El Departament de Salut ha xifrat el seguiment de la vaga sanitària en un 0,99% en el torn de matí. La vaga s'ha convocat aquest dimecres en tots els centres de salut de Catalunya, tant públics com privats, i altres serveis assistencials, com residències o atenció domiciliària. L'han convocada els sindicats USOC, Infermeres de Catalunya, CATAC-CTS-IAC, CGT, COS i PSI Lluitem, que subratllen que és una "vaga històrica" a Catalunya per la seva transversalitat. Al centre de Barcelona, més d'un miler de persones s'han manifestat primer amb un tall a Via Laietana i després amb una concentració a la plaça de Sant Jaume. Els convocants reclamen un model 100% públic davant un sistema sanitari "destrossat" que la covid ha posat en evidència.
El Departament de Salut ha informat que 363 persones han seguit la vaga en el torn de matí, un 0,99% dels professionals que hi estaven convocats.
Els sindicats convocants, els que formen en l'actualitat la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, han advertit de les dificultats de seguir la vaga pels serveis mínims decretats, d'una banda, i per tractar-se d'un sector "molt precaritzat", de l'altra, segons ha ressaltat Sandra Montserrat, de CGT i membre de la mesa, en una atenció als mitjans de comunicació al tall de la Via Laietana.
Segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, entre totes les concentracions al centre de la ciutat s'han reunit unes 1.100 persones. S'hi han congregat professionals vestits amb la bata blanca (sanitaris); treballadores dels serveis d'atenció domiciliària i conductors d'ambulàncies, entre altres; una amalgama que els convocants de la jornada de vaga han reivindicat.
"És una vaga històrica, perquè és la primera inclusiva de tota la sanitat i serveis assistencials a Catalunya. Hem cridat a la pública, a la concertada i a la privada; l'atenció primària, els hospitals, les residències, els sociosanitaris, les ambulàncies, el 112, el 061, teleassistència, atenció a domicili", ha destacat Montserrat.
Els sindicats han convocat la vaga per reclamar millores d'una una situació laboral "molt precària" i en la qualitat assistencial del sistema. "Som treballadores, però també som usuàries", ha recalcat Montserrat.
Els sindicats demanen al futur Govern que els escolti i atengui les seves demandes per "revertir" el "problema de fons", que consideren que és un model "molt privatitzat". "La col·laboració publicoprivada és una parasitació de la privada en el sistema públic feta amb ideologia política", ha denunciat Xavi Tarragó, de CATAC-CTS-IAC i també membre de la Mesa Sindical. Tarragó ha afirmat que amb aquestes protestes reclamen "posar fi" a la situació de "retallades" que s'arrossega des de fa deu anys.
A més d'aquesta jornada de vaga, els sindicats també han anunciat aturades els dilluns a partir del 15 de març de 2 hores en tots els torns laborals (de 4 h a 6 h; de 8 h a 10 h i de 18 h a 20 h) de manera indefinida. Tarragó espera una "primavera sanitària forta" en mobilitzacions i ha demanat als usuaris que s'hi sumin.
Demandes concretes de la convocatòria
Els sindicats adverteixen que la pandèmia del coronavirus "ha deixat al descobert les precarietats i mancances" dels treballadors i dels usuaris del sistema de salut i que aquesta situació i la sobrecàrrega de treball han provocat un "dèficit molt marcat en la qualitat assistencial", van exposar quan van anunciar la vaga.
Algunes de les demandes que recollia la convocatòria de vaga són recuperar el poder adquisitiu i drets laborals que s'han perdut amb les retallades de fa deu anys; reduir la temporalitat i la precarietat en les contractacions; reconèixer malalties laborals a tots els treballadors del sistema; jubilació anticipada per al personal de la sanitat; jornada de 35 hores setmanals per al torn diürn i reduir el nocturn i adequar les ràtios de professionals i usuaris per a una "correcta assistència".
Els sindicats també reclamen en la convocatòria de vaga una sanitat de gestió, titularitat i provisió "100% pública"; revertir les externalitzacions, que sobretot afecten el transport sanitari, el servei d'atenció domiciliària (SAD) i els serveis de neteja; destinar el 25% del pressupost de salut a l'atenció primària i homologar la despesa sanitària a la dels països de l'entorn.
