Manresa, la ciutat pubilla de la Volta Ciclista a Catalunya,havia d'acollir un final d'etapa de l'edició que converteix en centenària la prova que va néixer el 1912. No endebades, la capital del Bages és la segona ciutat del país, rere Barcelona, que ha viscut in situ més arribades d'etapa de la Volta.

Tot i les circumstàncies excepcionals que envolten l'edició d'enguany de la prova a causa de la crisi sanitària, centenars de manresans van xalar amb el pas i l'arribada de la cinquena etapa de la cursa ciclista. Precisament, la necessitat de salvaguardar els ciclistes de la pandèmia i la d'evitar les aglomeracions d'aficionats propicien que els finals d'etapa no es desenvolupin al centre de les poblacions on finalitzen, sinó en espais habilitats a l'extraradi on es prenen totes les mesures necessàries per preservar la integritat de l'anomenada bombolla de la Volta.

En aquest context, el pas per Manresa de la serp multicolor va ser fulgurant, un vist i no vist que va aturar el brogit habitual d'alguns dels principals vials de la ciutat (la carretera de Cardona, la Muralla de Sant Francesc i la de Sant Domènec) durant vuit minuts abans que els vianants atrafegats i el trànsit incessant tornessin a imposar la seva dictadura quotidiana.

Divuit minuts abans del pas del primer grup de ciclistes per l'esprint intermedi situat una dotzena de metres abans de la cruïlla entre la carretera de Cardona i el carrer del Bruc, en direcció al centre, la circulació es mantenia ben viva a la Muralla del Carme. Els pocs vianants que transitaven per la plaça de Sant Domènec permetien endevinar que eren les 14.55 hores. Només la presència de tres vehicles del Servei de manteniment de l'Ajuntament, de quatre operaris i de dos policies locals motoritzats a la cruïlla entre la Muralla del Carme i la carretera de Vic vaticinava que algun esdeveniment inusual estava a punt de succeir.

Estelades i banderes tricolor

La presència de 27 persones distribuïdes en tres zones estratègiques de la tancada corba que connecta la carretera de Cardona amb la Muralla de Sant Domènec, a les 15.02 hores, ja era més sospitosa. Oimés quan moltes lluïen estelades i pancartes reivindicatives com aquella amb el lema «Som el 52%». El manresà Josep Maria Muncunill i era amb el seu fill Àlex, de 12 anys. «Som aficionats a l'esport en general i hem vingut per gaudir del pas del pilot. Ens complau que La Volta passi per la ciutat», explicitaven. A prop seu, Rosa Maria Mata va optar per aturar-se, de tornada a la feina, per delectar-se amb el vertiginós pedalar dels ciclistes. «Això no es veu cada dia», sentenciava. A les 15.07 hores, el número d'aficionats i curiosos s'havia duplicat i el callussenc Ferran Costa, de 22 anys, afirmava que «segueixo tot el desenvolupament de La Volta per televisió i avui no podia perdre'm el pas de la cursa ciclista per Manresa». Davant de Cal Manel, Adriana Correa i el seu fill de tres anys, Ramón Fortuño, exhibien amb orgull una bandera tricolor, la colombiana. Correa relacionava sense cap dificultat el nom dels millors ciclistes del seu país d'origen, tals com Nairo Quintana, Rigoberto Urán o Jhoan Estebán Chaves. «Aquest darrer va guanyar l'etapa d'ahir», emfasitzava.

La presència de grups d'aficionats d'origen equatorià i colombià amb banderes dels seus països de procedència va ser una constant al llarg de tot el circuit. Els matrimonis d'ascendència equatoriana integrats per Luis Antonio Duque i Pati Lucano i per Telmo Guastay i Ángeles Lucano ens detallaven els seus ciclistes preferits, «Ri-chard Carapaz i Jonathan Caicedo».

Dos grups d'alumnes de cinquè de primària de la Renaixença van xalar d'allò més quan els ciclistes van passar per l'esprint intermedi on s'aplegaven 150 espectadors. Un grup d'escapats ho va fer a les 15.13 hores i els últims cotxes que acompanyaven el pilot a les 15.21 hores. Sis minuts després, el trànsit tornava a fluir pel centre de Manresa i costava localitzar senyals del pas de La Volta per la capital del Bages.

Vuitanta aficionats al Congost

Tot i que un mur infranquejable de tanques impedia apropar-se a la línia de meta, una vuitantena d'aficionats s'hi van adreçar per veure l'arribada des de 100 metres de distància. Altra vegada, el públic d'origen sud-americà era majoritari. El manresà d'origen colombià Harry Forero hi era amb cinc membres de la seva família i demostrava els seus amplis coneixements de la matèria. La parella barcelonina integrada per l'alemany Adrian Meyer-Oldenburg i l'equatoriana Sofía Díaz havien vingut expressament des de la Ciutat Comtal «per veure les evolucions de Richard Carapaz».

Només hi havia un moment en què els ciclistes restaven a pocs metres del públic. Just després de travessar la línia de meta, abans d'enfilar cap als autobusos dels seus equips. Va ser llavors quan el veí de Puigcerdà Rodrigo González, nascut a Colòmbia, va aprofitar per fer-se una selfie amb el ciclista britànic Hugh Carthy, vuitè a la classificació general. Però l'actuació d'ambdós tenia una explicació. «Ens uneix una forta amistat i en Hugh passa èpoques senceres de l'any a la meva llar, on he habilitat un espai per guardar tots els seus trofeus i guardons», va explicar, cofoi, Rodrigo al cronista mentre li ensenyava un grapat de fotografies que ho demostraven a bastament.