Els professionals sanitaris que d'ençà que va començar la pandèmia de la covid-19 han estat combatent la malaltia a primera línia tenen la sensació que el temps s'ha alentit al llarg d'aquest any. El calendari ja ha donat la volta des d'aquell març del 2020 en què van començar a veure com els hospitals s'omplien de pacients que presentaven símptomes de la patologia. Malgrat el desgast físic i emocional que ha suposat per a molts dels professionals mantenir-se al peu del canó per fer front a les successives onades, la gran majoria afirmen amb rotunditat i vehemència que ho tornarien a fer sense dubtar-ho.

Un any després de l'inici de l'estat d'alarma, el passat 13 de març, aquest diari recull un seguit de testimonis que, des de diferents àmbits, van assumir el repte personal i professional d'arremangar-se les mànigues i posar-se a treballar per combatre el virus. A dia d'avui, encara segueixen a primera línia des de diferents fronts, com ara les urgències, la unitat de cures intensives, la rehabilitació o l'atenció primària, i s'emocionen al rememorar la gravetat de les escenes que han presenciat al llarg d'aquest temps i que encara segueixen vivint.

L'aïllament dels pacients, el treball amb els equips de protecció feixucs i l'augment de la càrrega de treball durant l'inici de la pandèmia van ocasionar un gran impacte emocional als sanitaris. Tot i això, els professionals consultats afirmen que ho tornarien a fer una i mil vegades. L'estima per la seva professió està per sobre de l'esgotament i del desgast psicològic. A hores d'ara, mantenen l'esperança amb la vacunació i desitgen que algun dia aquest any només quedi en un record borrós.