Un no s'espera mai ser el primer del poble i un dels primers de la comarca en agafar el virus en una pandèmia de la que fa unes setmanes que en sent a parlar provinent de la Xina. Però quan passa, ho has d'afrontar. Així ho va viure en Lluís M.S., un veí de Bellver de Cerdanya de 54 anys i aficionat a córrer que el catorze de març va contraure el virus de la Covid-19 a la feina de la Seu d'Urgell, on hi va haver també un dels primers brots. En ser el primer contagiat, la situació no tan sols era nova per a ell sinó que també per als serveis mèdics del poble: «al CAP ja em van dir que era el primer conjuntament amb una noia; vaig començar a tenir símptomes com ara tos, ofegament i em va començar a pujar la febre i com que a la feina ja n'hi havia uns quants ja vaig veure que es tractava de la Covid-19».

L'operatiu mèdic i sanitari es va activar de seguida i una metgessa de Lleida la va trucar per conèixer els seus contactes. El resultat va ser el primer confinament d'ell, la seva dona i la filla durant vint dies: «sort de la família, que ens anava a comprar i ens portava el menjar». A nivell personal, ser el primer al poble en contraure la malaltia feia que no les tingués totes: «Engegaves el televisor i veies que la gent es moria, i com que no sabia com reaccionaria el meu cos em creava un neguit, sobretot a les nits, quan m'ofegava».

Un altre dels factors psicològics de la malaltia en aquella primera fase era una certa culpabilitat i responsabilitat de no transmetre-ho a la resta del poble: «en el moment en què em vaig començar a trobar malament vaig pensar que era millor no relacionar-me amb ningú per no passar-li la malaltia; pel que sé, no li vaig encomanar a ningú, de fet no sabem ni si ho han passat la dona i la filla, que van tenir alguns símptomes». Un dels factos positius de passar-ho dels primers, en canvi, és que «des del principi pensava que ja ho havia passat, em vaig quedar més tranquil». En Lluís no ha tingut cap seqüela física i ha tornat a fer esport. Li ha quedat clar que «hem de cuidar la natura perquè crec que això pot venir del canvi climàtic i ens està tornant tot el que li fem; l'ésser humà ens hem pensat que som poderosos i ho podem fer tot i som absolutament vulnerables».