La paritat electoral exigeix, actualment, la presència equilibrada de dones i homes a les llistes electorals que es presenten a les diferents institucions. Per tant, a les llistes, els candidats tant d'un sexe com de l'altre no poden estar representats en menys d'un 40%.

Aquesta norma, però, no es va començar a aplicar fins al 2007. I encara que l'evolució del percentatge d'homes i dones candidates a la representació política s'ha anat equiparant segons han anat passant els anys, no sempre ha estat igual.

Durant els primers anys de la democràcia, la representació de la dona als consistoris era mínima. El 1979 hi havia solament 21 dones al capdavant d'un ajuntament a tot Catalunya, el que suposava el 2,2% del total. Durant el mateix any, hi havia 372 dones ocupant regidories.

Això no obstant, sobretot a partir de l'aprovació de la llei de paritat, segons van passar els anys la corba de la presència de dones a les llistes electorals ha augmentat fins arribar al 49% el 2017.

A la Catalunya Central, des del final del franquisme i amb l'establiment del règim democràtic, algunes dones van intentar fer-se un lloc a la política. Amb la intenció d'oferir els seus coneixements per millorar els seus territoris, la història política de la Catalunya Central guarda al seu arxiu el nom de diverses dones pioneres que han marcat un abans i un després.

Entre les dones que han treballat per convertir la política en un espai obert a tothom, trobem personalitats com Maria Àngels Queraltó, que va ser la primera alcaldessa de la comarca. Queraltó va ser batllessa de Monistrol de Montserrat des del 1983 fins al 1987. Però no va ser l'única, la van seguir Àngela Gassó, que va liderar el consistori de Cardona des del 1994 fins al 1999, i Maria Àngels Estruch, que va iniciar el seu mandat el 1995 i el va estendre fins al 2008.

Queraltó, Gassó i Estruch, entre moltes altres, van servir de precedents per a una generació de dones que busca fer escoltar la seva veu.

Amb el pas del temps, les dones de la Catalunya Central han aconseguit obrir més portes, encara que queda molt camí per recórrer. A les últimes eleccions municipals, les del 2019, la proporció d'alcaldesses tot just va superar el 21,2% a les nostres comarques.

L'Alt Urgell va ser la gran excepció de les últimes eleccions, ja que dels 19 ajuntaments, 10 estan liderats per dones. El Bages també es troba en el mandat amb més alcaldesses de la història, amb 6. D'altra banda, el Berguedà en té 8.

Pel que fa al Solsonès, solament hi ha una dona al capdavant dels ajuntaments. Es tracta de Maria Claustre Sunyer, que renovava mandat als últims comicis.

El cas més oposat és el de la Cerdanya, ja que en aquest mandat no va sortir guanyadora ni una de les dones alcaldables dels municipis de la comarca.

Conxita Tarrés: «Abans, les dones actives a la política havíem d'exercir de superdones»

Regidora de Sant joan de vilatorrada del 1983 al 2007

L'educació especial i la política han marcat la seva trajectòria. Va treballar com a mestra deducació especial a l'escola Joncadella del 1983 al 1989 i a l'escola Collbaix del 1989 al 2010. Va ser regidora de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada del 1983 fins al 2007 per Iniciativa per Catalunya -Verds (ICV). Al consistori va estar al capdavant d'àrees com la Dona, la Cultura, l'Educació i Joventut. També va ser consellera comarcal i va ser assessora d'ICV a la Diputació de Barcelona del 1995 al 2003.

Quines van ser les seves prioritats per canviar la vida de la dona a Sant Joan de Vilatorrada durant els anys en què va ser regidora?

En aquella època parlar de polítiques d'igualtat de la dona era parlar un altre idioma. Costava d'entendre el concepte de polítiques d'igualtat. Aquí, al Bages, no hi havia sensibilitat des dels ajuntaments i hi havia poca feina feta en aquest sentit. Sí que hi havia organitzacions de dones, però des de la política local tot era bastant nou. Crear una àrea de la dona ja era un fet nou.

Abans, la representació de les dones a les institucions era mínima.

Per això, era prioritari la implementació de mesures de discriminació positiva per avançar cap a la igualtat. La creació de les quotes era imprescindible llavors, si no, no s'avançava. La meva feina a l'Ajuntament era treballar la idea que s'havia d'introduir a les dones en àmbits on habitualment no n'hi havia. La poca representació, per exemple, també era present en els noms dels carrers del municipi. Vam ser pioners a revisar els noms dels carrers i apostar perquè tots els noms nous fossin de dones. Vam decidir que fins que no es normalitzés la situació, els noms de carrers havien de fer referència a dones importants.

Un estudi de la Generalitat sobre la presència de les dones a les regidories apunta que el mateix any que vostè va iniciar-se a la política, a Catalunya hi havia unes 500 regidores. Si això ho traslladem a l'any en el qual va marxar, la xifra ja pujava a unes 2.500 regidores a tot el territori. Com era ser una entre 500?

Ho vivíem tot amb moltes ganes, ja que estava tot per fer. Les dones actives en política ens trobàvem en la situació d'haver d'exercir de superdones. Havíem de fer tot el que ens tocava com a dona i, a més, fer política. Jo en aquell moment era mestra, mare, regidora. Ho fèiem amb el convenciment que les coses canviarien. Però ,evidentment, era un treball en un ambient masculinitzat totalment. Encara que tinguessis suports en l'àmbit ideològic, la veritat és que era difícil sentir-te còmoda treballant en un món d'homes. No era la nostra manera de fer, i en fer política, fer-ho a la teva manera, suposava una lluita amb tu mateixa i de convèncer-te que la teva idea era bona.

També va ser consellera comarcal. Què va poder fer des del Consell per donar veu a la dona que no es pogués fer des de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada.

Les mateixes idees que treballaven a l'Ajuntamen es volien moure en l'àmbit comarcal. Vam poder donar suport a tots els ajuntaments de la comarca que ho volien i vam crear una xarxa d'ajuntaments interessats a treballar aspectes sobre la dona. Ens coordinàvem per fer actuacions conjuntes per a la sensibilització en dates com el 8 de març i el 25 de novembre.

En algun moment va arribar a sentir que no se l'entenia?

Poques vegades hi havia detractors obertament, perquè no estava ben vist. Però veies que no t'entenien i que no hi havia sintonia. Treballàvem amb la complicitat dels col·lectius de dones. Però, en l'àmbit polític, no es treballava amb la mateixa comoditat. S'aprovaven les mesures polítiques, però hi havia una creença establerta que les coses canviaven per si soles. Però el temps ha demostrat que si no s'hi treballa, allà ens quedem.

Àngela Gassó: «Hem obert camí perquè dones amb inquietuds puguin fer un pas endavant»

Primera diputada dona del bages, berguedà i solsonès

Va estudiar comerç i arts aplicades. Va treballar com a administrativa del 1964 al 1979 i com a professora del 1975 al 1999. L'inici de la seva trajectòria política se situa al 1987, quan va iniciar la seva militància al Centre Democràtic i Social (CDS) fins al 1991. Va ser aquell any quan va decidir saltar al PSOE, partit del qual va convertir-se en consellera nacional. Va ser regidora de Cardona per CDS i PSC del 1987 al 1994, alcaldessa del 1994 al 1999, any en què les eleccions la van deixar a l'oposició fins al 2007. També va formar part del Consell Comarcal del Bages del 1999 al 2003 i va ser diputada socialista al Parlament de Catalunya del 1999 al 2006.

Com va viure el fet de ser la primera diputada del Bages, el Solsonès i el Berguedà?

No vaig tenir mai cap problema, ni al consistori ni al Parlament. Al Parlament, va ser una experiència en un món que no coneixia. Mai em vaig sentir rebutjada ni discriminada per cap feina que he fet.

Què considera que aporten figures com la seva?

Hem obert camí perquè les dones creguessin que ho podien fer. Jo sempre he cregut que podem fer el mateix que els homes. Potser abans ens faltava més preparació, perquè sempre es va donar més prioritat als homes per estudiar. Però no he tingut mai problema. Crec que hem obert camí per s dones que considerin que poden aportar coses positives per al seu país o per al seu municipi.

Com va ser l'experiència al Parlament?

Recordo les primeres vegades que vaig pujar les escales de la Cambra i vaig pensar «on t'has ficat». Em va passar més d'una vegada. Jo originalment no volia fer una carrera política i em vaig acabar trobant allà dins rient-me de mi mateixa. Finalment em va agradar molt estar allà, coneixes persones molt interessants i aprens molt dels diputats i les diputades.

Què va aprendre durant els seus anys com a diputada?

A mesura que van passar els plens, vaig aprendre les tasques de parlamentària i la seva forma de treball. A més, em va servir per desenvolupar-me oralment i vaig perdre la por escènica que tenia. Va ser una experiència molt interessant. L'Ajuntament és una tasca més executiva, no pots parar res. El Parlament és més relaxat, però aprens a entendre com es legisla i tot el que comporta ser parlamentari.

Considera que la política ara és més inclusiva?

La política està canviant per bé. Ara hi ha més dones i són més guerrilleres del que érem nosaltres.

Què la va fer decantar-se per la política i quedar-se a Cardona?

Considerava que Cardona necessitava avançar. Anar més endavant del que llavors es considerava tradicional. Per a mi, el fet d'haver treballat a Manresa i estar en contacte amb el seu Ajuntament m'apropava a la seva forma de treballar. Allà hi havia un comportament més obert, amb més possibilitats, que s'allunyava del comportament habitual de la forma de fer dels ajuntaments d'abans. Pensava que Cardona havia de modernitzar-se.Teresa Vilajeliu: «Als inicis de la democràcia els que portaven el pes polític eren els homes»

Regidora del primer mandat democràtic (1979-1983)

Va formar part de l'associació de veïns del barri manresà del Xup i del comitè d'empresa de la fàbrica de rodes de Hayes Lemmerz Manresa. A conseqüència de la seva participació en l'associació del Xup, la Guàrdia Civil de Manresa la va detenir el 9 d'octubre del 1975, juntament amb una vintena de ciutadans més coneguts pel seu activisme social. El comandant de la caserna va aplicar el decret antiterrorista i va precedir al seu interrogatori. Vilajeliu va ser torturada, fet que va causar el seu ingrés a l'hospital. La seva activitat política va començar en entrar en contacte amb els socialistes de Catalunya. De fet, va ser regidora de Cultura durant la primera legislatura democràtica de Manresa (1979-1983) i, al mateix temps, va ser la primera tinent d'alcalde després del franquisme. Un cop va abandonar el consistori, va continuar dedicant-se al PSC fins uns anys abans de la seva jubilació.

Què va suposar per a vostè entrar en la política en el primer mandat democràtic després del franquisme?

Els que portaven el pes polític no eren les dones, sinó els homes. A nosaltres sempre se'ns deixaven àmbits com l'ensenyament o la cultura, aspectes que, des de cert punt de vista, es consideraven menys importants que àmbits com urbanisme i hisenda. En aquell moment no és que em sentís discriminada, és més aviat quan t'ho mires en perspectiva. En aquell moment tots fèiem el que podíem. Era il·lusionant però no teníem experiència en el món municipal. En aquell moment els rols no eren tan qüestionats, sortíem de la dictadura i hi havia molts problemes per resoldre.

Va tenir més difícil l'accés a la política pel fet de ser dona?

No, no ho vaig tenir difícil. Militava al PSC i em van triar. Em sento molt agraïda.

Com vivia una dona al franquisme?

Tinc una discapacitat, i durant el franquisme la lluita la fèiem igual homes i dones. Teníem tots el mateix rol, no hi havia tantes diferències com hi ha ara. El que sí que puc afirmar és que, per a les dones, les tortures eren específiques.

Creu que la situació a la política ha canviat d'ençà que vostè va entrar al consistori?

Ha canviat molt. La dictadura no es pot comparar amb el que ara s'anomena dictadura. Ara és diferent. Reconec que ara hi ha una situació complicada, no hi ha tots els drets que esperàvem que hi hagués quan arribés la democràcia.

Quin és el paper de les noves generacions de dones a la política?

Les noves generacions s'han d'implicar en tots els moviments socials i en la política, tant homes com dones. I els homes han de tenir clar que les dones tenen el mateix rol. El futur és seu, i s'hi han d'implicar tots d'alguna manera.

Maria Àngels Estruch: «Hem d'agafar confiança en nosaltres mateixes per aconseguir fer-nos un lloc»

Primera alcaldessa de navàs

Els primers dies com a alcaldessa, el 1995, van ser complicats. No havia anat mai a un ple d'un ajuntament, i, després de guanyar les eleccions com a alcaldable de Convergència i Unió, es va haver de submergir en un món de conceptes nous. De fet, ni tan sols es va plantejar ser alcaldessa fins que uns companys li ho van proposar. Tanmateix, va guanyar l'alcaldia 4 cops, i no va ser fins al 2008 que va deixar el consistori. Abans de dedicar-se plenament a la política, el seu dia a dia es basava a ensenyar els més joves. Va estudiar Magisteri i el seu primer treball va ser a l'escola Torres Amat de Sallent. Entre altres llocs, també va treballar a l'escola Sant Jordi de Navàs fins al 1982.

Vostè va arribar a revalidar la seva posició com a alcaldessa tres vegades. Va ser una de les poques de l'època. Segons un estudi, entre el 1979 i el 2009 solament el 13% de les dones revalidaven fins a tres mandats. Si parlem dels homes, el 87% arribava a revalidar per quart cop el seu càrrec. Què en pensa?

Malament. Considero que totes les dones que hem estat alcaldesses hem fet un bon paper. Tanmateix, crec que a moltes dones ens falta autoestima i confiança. Hi ha moltíssimes dones que farien un gran paper als seus consistoris locals, però els falta confiança en elles mateixes.

Com van ser els primers anys a l'Ajuntament?

Jo no havia anat mai a un ple, recordo que el secretari em va explicar com funcionava tot. Per familiaritzar-me amb el model, jo ho vaig comparar amb el funcionament de l'escola i ho vaig entendre ràpidament. Jo el que tenia clar és la tasca que havia de fer, i sabia que m'havia de deixar guiar pel meu equip. Les persones que em van envoltar em van ajudar molt.

En algun moment va arribar a sentir que 'envaïa' un món d'homes?

Ho he dit sempre, no sé si va ser pels companys que vaig tenir, però mai em vaig sentir menyspreada ni fora de lloc. Al contrari, em vaig sentir molt ben acollida pels companys. Sempre em demanaven opinió respecte als temes. En alguna legislatura, només érem dues dones a l'Ajuntament, però ens van entendre molt bé sempre.

Quin paper va donar a les dones del municipi durant els 13 anys que va ser alcaldessa?

Vam muntar un grup de dones anomenat Dones d'Avui per Navàs. Quan vam crear aquesta associació vaig buscar dones actives que ens ajudessin a detectar necessitats del municipi, tant de caràcter urbanístic com social. Fèiem reunions i les implicàvem amb el poble. Participaven en els actes, col·laboraven i gaudien treballant pel municipi. Aquest grup de dones sempre em va ajudar molt. La meva pretensió durant el mandat va ser la de fer perdre la por a les dones envers la política.

Considero que vam trencar esquemes i vam convertir el consistori en un espai més amable per a homes i dones. Vam aconseguir que vinguessin a explicar-nos les seves inquietuds.

S'escolta suficientment la dona als municipis petits?

A mi, la gent em va escoltar i em va creure. No sé si ho feien amb tothom, però en el meu cas sí.

Calen més polítiques en l'àmbit local envers la dona?

Penso que sí, que se n'han de fer. Hem d'agafar confiança en nosaltres mateixes, en la feina que podem fer. Considero que ara es mira més el resultat, i que ja no depèn tant de si és dona o home. Hem de treballar per fer-nos un lloc, però realment és la societat la que ens ha de fer un lloc.

Maria Rosa Riera: «Vam haver de demanar permís per fer sortir de casa algunes dones»

Regidora del govern de manresa del 1991 al 1995

Es va diplomar com a assistent social, però sempre ha estat vinculada a l'àmbit de la Salut. De fet, va treballar al Centre Hospitalari de Manresa i a la Clínica Sant Josep. D'altra banda, va ser una de les fundadores de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer i Altres Demències del Bages, el Berguedà, el Moianès i el Solsonès, una associació que va presidir durant 12 anys. Actualment hi segueix vinculada com a vocal del grup. Riera també forma part de la història política de Manresa, va ser tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials i Sanitat del 1991 al 1995 per Convergència i Unió, una regidoria que en aquell moment incloïa àmbits com la dona, serveis socials i la infància, la gent gran i la immigració. En acabar el mandat, va formar part de l'oposició de l'Ajuntament durant 16 anys.

Se sent una pionera en la política?

No em considero ni una política, ni una pionera. Vaig ser regidora pensant en les coses que es podien fer. Vaig tenir un gran equip de professionals que em van ajudar a tirar tot el que es va proposar endavant. Em considero una dona que va aportar el que tenia i que va fer un servei.

Vostè va treballar amb la intenció de diferenciar la dona, la gent gran, la infància i la immigració de la regidoria que anteriorment les aglutinava, que era la de Serveis Socials i Gent Gran. Per què?

Quan vaig arribar a la regidoria, les polítiques envers la dona, la infància, la immigració i la gent gran depenien de serveis socials. Quan vaig marxar, ja s'havia diferenciat en certa mesura. Pel que fa a la dona, vam treballar per aglutinar tots els temes perquè no quedessin diluïts. En l'àmbit de la immigració, per exemple, vam treballar perquè les dones sortissin de casa. Entre les iniciatives, vam organitzar classes de català, i recordo que el tècnic va haver de demanar permís a algunes de les famílies de les dones immigrants perquè hi poguessin assistir.

Quin creu que ha de ser el paper de les dones en la política?

Ha de ser el mateix que el de l'home. Hem d'anar a fer un servei. No es tracta d'escalar posicions, sinó d'aportar el que es pugui.

Com es va prendre el seu entorn que fes el pas d'incorporar-se a la política?

S'ho van prendre bé. Sempre havíem estat implicats en coses. Ja havia sigut administradora de les festes de la llum abans de tenir 20 anys. Els ho vaig comentar a les meves filles i al meu home. I ho van acceptar. De fet, m'acompanyaven sempre als actes.

Es va trobar alguna dificultat durant la seva trajectòria política?

Mai vaig tenir cap dificultat, els companys no et discutien res. Acceptaven bé les nostres propostes. Era una altra època. En tinc un bon record i vaig tenir bona relació amb tothom.

Quan vostè treballava a la política, quins creu que eren els temes més oblidats envers la dona?

Abans la dona no era un tema freqüent a la política. Treballàvem per vetllar temes com el maltractament, entre d'altres. No hi havia gaires polítiques o serveis per a les dones en aquell moment. Un dels únics recursos que tenien les dones era el centre de planificació familiar (actual centre d'atenció a la dona).

Quina importància té la dona en la política local?

Les dones s'hi han d'implicar com els homes. Si volem avançar, hem de treballar junts

Des de l'entrada en vigor el 2004 de la Llei de Paritat a Espanya, creu que a la política actual s'ha aconseguit equilibrar les diferències entre homes i dones?

S'hi ha de treballar en qualitat. Cadascú ha de treballar pel que serveixi. S'han d'estudiar els perfils segons pel que serveixin i no ha d'importar mai si és home o dona.

