«Durant els mesos més durs de la pandèmia, no hi havia temps per queixar-se, ni lamentar-se sobre les condicions laborals, l'únic que desitjaves era el que el pacient se'n sortís», afirma Mònica Moya, infermera de l'ABS les Bases de Manresa, que durant el mes de març va incorporar-se a l'apartat d'urgències de l'Hospital de Sant Joan de Déu, on havia treballat temps enrere, per donar un cop de mà als seus companys.
La infermera va treballar durant un mes i poc a la part d'urgències, «però amb aquest poc temps n'hi va haver prou per veure la gravetat de la situació», destaca. «Treballàvem amb molta pressió i incertesa, donant al màxim de nosaltres per aconseguir que els pacients se'n sortissin», recorda. La professional posa de relleu que mentre treballava no tenia temps per pensar en ella mateixa, «però quan arribava a casa necessitava el suport dels meus. Ells em donaven l'energia necessària per seguir. A més a més, tinc clar que soc infermera i ho seré sempre, en qualsevol circumstància», ressalta.
Després de fer aquest reforç a la unitat d'urgències, va retornar a l'atenció primària, a l'ABS les Bases, per posar-se al capdavant de la vacunació. «Tots tenim l'esperança dipositada en la vacuna, nomes desitgem que arribin les dosis necessàries per poder vacunar al conjunt de la població».
