«Quan va arribar el maleït virus vaig pensar ´d'aquesta ja no me'n surto', i em vaig ensorrar». Explica que ja amb la seva edat no s'hauria imaginat mai viure una pandèmia com aquesta. «Ara tinc molta por de sortir de casa, a causa de les coses que escolto», lamenta Manent mentre aixeca lleument les espatlles. Després d'una bona pausa continua, «m'han fet reviure la por que vaig passar durant la guerra civil, quan diuen que els de sanitat estan a ´primera línia', quan els pacients ´lluiten' o que ´és una batalla que guanyarem'.» D'altra banda, Manent dona gràcies a la seva dona per cuidar-lo tant durant tot aquest temps. «Ha estat valenta per ella i per mi».