Núria Sensat: «A la política, la conciliació familiar no és gaire fàcil de construir»

Primera cap de llista d'un partit a manresa i regidora per ICV

Es va llicenciar en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona(UAB). Va ser allà on va endinsar-se en el món del moviment assambleari d'estudiants. El 1993 va iniciar la seva militància a Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV). A més, va treballar per la UAB fent recerca durant dos anys al Seminari d'Estudis de la Dona. El 2005 va ingressar a l'executiva d'Iniciativa per Catalunya-Verds, on s'encarregava de polítiques envers la dona en l'àmbit de la Catalunya Central. Va ser la primera dona alcaldable a Manresa, concretament va ser-ho als comicis del 2007, any en què la seva formació va aconseguir dos representants a l'Ajuntament i es va revalidar el tripartit (PSC, ERC i ICV), que es repetia a Manresa des del 1995. Sensat es va convertir en regidora d'Esports, Inclusió Social i Dona fins al 2011. En deixar l'Ajuntament de Manresa es va dedicar a la docència i actualment treballa a l'Institut Català de la Salut.

Va ser la primera dona a ser alcaldable a Manresa. Considera que les dones tenen les mateixes facilitats que els homes per accedir i quedar-se a la política?

El món de la política encara és un món molt masculinitzat, i no només en termes quantitatius, sinó, en gènere, des del marc conceptual des del qual es fan les coses. La política implica una dedicació molt alta, implica el fet de crear un espai relacional entre els ciutadans i tu. I llavors, s'ha de tenir en compte l'horari dels ciutadans. No són feines amb un horari estable. La conciliació no és gaire fàcil de construir. Si la dona ha d'ocupar nous espais, deixa nous forats. I qui ocupa aquests espais? La gestió del temps en els homes continua sent molt lineal, i la de les dones continua sent molt circular.

Va ser notícia a diversos mitjans per donar a llum i l'endemà incorporar-se a la campanya electoral. Mirant-ho amb perspectiva, què en pensa?

En aquell moment era una novetat. Ara es veuen més dones en aquesta situació. Des de casa donàvem per fet que no passaria així, que no cauria al mig de la campanya. Però són coses que no es poden planificar. Recordo que per negociar el pacte, per exemple, la meva mare havia de quedar-se amb el cotxet a la plaça. I quan el meu fill tenia gana i havia de donar-li el pit, havia de donar-li també a la plaça de l'Ajuntament.

La política va posar-li fàcil el fet de ser mare?

Són decisions preses amb una parella, en el meu cas no va ser una decisió merament personal. Quan em vaig presentar com a alcaldable, el meu fill tenia cinc anys i no sabíem si governaríem o no. I al final vaig acabar governant amb un fill de 5 anys. Et pots organitzar, sí, però això implica certa logística des de l'entorn.

En algun moment va trobar-se en alguna situació incòmoda?

No, pel que fa a ICV a Manresa, mai. Dins de l'Ajuntament tampoc no he tingut aquesta percepció. Com a regidora, en actes o reunions, sovint sí que és cert que et sents més observada perquè igual aquell dia t'has vestit d'una altra manera. Però crec que tant me'ls podria trobar a la política com a la feina que estic fent ara.Maria Claustre Sunyer: «El fet de ser l'única potser anima més dones a presentar-se als comicis»

Alcaldessa de castellar de la rivera, única del solsonès

Encara que actualment és l'única alcaldessa del Solsonès, la seva trajectòria no sempre ha estat vinculada amb la política. Va estudiar restauració de pintura i ha treballat com a restauradora i fent classes de dibuix. El seu salt a la política va ser l'any 2011, quan va entrar al consistori de Castellar de la Ribera per Convergència i Unió com a regidora de Cultura. Però no fou fins al 2015 quan va convertir-se en alcaldessa. Per als comicis del 2019, Sunyer van formar un equip de dones, Juntes per Castellar de la Ribera. La seva llista es va imposar amb comoditat en aquestes eleccions municipals. La seva activitat política la combina amb la ramaderia. Es dedica al sector avícola des de fa 22 anys.

És l'única alcaldessa de la comarca. Com se sent al respecte?

A Castellar de la Ribera ja tenim el precedent d'una altra, Maria Teresa Canal. Ella també va ser l'única al Solsonès. Sobta una mica. Ens agradaria que la implicació de la dona amb la política fos més gran. Jo, per exemple, tinc una filla i un dia em va dir que se sentia molt orgullosa de mi per la feina que feia. Entre una feina i una altra no pares de córrer, i com a mare també vols estar amb els fills. Intentes arribar a tot i ella se'n sent molt orgullosa. Per sort, ara cada cop s'intenta conciliar més amb la vida familiar, però al principi em costava molt compaginar-ho. Abans totes les reunions eren a la nit, i em costava combinar-ho tot.

Juntes per la Ribera està format per dones. Va ser casualitat?

Buscava gent i la primera persona a confirmar va ser una dona. Com que a l'Ajuntament de Castellar de la Ribera no hem de complir la llei de la paritat per ser un municipi tan petit, vaig pensar que podria ser un bon moment. Un cop érem dues dones, vaig considerar que la tercera persona que formés part de l'equip podria ser una dona. Al municipi sempre se'ns va mostrar suport.

A la Catalunya Central, les alcaldesses només suposen el 21% dels batlles. Com ho valora?

Penso que hauríem d'arribar a representar el 50%. Avui en dia, amb tot el moviment per la igualtat, el percentatge ja hauria de ser més gran. Crec que el fet d'estar soles a la comarca i que ens presentem als comicis igualment ajuda al fet que la gent decideixi tirar endavant amb les seves candidatures. Però considero que el 21% és molt poc.

L'accés a la política a la zona és fàcil per a una dona?

No és més complicat. Sembla que tradicionalment ha sigut un àmbit d'homes, però el problema és que als municipis petits costa fer llistes. Aquí costa trobar gent que s'hi vulgui dedicar. Penso que potser a la dona li costa més implicar-s'hi perquè la política genera molta feina i ens costa tirar-ho tot endavant.

En algun moment durant els seus mandats s'ha sentit fora de lloc pel fet de ser una dona?

No, el que sí que et trobes és que quan fas consells d'alcaldes a la zona, ets l'única dona que hi va. Sí que t'agradaria que hi hagués més dones. Penso que la visió de la dona és important.

Què els queda per fer a les noves generacions de polítiques per obrir el seu món a més dones?

Penso que ens hem de fer visibles, és a dir, hem d'intentar ocupar aquests llocs i fer-nos visibles davant de la societat. Hem de reivindicar que tant les regidories com qualsevol càrrec el podem ocupar les dones igual que els homes. La dona ha de veure que és capaç d'ocupar aquests llocs, cosa que abans a vegades ni s'ho plantejaven, i ara hem de donar la cara.

Agnès Torras: «Qualsevol persona ha de dedicar part de la seva vida a fer un bé comú, sigui home o dona»

Regidora del govern de manresa del 1983 al 1987

Els seus pares van inculcar-li la necessitat d'aprendre a llegir i estudiar com abans millor. Els estudis de Magisteri la van portar a acceptar el seu primer treball als 18 anys com a mestra a l'acadèmia Font de Sant Joan mentre estudiava Treball Social als vespres. El 1968 va començar a dirigir la guarderia l'Alba, de Càritas de Manresa. El 1970 una part de l'equip de mestres i un grup de pares de la guarderia comencen l'escola Flama, que es definia com a escola activa, catalana i democràtica, on farà de mestra fins al 1983. Del 1970 al 1975 es va interessar per la pedagogia social i va cursar llicenciatura a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria al consistori de Manresa es va iniciar al segon mandat posterior al franquisme, tot just l'any 1983. Va ser llavors quan va entrar a l'Ajuntament de Manresa com a regidora independent a la llista dels socialistes.

Va formar part del segon mandat democràtic. Per què va decidir començar a participar en la política manresana?

La meva formació de mestra, treballadora social i pedagoga em va portar a aprofundir en les necessitats de les persones i de les famílies en el camp de l'educació. Com es podien promoure polítiques des de l'àmbit municipal per millorar les condicions de vida i aprenentatge dels infants i dels més grans. Penso que qualsevol persona ha de dedicar part de la seva vida al bé comú, és a dir, a fer un servei a la ciutat, sigui home o dona.

Què la va motivar a fer el salt?

Joan Cornet em va proposar formar part del seu equip del 1983 al 1987. Vaig dir-li que sí, però per quatre anys. Llavors tenia 33 anys, una família i uns interessos socials que em van portar a prendre aquesta decisió.

Es va sentir insegura en algun moment pel fet d'estar envoltada d'homes?

No, més aviat era al revés. Com que era l'única noia del PSC, quan hi havia actes públics sempre em demanaven que hi assistís. Em demanaven que els acompanyés, però jo em vaig limitar als actes públics relacionats amb l'educació, com jocs florals o inauguracions a les escoles.

Vaig compartir Ajuntament amb uns companys que, quan arribaven, m'explicaven que compartien les feines de casa i d'educació dels seus fills d'una forma natural. No vaig patir cap discriminació.

Quan van proposar-li formar part de les llistes per accedir a un món que, tradicionalment, s'ha relacionat amb els homes, quines inquietuds li van passar pel cap?

Nosaltres veníem del desert del franquisme, teníem una societat amb uns nivells de repressió i opacitat molt greus i érem persones vinculades a partits d'esquerra. En el meu cas, formava part de grups de mestres vinculats a la renovació pedagògica i van ser molts anys forjats amb reunions i debats sobre la nova democràcia.

Montserrat Badia: «Seguim sent un número, però crec que hauríem de fer un pas més»

Primera alcaldessa de castellbell i el vilar

Sempre li ha agradat participar activament al seu municipi, Castellbell i el Vilar. Va començar la seva militància al Partit Socialista de Catalunya als 18 anys. A més, ha estat voluntària a la Creu Roja i a l'escola popular. Destaca dos referents clau en la seva vida. Per una banda, admirava els valors i la intel·ligència de la seva àvia. I per altra banda, sempre va tenir de referent la forma de fer política del seu pare i exalcalde del municipi del 1979 al 1995 i del 1999 al 2007, Isidre Badia. El 2011 va seguir els passos del seu pare i va guanyar les eleccions com a cap de llista del Partit Socialista de Catalunya (PSC). A més, compagina el consistori amb el treball d'advocada, la seva altra gran passió.

Ha viscut la política des de ben petita a casa. Creu que ha canviat des de llavors el paper de les dones?

La meva percepció és que al principi de tot, les dones hi havien de ser. Érem un número que enfortia l'home. Ha anat evolucionant, però seguim sent un número. Fa massa temps que en som un, hauríem de fer un pas més. Sovint, no es valoren les capacitats de les dones i es posen massa en dubte. Si hi ha dues opinions contraposades, la masculina és la dominant.

S'ha sentit sempre ben rebuda?

Al principi xocava molt la meva presència. Recordo que de petita acompanyava el meu pare a les reunions i eren tot homes i una nena. És cert que tot ha evolucionat molt, encara que sempre hi ha hagut dones que han format part dels moviments i s'han de visibilitzar. Elles van posar el seu granet de sorra per arribar aquí.

Algun cop ha sentit que no es valorava la seva feina pel fet de ser dona?

A Castellbell i el Vilar no he tingut mai cap problema. Mai he tingut cap classe de condicionant pel fet de ser dona. Sempre he tingut molt suport de tothom. Sempre m'he sentit valorada pels meus companys d'agrupació i pels veïns. Ni un comentari.

Creu que actualment la política ha aconseguit alliberar-se de ser considerada com un món d'homes?

Cada vegada hi ha més dones, cada vegada són menys números però més veus. Però es tracta de la qualitat. Han de tenir veu, vot i influència. Encara estem en procés de consolidació. Penso que encara tenim algunes estructures molt masculinitzades. Per exemple, a la ciència. Hi ha hagut moltes científiques rellevants, però quan l'èxit és causat per la dona, acaba quedant en segon pla.