13 de març de 2021
13.03.2021
Regió7

Alcaldes i metges de l'Anoia ploren les morts i reclamen vacunes

Els portaveus dels municipis i del món sanitari recorden el confinament de la Conca d'Òdena

12.03.2021 | 23:53

No hi havia cap presència policial a Igualada, cap control, i la ciutat respirava amb la contenció que imposen les mesures de control sanitari. No amb normalitat, encara. Però res a veure amb la situació que s'havia viscut feia un any. Aquell 12 de març van arribar mesures que no havíem considerat mai, que no pensàvem que es poguessin aplicar. Però el Govern català va decretar l'aplicació d'un tancament d'Igualada i el seu entorn, d'una part, la més poblada de la Conca d'Òdena, per intentar evitar que el brot detectat, important, no s'escapés. El virus, però, ja voltava i el contagi molt important va ser inevitable.

Ahir, els alcaldes dels set municipis de la Conca d'Òdena i els representants sanitaris, de l'Hospital, de Salut Pública, del Departament de Salut, de l'Hospital Universitari d'Igualada, de Salut Pública, de primària de la comarca i de l'ICS de la Catalunya central van recordar aquest any i, sobretot, van tenir moments per pensar en les víctimes, amb les moltes morts que ha deixat la pandèmia.

Aquells dies del mes de març i abril del 2020 van ser tràgics a l'Anoia. En 30 dies, el brot de covid-19, amb epicentre a l'Hospital d'Igualada, va concentrar el 40% de les defuncions per coronavirus que hi ha hagut a la Conca d'Òdena en tot un any. També el 60% de les infeccions del personal sanitari i el 30% dels ingressos. Unes dades esfereïdores que, tal com explica Ferran Garcia, gerent del Consorci Sanitari de l'Anoia, «per molt que s'expliquin, s'ha de viure». De fet, la greu situació va obligar a tancar l'Hospital d'Igualada que, durant un temps, només va atendre malalts que ja tenia de covid-19. «Vist amb perspectiva fa vertigen i va ser una seqüència de gran patiment per part dels professionals i la societat», ha explicat Imma Cervós, subdirectora de Salut Pública a la Catalunya Central. Ara, la vacunació és la gran esperança. Tot i que hi ha més disposició sanitària que no pas dosis per immunitzar la població.

«No teníem eines per lluitar contra aquesta malaltia, no la coneixíem i ens barallàvem amb el món mundial per aconseguir els famosos EPIs», recordava ahir Teresa Sabater, delegada de Salut a la Regió Sanitària de la Catalunya Central.

Un any després, el cansament dels professionals és evident. «Estem cansats i tocats emocionalment, però també és cert que, en cap moment, hem deixat d'estar al front de la pandèmia», assegurava Jordi Monedero, director assistencial de l'Hospital d'Igualada.

La primària també va patir les conseqüències de la covid i ahir es posar en valor la feina feta, aquest «mur de contenció» que es va crear en un primer moment en l'intent de resoldre la malaltia no greu i donar viabilitat al sistema hospitalari que entrava en col·lapse. «Si no haguéssim tingut una atenció primària forta i robusta, tot això no hauria estat possible», ha subratllat la gerent de l'ICS a la Catalunya Central, Anna Forcada.

La vacuna centra ara totes les esperances i, per això, els professionals han aprofitat l'acte per demanar a la societat que no tingui por del vaccí i s'animin a posar-se. I han reclamat que n'arribin més dosis per fer vacunació massiva, com recordava Carme Riera, directora del SAP Anoia.

Una persona que havia tornat de la zona de València (va visitar la ciutat el 24 i 25 de febrer) i que va ser atès a Manresa el 3 de març és el primer cas diagnosticat de covid a la Catalunya Central. És el cas d'un home de 48 anys, que vivia a la capital del Bages i que havia iniciat símptomes el dia 1, amb tos i miàlgies (com havia informat aquest diari). Fins aquell moment hi havia hagut 18 sospites prèvies, segons va relatar ahir la subdirectora de Salut Pública, Imma Cervós.

El primer cas a l'Estat espanyol havia estat el 31 de gener a l'illa de la Gomera i el primer de Catalunya, el 26 de febrer. Una dona italiana, resident a Barcelona, que havia estat a Milà i Bèrgam. Ciutats amb les quals Igualada també manté llaços comercials. El 30 de gener, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) havia decretat l'emergència sanitària. I l'11 de març es va decretar la pandèmia.

A la Conca d'Òdena, el dia 9 de març es va conèixer el primer brot familiar (dos dies abans havien ingressat). Hi havia 5 casos de transmissió comunitària i cap havia viatjat ni a la Xina ni a Itàlia. No haver viatjat els deixava fora del protocols, però es van incomplir i es van fer proves PCR, que van confirmar el diagnòstic. Un sisè membre de la família,ingressat per altres patologies, també va iniciar símptomes i aleshores es va pensar que hi podria haver un brot nosocomial (que la infecció era a nivell hospitalari). El dia 11 de març es va confirmar el brot nosocomial. 200 professionals de l'Hospital d'Igualada estaven afectats i hi havia cadenes de transmissió de l'hospital cap a la comunitat i a l'inrevés. Aquests professionals havien iniciat símptomes el 27 de gener. Va ser un factor més per al tancament de la Conca d'Òdena, el dia 12.

En aquest període, a la Catalunya Central hi ha 40.000 diagnosticats i més de 2.000 defuncions. I a Catalunya, més de 500.000 casos amb infecció confirmada i gairebé 21.000 morts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit