La pandèmia i les limitacions horàries que se'n deriven per a la restauració han consolidat l'hora del vermut com el moment àlgid de la vida social al carrer, fins al punt que un migdia de bonança i de cap de setmana no és fàcil trobar un lloc per seure en algunes terrasses de Manresa. Bars i restaurants consultats per aquest diari expliquen que, sense servei de tarda, vespre i nit, en molts casos el vermut és ara un element clau per al negoci, i encara més quan deixa de ser un preàpat d'olives i patates de bossa per convertir-se en un variat de tapes elaborades que ja serveixen de dinar.
«Els vermuts s'han disparat», explicava ahir Àngels Vall, del bar restaurant Do Ut Des amb la terrassa de la plaça Major de Manresa plena. «L'inici de la primavera ja sol ser una època bona per anar omplint les terrasses, però la pandèmia hi ha contribuït, i ho notem perquè tota la venda es concentra en aquestes dues o tres hores del vermut». I és que «ara la gent demana més tapes, i molts volen allò que abans et demanaven per sopar, des de pa de coca fins a unes croquetes, i això vol dir que ja fan un vermut-dinar».
La plaça Major és un dels centres neuràlgics amb terrasses a l'aire lliure de Manresa, ara per a vermuts, i ahir es veien ben plenes però amb les mesures de distanciament i aforament correctes. A La Taverna 1913 també noten l'ànsia per sortir. «La facturació dels vermuts ha pujat», assegurava el seu responsable, Dani Amores. Diu que «els clients no han canviat, però si abans només venien a sopar, ara ajuntem la gent del migdia i la del vespre», i això els ha portat a fer reserves als migdies, quan abans només en feien per als sopars.
Ara bé, tenir la clientela concentrada no vol dir més quantitat. El que passa és que bars i restaurants han de fiar bona part del seu negoci al vermut, i si tenen cuina, al dinar. «Amb això tapem forats i sobrevivim justet, però és que hem deixat de facturar el 75%», apunta Josep Ferrer, del bar Toni's, que en condicions normals concentra bona part del negoci a la feina de tarda i nit.
A tocar de la plaça Major també hi ha ambient als migdies, especialment a la vermuteria Santa Rita, al carrer del Cap del Rec. Aquí, l'especialitat ja són els vermuts, «i al migdia sempre hem tingut feina, però potser ara els clients s'hi estan més estona, explica la seva responsable, Vicky Garcia. L'establiment ha ampliat l'oferta de tapes calentes, i ara «hi ha gent que ve a fer el vermut, els ve la gana i ja es queden a dinar, i fins i tot n'hi ha que ja s'hi estan fins a les 5 i fan el gintònic». A pocs metres, el restaurant El Golut i l'Espai Bar Plácido ho tenen més complicat perquè són negocis més enfocats al vespre o a la nit. Aquest darrer és un bar de copes que s'ha hagut d'adaptar a un horari diferent «i intentar viure d'això», explica Miguel Ángel García. Implica obrir sempre als matins (abans de la pandèmia ho feia només als estius), i servir gent nova, i tot i que els caps de setmana «els vermuts funcionen», assegura que abans es feia molta més caixa.
Alguns es reinventen
El vermut s'ha vist com una oportunitat de nou negoci en alguns casos en què la pandèmia ha fet replantejar l'oferta anterior. El celler de l'Oller del Mas centra bona part del servei en les visites enoturístiques i els tastos de vins, «però treballàvem molt per a turistes estrangers» que, amb la pandèmia, han deixat de venir, «i ens vam haver d'adaptar» amb un tipus d'oferta orientada a un client més local, explica un dels seus responsables, Marc Ferrer. Al restaurant ja es feien vermuts, però al celler no, i va decidir apuntar-se al carro aprofitant l'espai de la terrassa on, des del novembre s'hi fa música en directe tots els caps de setmana al migdia, amb un servei de vermut, «i ens està funcionant».
El bar Pardal, de la plaça Gispert de Manresa, també ha aprofitat l'auge dels vermuts per promocionar l'oferta de tapes «que abans la gent no tenia el costum de demanar», explica la seva responsable, Imma Calderón. «La gent té necessitat de sortir, ho ha de fer als migdies, i això ha tornat a posar de moda els vermuts i les tapes», apunta. A la mateixa plaça, el responsable de l'Alzina, Jordi Garcés, deia que «estem contents amb els migdies, però aquesta situació tampoc no se salva amb els vermuts», i troba a faltar poder obrir més hores. Recorda que abans de la pandèmia el vermut ja era un bon moment de negoci, i que, sense restriccions, fins i tot es podien fer concerts.
