Segons l'article 4 de la Llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern, i l'article 67.3 de l'Estatut d'Autonomia, si dos mesos després cap candidat o candidata no ha estat elegit, «la legislatura resta dissolta automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria».

Com que Catalunya no té llei electoral pròpia, el termini el marca la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG). La norma determina, d'acord amb la modificació del 2019, que la repetició electoral ha de tenir lloc 47 dies després -i no 54- de la seva convocatòria.

A la pràctica, el calendari es va activar divendres 26 de març, en la primera votació de la investidura d'Aragonès. Per tant, si el 26 de maig -dos mesos després- no hi ha hagut investidura efectiva, la XIII legislatura s'haurà acabat, es dissoldrà el Parlament i es convocaran eleccions. Com que la llei de la Presidència i l'Estatut parlen de convocatòria electoral «immediata» però no automàtica, hi ha cert marge per fer coincidir la nova data amb un diumenge, segons confirmen fonts parlamentàries. Casualment, la persona que ara mateix té les funcions de president és el propi Aragonès, com a vicepresident de la Generalitat amb aquestes tasques des de la inhabilitació de Quim Torra. Si Aragonès convoqués les eleccions el mateix 26 de maig, les urnes es posarien el diumenge 11 de juliol.

L'ANC, satisfeta

D'altra banda, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, va celebrar l'actitud tant de JxCat com d'ERC al debat d'investidura de Pere Aragonès. En un vídeo des del Parlament, Paluzie va valorar positivament que Aragonès «hagi reconegut el paper del Consell per la República», així com l'1-O i «la fortalesa de la unitat d'institucions, societat civil i ciutadania».