05 de març de 2021
05.03.2021
Regió7

Els préstecs d'amics al rei emèrit, en el punt de mira d'Hisenda

L'Agència Tributària avaluarà les vies per les quals Joan Carles I ha obtingut els diners suficients per poder pagar la quota meritada i els interessos i recàrrecs corresponents

04.03.2021 | 23:17
Joan Carles va poder pagar a Hisenda per préstecs d'amics

La comprovació per part de l'Agència Tributària (AEAT) de la veracitat de la segona regularització fiscal de Joan Carles de Borbó -que ja està en marxa- abastarà els préstecs que el rei emèrit, segons fonts del seu entorn, ha rebut per pagar-la. La verificació fiscal, van informar fonts de l'AEAT, no només afecta els pagaments que per «assumpció de despeses i serveis» li va fer a Joan Carles I, suposadament, el seu cosí Álvaro de Orleans des de la fundació Zagatka; també l'origen dels diners, qui i com els han aportat, per sufragar la quota meritada i els interessos i recàrrecs.

Aquesta comprovació es fa habitualment «com a prevenció elemental» per si aquest pagament provingués d'un altre filó de capital no declarat a l'estranger. En aquest cas, les fonts consultades descarten que Joan Carles I hagi pogut pagar amb béns propis, que podrien haver-lo posat en un altre compromís davant el fisc. Això obre la necessitat d'investigar els prestadors.

«El rei emèrit haurà d'atendre el requeriment de l'AEAT sobre els préstecs -explica una de les fonts consultades-. I l'AEAT no pot deixar de preguntar-li per aquests diners. És que són quatre milions». El requeriment consisteix, en totes les verificacions d'aquest tipus, a demanar còpia dels contractes de préstec per saber cinc detalls: qui ha prestat, quan, quant i amb quin termini i amb quin tipus d'interès.

Prestadors

La llista de possibles prestadors no és pública. Sobre la col·lecta per ajudar el rei emèrit es va parlar en alguns cercles empresarials al gener, quan Joan Carles de Borbó i el seu advocat organitzaven la presentació de la segona regularització fiscal.

En el cas que algun dels prestadors sigui estranger, Hisenda tindrà més complicada la verificació. L'Agència Tributària no es pot adreçar a una persona que no tributi a Espanya, ni a un banc ni tampoc a una fiscalia d'un altre país. En tot cas pot preguntar a altres agències tributàries, «però l'intercanvi automàtic d'informació està molt taxat i dona poques dades -adverteixen aquestes fonts-. Aquí el mecanisme és el de fer requeriments internacionals en compliment dels convenis d'intercanvi d'informació subscrits per Espanya».

En la segona part de la verificació de la declaració complementària de Joan Carles I serà clau conèixer no només qui, sinó per què li han prestat diners. Els inspectors poden trobar-se davant un relat peculiar: diverses persones d'alt poder adquisitiu han decidit prestar a un ancià de 83 anys, a qui s'ha retirat una assignació de fons públics, que no té pensió ni salari coneguts, i sense béns a l'estranger.

Almenys, declarats. Que tingués diners a la vista fora d'Espanya va ser descartat per l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF), dependent d'Hisenda: «No ha presentat declaració informativa sobre béns i drets a l'estranger. Tampoc hi ha constància que el rei emèrit posseeixi comptes corrents a l'estranger», va informar l'organisme al Jutjat Central d'Instrucció 6 de l'Audiència Nacional el mes de setembre del 2018.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook