A la porta, elles. Al despatx d'infermeria, elles. Als controls de la pandèmia, elles. Al consultori mèdic, també en un alt percentatge, elles. La majoria de professionals que treballen a la sanitat a la Catalunya Central en l'àmbit d'atenció primària són dones. Portes endins de l'Institut Català de la Salut (ICS), l'empresa pública que gestiona la gran majoria de CAP (33 a la regió central) i ambulatoris del país (un centenar en el mateix àmbit), diuen, mig en broma mig seriosament, que de la pandèmia «ens en trauran les dones». I recorden que la pandèmia és femení, com la vacuna o la covid.

Més enllà d'esprémer la ironia, la realitat és que el 80% de les persones que treballen a l'ICS són dones. El percentatge entre els càrrecs directius encara és més elevat en aquest àmbit territorial, el 87% són dones. A l'ICS del Bages, Moianès, Berguedà, Osona i Anoia hi treballen actualment 1.949, després de les 336 persones que s'hi han incorporat en els darrers 12 mesos per reforçar equips i per desenvolupar-hi nous rols lligats a la pandèmia.

Hi ha hagut diverses raons que han provocat una progressiva substitució de gènere en l'atenció sanitària en les últimes dècades: les facultats de Medicina estan ocupades en un alt percentatge per dones. Tradicionalment, la feina d'assistència sanitària ja tenia un perfil femení, però havia quedat restringit a infermeria. I, des de fa unes dècades, les facultats de Medicina també parlen majoritàriament en femení.

Explica Anna Forcada, gerent de l'ICS a la Catalunya Central, de formació metgessa, que l'atenció sanitària primària té un ampli predomini de dones, però aquesta situació canvia quan es parla d'especialistes, sobretot quan són especialistes en cirurgia. Aleshores encara hi ha molts més homes, tot i que també en els darrers anys s'hi han incorporat dones.

Forcada veu amb normalitat aquesta situació perquè «la cura, l'atenció a la gent, és i ha estat tradicionalment un món molt femení». Altra cosa és veure d'on venim, repassar quin ha estat durant bona part del segle XX l'accés de la dona a la universitat. «Jo vaig sortir de la universitat fa uns 20 anys i ja teníem el 70% de dones a les aules. Ara supera el 80%», assegura Forcada. Recorda, també, que per ser metge cal estudiar 6 anys de grau, superar les proves MIR (que poden ser dos anys de preparació) i afrontar després 4 o 5 anys d'especialització. És una inversió de 10 o 12 anys de la vida d'una persona que avui les dones poden decidir de fer-ho, però que històricament no havia estat així, segons explica la doctora.

Forcada destaca «l'habilitat de la dona en les relacions socials i en la intel·ligència diferent de la dels homes a l'hora de dirigir». Manté que tots els perfils poden aportar a l'organització, però en aquests moments Forcada està envoltada de tres directores territorials i de moltes directores d'equip als CAP. I en destaca i valora el compromís i l'aportació que han fet cada una d'elles i del personal de la Catalunya Central en general. I continuarà fomentant aspectes com la conciliació de la vida familiar.