Un paper amb el símbol que indica la prohibició de seure reposa sobre un dels bancs de la parròquia de la Sagrada Família. El feligrès que s'hi anava a seure s'aparta uns metres més enllà per mantenir la distància de seguretat amb la resta de persones es congreguen al temple. El rellotge marca dos quarts de deu del matí i una vuitantena de fidels, entre els quals es troben famílies amb infants, repassen el cançoner abans de començar la missa. El sol matiner, que entra pels vitralls de colors, acaricia el rostre dels feligresos, que esperen pacients l'inici de la cerimònia. Malgrat les restriccions per la covid i el temor al contagi, es resisteixen a perdre l'hàbit de celebrar l'Eucaristia.

«Per mi l'espiritualitat és fonamental per fer front a les situacions complicades de la vida. Durant el confinament, va ser molt estrany no poder acudir a l'església, però, per sort, ara tornem a ser aquí». Són les paraules d'una de les assistents de la cerimònia, Lucero Paramo, de 41 anys, que fa dotze anys que va arribar a Manresa i va trobar en aquesta parròquia un lloc on viure la seva fe. Ella procedeix de Colòmbia i explica que la seva família li va transmetre l'amor per la religió i, de la mateixa manera, ella ho intenta amb els seus dos fills, que fan d'escolans en aquesta parròquia del barri de la Sagrada Família.

Un altre dels feligresos presents en aquesta missa de diumenge és Manel Arrufat, de 69 anys, que forma part del cor de la parròquia que s'encarrega d'entonar els cants i llegir les lectures al llarg de la cerimònia. En el transcurs dels mesos en què no podia participar activament ala missa, degut al confinament, recorda que se sentia «com una planta amb escassetat d'aigua. Vas fent, però no amb aquella fortalesa de sempre», destaca. Des de la infància, va viure el fet religiós en una agrupació escolta i, tot sovint, l'entristeix recordar «l'època en què les misses estaven plenes de mainada i famílies joves. Un ambient que amb el temps ha anat desapareixent... ».

Un repunt en la fe?

Si bé en els últims temps, l'ambient juvenil a les esglésies s'havia perdut, la majoria de rectors consultats detecten que s'ha produït un cert repunt de famílies joves amb infants que acudeixen a les cerimònies. «En aquests darrers mesos, hem vist passar a més persones joves i més famílies amb mainada», assegura el rector de la parròquia Sant Josep del Poble Nou de Manresa, mossèn Joan Prat que, al mateix temps, assenyala: «S'ha de tenir en compte que els hàbits de les famílies han canviat perquè, fins ara, no podien voltar tant els caps de setmana i algunes van reprendre l'hàbit d'assistir a les misses».

D'altres mossèns també atribueixen aquest rejoveniment dels feligresos en les noves necessitats espirituals que ha fet sorgir la pandèmia, «ja que moltes persones han perdut familiars, s'han quedat sense feina o han patit l'angoixa de contraure la malaltia», comenta el rector de la parròquia de Crist Rei, mossèn Estanislau Corrons «Les crisis sempre generen nous interrogants i incerteses algunes persones han trobat un acolliment a l'església i nosaltres els hi hem obert les portes», manifesta el rector.

Els mossèns van començar a detectar aquestes noves necessitats de la població durant l'inici de la pandèmia i, per aquest motiu, molts van decidir mantenir l'església oberta, encara que no poguessin celebrar misses en comunitat, per poder atendre a les persones que s'acostessin al temple. «En el meu cas, em vaig confinar a la parròquia de Santa Maria de Viladordis, i em va semblar que un santuari que està dedicat a la Mare de Déu de la Salut havia de mantenir-se obert, encara que només fos fins a la reixa», recorda el mossèn Joan Antoni Castillo. «Durant aquells mesos, vaig mirar d'atendre a tothom qui vaig poder, encara que fos a través del telèfon, però el més dolorós va ser no poder acompanyar els malalts als hospitals ni tampoc a les famílies que van perdre sers estimats i no van poder acomiadar-se d'ells amb un funeral amb condicions», afegeix.

De fet, en molts casos, els mossèns van oficiar funerals endarrerits un cop les esglésies van poder reprendre l'activitat. «Quan vam poder tornar a acollir la població, teníem una assignatura pendent. Moltes famílies no havien pogut celebrar un funeral en condicions per acomiadar-se dels seus sers estimats. Aleshores vam dedicar uns mesos a fer totes aquelles cerimònies funeràries endarrerides», explica el rector de la basílica de la Seu de Manresa, mossèn Joan. D'aquesta forma, les esglésies van anar recuperant l'activitat amb l'arribada progressiva dels feligresos que buscaven un consol en aquests temps difícils de pandèmia.

«Quan va tornar a venir la gent vaig sentir un alleugeriment», comenta mossèn Joan Prat, i recalca: «Em va encoratjar la comprensió que van mostrar les autoritats que van entendre la importància del fet religiós com un dret humà bàsic necessari en aquests dies d'incertesa». Els mossèns consultats confirmen que, en molts casos, la fe ha jugat un paper molt important per superar les situacions més complicades. Però, malgrat aquest repunt en l'espiritualitat que han detectat, saben que els canvis socials sempre son a llarg termini. «En la immediatesa, la memòria col·lectiva sol ser molt fluixa. Per tant, el repunt que podem notar a l'església no serà del tot immediat. Els processos humans sempre necessiten un temps de maduració», sosté mossèn Joan, abans d'entrar a la basílica de la Seu per oficiar una de les misses.