Sectorització és una paraula que fa una any no formava part del llenguatge dels centres residencials. Tampoc treballaven per unitats de convivència, ni amb equips de protecció individual (EPI). Les residències són centres socials i no pas sanitaris i la pandèmia de la covid-19 els ha obligat a familiaritzar-se amb termes i tasques que els han portat a reinventar-se i a canviar «la manera de cuidar».

E l7 de desembre passat la residència l'Onada Can Jorba de Santpedor va detectar un cas positiu de covid, que va desencadenar en un important brot que no es tancaria fins passat Reis i que va afectar molts professionals i la majoria dels residents, amb una quinzena de defuncions. Durant aquest temps l'Equip d'Intervenció Ràpida de la Regió Sanitària de la Catalunya Central va acompanyar i donar suport a la direcció de la residència en la gestió del brot.

Arnald Pannocchia, director institucional de l'Onada, que gestiona la residència Can Jorba de Santpedor, assegura que «les residències som centre socials i tenim una manera de cuidar molt concreta i treballes molt les relacions amb les persones, les interaccions amb l'entorn, tota aquesta part més social i habitualment tenim equips sanitaris molt petits perquè la gestió sanitària és mínima, ja que si hi ha una complicació se sol derivar al recurs sanitari més adequat per cada patologia». Per això, reconeix, «quan entra un brot d'aquestes característiques ens obliga a canviar la manera de cuidar i no en sabem». Aquí és quan és important el grup d'intervenció ràpida «perquè ells ens aporten l'expertesa, les recomanacions i les maneres de treballar que són correctes» i això, diu, «et dona la tranquil·litat que estàs fent les coses bé».

En aquesta línia, el delegat de residències del Departament de Salut a la Regió Sanitària de la Catalunya Central, Àngel Izquierdo, reconeix que les mesures aplicades a les residències a causa de la covid «són l'antítesi de tal com treballen perquè comporten aïllament, limitació, separació... en contra del treball comunitari». Amb tot, Pannocchia creu que la pandèmia ha suposat un aprenentatge mutu. «Salut ha après molt de la part social i la part social de la salut», assegura.

En la mateixa línia s'expressa la directora de l'Onada Can Jorba, Jessi Ragués, que opina que «la salut i la part social han d'anar juntes». Ragués posa en valor el treball que s'ha fet a les residències. Assegura que durant la pandèmia hi ha hagut molta tensió pels treballadors i que s´ha passat «molta por». En un any, diu, «hem après a sectoritzar, a treballar amb els equips de protecció individual i amb unitats de convivència». Recorda també que, a banda del brot que van tenir, els residents «han patit molt per les restriccions que havien de fer, tancats a les habitacions i sense rebre visites. No ha estat fàcil per ells».

Destaca el suport que han rebut de les famílies, «que ens ha fet forts», i assegura que «els usuaris valoren molt la tasca dels professionals i s'han donat compte que som una família i quan han anat maldades tots hem estat aquí al peu de canó i no han estat sols». Descriu el virus com «una cosa invisible que no saps per on t'entra i quan ho fa et desesperes».Com a part positiva creu que «tot l'equip s'ha fet fort i realment t'adones que els professionals s'estimen la feina perquè han estat aquí jugant-se la seva salut i la de les seves famílies».