Les inscripcions per cursar el nivell inicial i bàsic de català es mantenen elevades fins i tot en temps de pandèmia. Molts immigrants necessiten el títol del Consorci de Normalització Lingüística (CNL) per obtenir el certificat d'arrelament i així regularitzar la seva situació al país. El mateix Consorci i alumnes del centre reconeixen que, abans de la pandèmia, hi havia estrangers a Manresa que no podien fer els cursos quan volien formalitzar la inscripció perquè no hi havia suficients places, però amb la pandèmia s'ha acabat l'espera. Aquest curs, les mesures sanitàries han obligat a cancel·lar les classes presencials i totes es fan de forma virtual. Ara, la llista d'espera ha desaparegut.
La irrupció de la pandèmia va significar un daltabaix en les inscripcions l'any passat. Però tan bon punt el Consorci ha pogut reprendre les classes, encara que sigui de forma virtual, les matriculacions a Manresa han tornat a augmentar. Mostra de l'alta demanda, tot i la situació excepcional, és el nombre d'inscrits en el primer trimestre d'aquest any, i és que n'hi ha hagut 801 a la capital del Bages, mentre que fa un any la xifra de persones apuntades en algun dels cursos era de 888.
Actualment, amb la pandèmia, a part d'impartir classes virtuals, amb un professor explicant a través de la pantalla, el Consorci també ofereix classes online en què l'alumne, amb l'ajut d'un docent, treballa i fa els exercicis pel seu compte. «En aquests moments agafem totes les persones que s'inscriuen als cursos perquè el sistema virtual ens ho ha permès», explica Núria Brugarolas, directora del CNL Montserrat de Manresa. Això és així perquè ara les inscripcions estan centralitzades a Barcelona, que distribueix els alumnes a les classes virtuals de tot Catalunya. És a dir, que si algú de Manresa no pot entrar en una de les classes que ofereix online un docent de la mateixa ciutat, l'acabarà fent amb un professor d'un altre indret del país.
Els nivells bàsics, plens
Alumnes consultats reconeixen que els cursos bàsics de català tenen molta demanda i coneixen companys que, abans de la pandèmia, no s'hi van poder inscriure perquè estaven plens. «Jo vaig acompanyar un noi senegalès a apuntar-s'hi, però no va poder fer-ho perquè no hi havia lloc», explica Moma Argaye, un jove de 19 anys que cursava català i és conscient de la necessitat d'aprendre la llengua per tenir més oportunitats de cara al futur i integrar-se més fàcilment a la societat catalana. «Jo mateix vaig aconsellar el company que ho fes», afirma. Argaye, que va néixer a Gàmbia i va créixer al Senegal, va estar en un centre de menors a Puig-reig i actualment comparteix pis a Manresa, on s'ha format com a cambrer a la Joviat. «Puc anar on vulgui sense preguntar res a ningú i enviar el currículum en català. Ja he avançat fins al nivell Elemental 2 i participo en el projecte Voluntaris per la Llengua, i així practico», ressalta.
Tot i que abans de la pandèmia hi havia persones que no podien formalitzar la seva inscripció per falta de places a Manresa, la responsable del CNL Montserrat assegura que qui no tenia l'oportunitat d'apuntar-se al curs ho podia fer tres mesos després. I és que les inscripcions es poden formalitzar cada trimestre i els interessats poden començar l'aprenentatge a la meitat del curs acadèmic. Els estrangers que viuen a Catalunya han d'acreditar que han assistit a 90 hores de classe de català, pas clau per rebre el certificat d'arrelament i així tramitar la regularització al país. Per aquest motiu la demanda és alta. Hi ha alumnes que, un cop han fet un curs, volen continuar i dominar millor el català, tot i que la majoria, un cop han fet les hores necessàries, s'obliden d'aprofundir en l'idioma. El darrer informe fet públic pel CNL Montserrat, referent a l'any 2019, indica que l'alumnat estranger dels cursos inicials i bàsics representa el 97,5%, mentre que en els nivells intermedis i superiors els immigrants són només el 21%. En aquestes xifres no només s'hi compta el centre de Manresa, sinó els que es coordinen des de la capital del Bages: el de Berga, el d'Igualada i el de Puigcerdà.
Nadia Maazouz, marroquina de 36 anys que va arribar el 2017 a Catalunya, també es va trobar que no es va poder matricular al nivell Bàsic 2 perquè no hi havia prou places. «Em van col·locar en un altre curs i em van posar a la llista d'espera. Jo entenc que si no hi ha prou places m'hagi d'esperar, perquè en una classe amb molts alumnes és més difícil aprendre una nova llengua. La qualitat de la formació del CNL Montserrat és alta», afirma. Maazouz treballa com a cuidadora i assegura que el català l'ha ajudat a relacionar-se millor amb gent del país, tot i reconèixer que moltes de les seves amigues marroquines que viuen a Catalunya no han fet el pas d'aprendre'l. Actualment està en espera que les classes tornin a ser presencials per seguir aprenent més català.
Els cursos són gratuïts i els docents veuen que també hi ha absentisme entre l'alumnat a causa de la situació canviant dels estudiants. «N'hi ha que aconsegueixen feina i ja no poden venir més, per exemple. Sempre hem procurat organitzar els cursos per absorbir tots els alumnes que puguem», indica Brugarolas.
Presencial a l'Escola d'Adults
L'Escola d'Adults de Manresa sí que ha continuat oferint classes presencials de català. El centre depèn del Departament d'Educació, a diferència del Consorci de Normalització Lingüística, que depèn del de Cultura. Per tant, es regeixen per protocols diferents. A l'Escola d'Adults també tenen una alta demanda, sobretot d'immigrants que volen obtenir el certificat, i és que també s'hi fan cursos oficials.
Han hagut de prendre mesures i distanciar les taules per minimitzar el risc de contagi, tal com marquen les mesures sanitàries. A l'Escola, aquest curs les classes de català estan plenes. De fet, han augmentat els grups de català en els darrers dos anys per l'alta demanda. De quatre han passat a sis, sense comptar els d'alfabetització. La realitat mostra que els recursos destinats a l'ensenyament del català per als qui volen començar aprendre'n són justos tenint en compte l'onada d'immigrants interessats.
