Excessiva, dràstica, precipitada, encara que també comprensible... Els experts temen que la suspensió de la vacunació amb AstraZeneca hagi danyat la credibilitat del fàrmac quan el seu benefici supera àmpliament el risc, per la qual cosa creuen que s'hauria d'haver esperat al dictamen final de l'Agència Europea del Medicament (EMA). La mateixa EMA es va tornar a mostrar dimarts «fermament convençuda» dels beneficis i, a l'espera del que resolgui definitivament el seu Comitè d'Avaluació del Riscos en Farmacovigilància, el PRAC, segueix sense veure «vincles» causals amb les desenes de casos de trombes i embòlies notificats per diversos països europeus.

El president de l'Associació Nacional d'Infermeria i Vacunes (Anevac), José Antonio Forcada, creu que la decisió presa dilluns per Espanya i altres socis europeus de suspendre almenys 15 dies la vacunació amb AstraZeneca només «ha fet més gran la bola» sorgida al voltant del fàrmac, amb polèmica pels successius incompliments de lliurament i pel debat sobre el límit d'edat per al qual està recomanat. Fins divendres passat, l'Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS) considerava que la immunització amb AstraZeneca havia de continuar perquè no hi ha evidència causal amb els 15 casos de trombosi venosa profunda (TVP) i 22 d'embòlia pulmonar detectats fins al 8 de març.

Dinamarca, Noruega, Islàndia, Àustria i Estònia ja havien suspès la vacunació amb AstraZeneca la setmana passada, però les alarmes es van disparar el dissabte 13 quan es van notificar alhora diversos episodis de trombosis de sins venosos cerebrals, 3 a Noruega, 4 a Alemanya i un a Espanya, que no s'havien donat en els assajos clínics. En vuit de cada deu pacients la recuperació és completa i només un 5% té alguna seqüela severa, i el pronòstic «és molt més favorable» que en una altra mena de malalties cerebrovasculars; només en casos greus en què es demori el tractament pot generar discapacitat o tenir un desenllaç fatal.

Forcada va explicar que, en realitat, la detecció d'aquests casos confirma que el sistema de farmacovigilància «funciona». El pitjor és que això «pugui donar ales» als antivacunes, perquè pel que fa al calendari, el president d'Anevac calcula que potser «pot retardar-se una mica».

La secretària general de la Societat Espanyola d'Immunologia (SEI), Carmen Cámara, va dir en declaracions a Efe que la suspensió podria afectar la credibilitat de la vacuna quan «no ens podem permetre perdre'n ni una». Com Forcada, critica la falta de coordinació entre els governs europeus i també de les comunitats perquè donen peu a la desconfiança «quan prenen decisions al marge dels reguladors». El repte està sobretot a convèncer no ja els grups diana d'AstraZeneca que els hi posin, sinó aconseguir que el gairebé el milió de persones que ja han rebut la primera punxada es posin la segona. Les dades són «cristal·lines» en aquest sentit: vacunar-se amb AstraZeneca implica tenir un 0,7% de possibilitats de morir per covid i 1 possibilitat entre 1,7 milions de tenir una complicació trombótica, «no hi ha color entre les dues opcions». Entén, però, que l'AEMPS hagi optat per la prudència.

Per què ha passat amb AstraZeneca i no amb unes altres? Pel rang d'edat a les quals es destinen: els casos de trombes es donen en gent jove, especialment dones amb malalties autoimmunes o que prenen anticonceptius orals, i la de Pfizer i Moderna es dediquen a gent gran.