22 de març de 2021
22.03.2021
Regió7

El Parlament podria blindar l'escó de Borràs si s'obre judici contra ella

Els precedents jurídics dificulten que l'oposició aconsegueixi la seva suspensió com a diputada

21.03.2021 | 23:23
Laurà Borràs, poc després de ser escollida presidenta del Parlament

La nova legislatura catalana ha començat amb els habituals enfrontaments entre l'independentisme i la justícia, en aquesta ocasió per la querella contra l'ex-president del Parlament Roger Torrent i altres membres de la mesa per desobediència, o la revocació del règim de semillibertat als presos del procés. En els propers mesos, amb tota probabilitat, es viurà un altre contenciós, el que protagonitzarà la nova presidenta de la Cambra, Laura Borràs, investigada per quatre delictes de corrupció.

Quan aquestes indagacions arribin al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, s'obrirà un procés que pot desembocar en l'obertura d'un judici oral contra ella. En aquest moment, el reglament del Parlament preveu la possible suspensió de Borràs com a diputada, però, segons fonts jurídiques, aquesta possibilitat és més que remota. En tot cas, Borràs coneix aquest conflicte i ha proposat reformar el reglament de la cambra per blindar-se encara més. Ciutadans ha contraatacat presentant ja una iniciativa parlamentària per evitar aquesta reforma del reglament, adduint que la nova presidenta de la cambra pretén «evitar les seves responsabilitats com a política».

L'actual reglament del Parlament estableix que, en casos d'una acusació per delictes de corrupció, la mesa del Parlament «ha d'acordar la suspensió» del diputat afectat «de manera immediata» quan s'obri judici oral. Però afegeix de seguida que «si es plantegen dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d'incompatibilitats aplicable», serà necessari un dictamen previ de la Comissió de l'Estatut dels Diputats. Aquest concepte dels «dubtes» obre ja una porta al fet que la decisió sigui una altra diferent de la suspensió. De fet, segons l'entorn de Borràs, aquesta possible suspensió «immediata» és «un disbarat jurídic contrari a la jurisprudència d'Estrasburg, a la Comissió de Venècia i a la jurisdicció internacional». Una suspensió, per cert, avalada en el seu moment per JxCat.

Però és que, a més, hi ha precedents legals que deixen clar que l'aplicació del reglament per suspendre Borràs no és automàtica. En concret, un informe dels serveis jurídics de juliol de 2018, referit a la decisió del Tribunal Suprem de suspendre com a diputats els líders del Procés a l'estranger o a la presó, adverteix que «la tramitació d'un procés judicial no impedeix, amb caràcter general, que un parlamentari a qui s'atribueix la comissió d'un delicte dels anomenats genèricament de corrupció segueixi exercint el seu càrrec públic fins que no es dicti sentència de condemna ferma i s'executi».

A més, pel que fa al concepte «corrupció», el document delimita que ha de tractar-se de casos relacionats amb «suborn actiu i passiu» o «tràfic d'influències», però no amb «la desviació o canvi de finalitat deslleial dels cabals públics». També es recorda que, amb caràcter general, la llei d'enjudiciament criminal preveu la privació de llibertat en cas de sentència ferma.

L'informe obre una altra via: una substitució temporal del diputat que finalment fos suspès, i que aquest pogués tornar a les seves funcions si el procediment judicial acaba favorablement per als seus interessos. En tot cas, els juristes recorden que abans d'una possible suspensió la Comissió de l'Estatut dels Diputats ha d'emetre un dictamen després del qual el ple hauria de decidir per majoria absoluta.

La CUP i la desconnexió

La possibilitat de suspendre un parlamentari a qui s'obri judici per corrupció és una novetat introduïda al Parlament el 2017 a instàncies de la CUP quan JxCat i ERC van obrir el meló de la reforma del reglament per poder introduir les anomenades lleis de desconnexió (la del referèndum i la de transitorietat jurídica) per lectura única per salvar l'escull de la seva falta d'encaix legal i disposar d'una base jurídica per a l'1-O. Els «cupaires» van exigir, a canvi de donar suport a aquests canvis, introduir qüestions relatives a la corrupció, inclosa la insòlita introducció d'un «mecanisme català de prevenció i lluita contra la corrupció i el frau».

Curiosament seria de nou la CUP decisiva perquè existís o no una majoria a la Mesa a favor de la suspensió de Borràs, o una majoria absoluta de diputats si el cas arriba a una votació del ple.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook