Des que un ciutadà portuguès que residia a Manresa temporalment va iniciar el còmput de contagiats a la Catalunya central el balanç s'ha enfilat fins als 30.064. El recompte de morts era ahir de 1.654. La magnitud de les xifres es pot apreciar d'un cop d'ull amb el gràfic que publiquem en aquesta edició, però podria expressar-se també d'altres maneres. Per exemple, en l'accident aeri més dramàtic de la història de l'aviació, el de l'aeroport de Los Rodeos, hi van morir 583 persones, aproximadament una tercera part de les que han mort de covid a les nostres comarques en un any. En termes més locals, aquest nombre de víctimes ompliria dues vegades i mitja el Kursaal.

El nombre de contagiats equival a tres vegades la població de Sant Joan de Vilatorrada. Tota la població de Martorell no seria suficient per cobrir el nombre total de baixes a la Catalunya central.

En aquestes pàgines recollim el testimoni de cinc de les persones que han passat la malaltia a les nostres comarques. Els seus casos són absolutament diferents, amb gravetats també molt diferents. Formen una mostra del calidoscopi de víctimes que han passat la malaltia i han pogut explicar-ho. A alguns, els va anar just. I no tots han aconseguit deixar la malaltia enrere: molts en pateixen seqüeles severes que afectaran la seva qualitat de vida durant molt temps.

Les xifres no deixaran de créixer durant una temporada. Les de malalts ja seran més elevades en el moment que el lector agafi aquest exemplar. Tanmateix, el nombre de morts jo no creixerà de la mateixa manera. La vacuna ja es nota entre els més vulnerables. Per fi.