17 de març de 2021
17.03.2021
Regió7

La Generalitat tancarà les presons de Wad Ras i Trinitat i n'obrirà dues a la Zona Franca

Els metalls pesants als dos solars disponibles han retardat les obres del centre obert i el de dones

17.03.2021 | 12:49
Un dels dos solars de la Zona Franca on hi haurà una presó, el centre obert, amb un cartell on es llegeix "disponible"

La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han presentat aquest dimecres un nou acord per desencallar la construcció de dues noves presons a la Zona Franca: una de dones i una per a presos en tercer grau. Això permetrà tancar abans de sis anys el centre obert de Trinitat Vella i la presó de dones de Wad-Ras, al Poblenou. La troballa de metalls pesants als dos solars cedits pel consistori al Govern el 2017 ha retardat l'inici de les obres. Ara, però, les dues administracions s'han compromès a complir el calendari, alliberar per a usos veïnals les antigues presons i construir els dos nous centres més moderns i adaptats a les necessitats actuals.

L'acord es va signar el 2017 amb l'anterior conseller de Justícia, Carles Mundó, però la contaminació del subsòl amb plom i altres metalls per culpa de les antigues activitats industrials de la zona ha endarrerit l'inici de les obres. La reactivació del compromís l'han escenificat el vicepresident del Govern en funcions, Pere Aragonès, la consellera de Justícia, Ester Capella, i la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, entre altres autoritats, davant del solar que acollirà el futur centre obert.

L'Ajuntament ha cedit els solars al Govern i ara haurà de pagar fins a 8 milions d'euros per les tasques de descontaminació del sòl. Si els treballs costen més, la Generalitat pagarà la diferència. La signatura dels acords es farà les properes setmanes, quan el Consell Executiu del Govern i el ple municipal donen el vistiplau final. Des d'aleshores, la Generalitat tindrà un termini màxim de sis anys per construir els dos nous centres i buidar els actuals, que han quedat antiquats.

Justícia ja té enllestit el projecte inicial del nou centre obert que substituirà el de la Trinitat. És en un solar de 6.500 metres quadrats a la cantonada dels carrers 1 i 60, i costarà 34 milions d'euros. Tindrà capacitat per a 800 persones i una superfície construïda de 13.000 metres quadrats, bàsicament cel·les, ja que els interns només hi passaran les nits i de dia surten a treballar, estudiar o fer voluntariat. Es preveu tenir-lo enllestit el 2025. Acollirà uns 600 homes reclusos que actualment compleixen pena a Wad-Ras i Trinitat.

La presó de Trinitat es va inaugurar el 1964, primer per a dones, després per a joves i els últims anys com a centre obert. Des del 2009 està parcialment enderrocada. Un cop buida del tot, la Generalitat vendrà al consistori per 6,67 milions d'euros aquesta parcel·la de 20.000 metres quadrats de l'extrem del districte de Sant Andreu. L'Ajuntament començarà el juliol del 2022 la primera fase per construir 131 dels 410 pisos de protecció oficial previstos.

L'altre solar de la Zona Franca, als números 34-36 del carrer E, té 20.000 metres quadrats i acollirà la futura presó de dones. Està concebut amb "visió feminista". Tindrà una capacitat per acollir 600 internes, en una superfície construïda de 55.000 metres quadrats. La inversió prevista és de 65 milions d'euros. Inicialment acollirà 400 internes procedents de Wad-Ras i 200 del mòdul de dones de Brians 1. Estarà pensat per les necessitats de les dones pel que fa a salut, feina i educació, i també adaptada a les víctimes de violència masclista i a les que són mares, amb espais de criança pels menors de tres anys. Actualment aquests infants van a una escola bressol prop de Wad-Ras, i Justícia s'ha compromès a buscar un altre centre prop de la Zona Franca per seguir amb la mateixa metodologia d'integració amb altres infants del barri.

Quan es buidi Wad-Ras, cap el 2027, la parcel·la de 4.700 metres quadrats que actualment ocupa entre el Poblenou i la Vila Olímpica servirà per finançar parcialment el centre femení de la Zona Franca. La presó és la més antiga de Catalunya encara en funcionament, ja que va ser construïda el 1915. Inicialment va ser una escola-reformatori, després centre de menors i actualment presó de dones i centre obert. Encara no s'ha decidit què es farà al solar un cop enderrocat l'edifici.

Actualment hi ha 540 dones recluses a tot Catalunya, el 7% del total. La disminució de 8.500 a 8.000 presos des del 2017 fins ara i el trasllat de dones a la Zona Franca permetrà mantenir Brians 1 com a centre de presos preventius de Barcelona. Quan es va tancar la presó Model el 2017 es va dir que ho seria temporalment, però ara es veu que no serà necessari ampliar la capacitat, ja que també hi ha molts més presos en tercer grau. Per això el que s'havia previst com a presó de dones i preventius, finalment només serà de dones.

El vicepresident Aragonès i la consellera Capella han destacat molt el fet que les dones també són discriminades a les presons i que la futura presó de la Zona Franca serà la primera dissenyada específicament per acollir recluses, que podran abandonar el centre "obsolet" de Wad-Ras. Aragonès ha agraït la "bona predisposició" de l'Ajuntament i creu que l'acord és "satisfactori" per a totes les parts. Capella ha dit que amb l'acord hi guanya la ciutat i el sistema penitenciari català.

Sanz ha dit que aquest dimecres és un "dia molt important" per la ciutat i que permetrà fer "justícia urbana" als barris afectats, com ha passat amb el tancament de la Model a l'Eixample, que permetrà "regenerar-los". "És una gran victòria veïnal", ha refermat, que ve acompanyada d'altres acords amb la Generalitat com l'ampliació del transport públic en algunes d'aquestes zones. La tinenta d'alcaldia ha demanat a la Generalitat celeritat a l'hora de construir les presons i concretar l'acord per utilitzar temporalment el solar del passeig Lluís Companys on s'haurà de construir la futura Audiència de Barcelona i que actualment està buit. Sanz ha dit que s'hi podrien fer pisos socials provisionals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit