«Vam tenir un sentiment ambivalent. El primer moment va ser de patiment, de desconcert, d'incertesa i de desànim. Però vam fer un ´clic' i ens vam dir que, com a administració pública, havíem de posar-hi tots el coll per capgirar la situació, perquè ens devem a les escoles». Dolors Collell (Manlleu, 1960) defineix així les sensacions després del tancament de les escoles, del que avui es compleix un any, per por de la propagació del coronavirus, el que va ser l'avantsala del confinament total. Co- llell afrontava aquella situació un any i nou mesos després d'encetar la segona etapa com a directora territorial d'Educació a la Catalunya Central, càrrec que encara ostenta, i assegura que «tancar les escoles va ser l'impacte més dur de tota la meva carrera professional, oimés pel fet que ocupava un lloc de responsabilitat».
Un any després, es pot dir que, tot i que la pandèmia segueix ben present, la situació als centres escolars s'ha revertit per complet i és el departament que ella representa el que ha liderat la defensa de tenir les escoles obertes. Però afirma que la decisió que es va prendre ara fa un any era inevitable: «En aquell context no hi havia cap altre remei. S'havia decretat el confinament de la Conca d'Òdena, hi havia molt poc coneixement de com es comportava el virus i les decisions que s'aconsellaven des del Departament de Salut són les que es van prendre. Un any després es té molt més coneixement de com es comporta el virus». Aquell tancament, recorda, anticipava «el que ens cauria a sobre, una paralització total», i torna a recórrer a la paraula «impacte» perquè, «a més, va ser d'un dia per l'altre, sense poder tenir cap previsió per preparar-nos i organitzar-nos».
En contraposició amb aquell moment «carregat d'incerteses», Dolors Collell subratlla en positiu la situació actual del mapa educatiu, malgrat tots els esculls que la pandèmia encara aixeca. «Hem après sobretot a adaptar-nos a la situació, perquè hem viscut tres onades de la pandèmia i l'escola ha anat superant amb bona nota tota aquesta gestió de la covid a les aules des del setembre, quan es van obrir per complet els centres. Però ens hem hagut de reinventar. S'han hagut d'elaborar uns plans d'obertura amb unes mesures sanitàries que condicionen l'activitat docent. I, malgrat això, l'escola s'ha mostrat resilient», destaca Collell, que afegeix que «s'ha demostrat un sistema educatiu fort, potent. Amb enormes mostres de professionalitat de servei públic que està al lloc que li pertoca com a servei públic essencial. Perquè l'escola no deixa de ser el reflex de la societat, i els mestres i els docents han donat també aquesta lliçó de posar al davant de tot la professionalitat i estar al servei de la societat».
«No s'ha trencat el ritme»
La directora territorial d'Educació valora que la realitat de la pandèmia a les aules (en sentit positiu) no els ha sorprès: «Teníem evidències científiques perquè a l'estiu ja sabíem que els infants no eren transmissors». I que, malgrat que hi ha hagut incerteses, «el fet que s'hagi pogut evidenciar que les escoles no són amplificadores de la transmissió, que és el que s'ha posat de manifest, ens ha reafirmat en el que pensàvem. La transmissió comunitària ha fet que el virus també entrés a les escoles, hem hagut de fer confinaments, però no s'ha trencat mai el ritme de l'escola i els centres han estat oberts amb un percentatge molt alt». Afirma que ara s'està «molt més preparat» per afrontar els confinaments temporals: «Poder seguir des de casa l'activitat docent ja no és un problema».
Dolors Collell conclou que «l'èxit més gran és poder tenir els centres educatius oberts. I això ha estat gràcies a l'esforç col·lectiu: professorat, equips directius, Ampa, alumnes, ajuntaments... Perquè sense les escoles no en sortirem d'aquesta crisi».
La directora territorial d'Educació a la Catalunya Central admet que, malgrat la dinàmica de les escoles obertes, hi ha algun element al plat oposat de la balança. Dolors Collell hi posa un aspecte «que va més enllà de l'escola, però que l'afecta de manera molt directa», com és el de la bretxa digital «i, en definitiva, de la bretxa social». Exposa que aquesta bretxa ja existia abans, «però la pandèmia ens l'ha fet molt més present i amb molta més duresa. Hem vist la realitat de molts alumnes. El gran repte del futur és que no tinguem alumnes i escoles a dues velocitats». En aquest sentit, remarca que «nosaltres ja teníem un pla de digitalització, però és veritat que la pandèmia ens l'ha fet accelerar. Però això s'ha de seguir impulsant, perquè, a més, ara tenim famílies que se'ns han empobrit i que han entrat en el cantó feble de la bretxa. S'ha fet una resposta d'emergència, però queda camí per avançar».
En relació amb la situació estrictament pandèmica, Collell diu que encara hi ha algun cas de famílies receloses de dur els seus fills a l'escola, «però són molt excepcionals». Relata que durant tot el primer trimestre es va fer acompanyament «a aquelles famílies que expressaven temor, convençuts que el temps mostraria que l'escola era segura». Destaca que «aquesta fase més pedagògica ha donat resultats i ha minimitzat aquests recels».
De l'alumnat que ha passat aquesta crisi diu que hi ha una situació contraposada: «Per una part, tenim més pobresa, més fragilitat, més vulnerabilitat. Per això, hem treballat molt l'acompanyament emocional, fins i tot amb l'elaboració d'un material específic, tant en el moment del confinament com en el del retorn. Però també és cert que tenim un alumnat més empoderat, en unes escoles que han estat capaces de treballar aquesta crisi amb esperit de superació. Aquestes generacions que s'estan formant també estaran més preparades per afrontar crisis que es puguin trobar. Ens ha posat a prova a tots. Són les dues cares de la moneda.
