Canvi de terç en les negociacions entre ERC i Junts per formar Govern. Després del doble ´round' de la sessió d'investidura de divendres passat i de dimarts, els contendents tornen a negociar, des d'ahir mateix. Amb tot, no es partirà de zero i diferents senyals emesos, especialment des de la trinxera postconvergent, fan pensar en un desenllaç més o menys ràpid. Alguns s'atreveixen fins i tot a vaticinar una investidura reeixida de Pere Aragonès per a mitjans d'abril. Per a Sant Jordi, per fer-ho quadrar tot.

No es tracta només que Junts hagi dit per activa i per passiva que no tenia al cap arribar a una nova convocatòria electoral i que la mateixa Elsa Artadi va parlar d'uns «dies» més de converses, sinó, també, dels missatges que al mateix Parlament es van entrecreuar uns i d'altres en privat i en els quals s'animaven a tancar les negociacions «rapidet».

El comunicat del Consell per la República d'aquest dilluns, en què s'obria a reformular el seu òrgan de direcció, va alleugerir de pressió la caldera independentista. El mateix que les paraules de Gemma Geis, de Junts, al ple, acceptant que no hi hauria cap tutela sobre el president de la Generalitat, com havia exigit Aragonès en la seva intervenció. I mostrant una mà estesa. Això sí, plena de deures per a Aragonès.

I és que una cosa és la voluntat i, l'altra, els fets. En les costures de la negociació, més enllà dels grans temes, s'hi han introduït ja missatges que prometen emocions fortes. Per exemple, el repartiment d'àrees. O aquest pacte de republicans amb la CUP que agrada poc o gens als postconvergents. O la unitat d'acció a Madrid, exigida per Junts, que compta amb quatre diputats davant els 13 d'ERC.

Segons fonts pròximes a la taula de negociació, Junts intenta gestionar aquelles àrees que, fins ara, han gestionat els republicans, i viceversa. «És un reconeixement que el 2017 negociem bé», apunta una veu d'ERC. Encara avui a Junts cou haver cedit als republicans Economia, Salut, Educació, polítiques socials...

La batalla pel pastís

I és que hi ha diversos objectes cobejats. Per exemple, la gestió dels fons europeus de reconstrucció postpandèmics Next Generation. O la Conselleria de Salut, sempre la que més despesa efectua i, ara, fins i tot més. ERC ha mirat de blindar la gestió dels Next Generation perquè es vinculin directament a la presidència i, per tant, poder gestionar-los.

Hi ha debat també sobre qui tindrà la direcció general de Mitjans de Comunicació i qui la secretaria de Difusió; per tant, qui gestionarà, entre d'altres comeses, la relació amb les empreses periodístiques i la publicitat institucional del Govern. En el mateix apartat es podria englobar la sempiterna lluita pel control de la Corpo, l'organisme del qual depenen TV-3 i Catalunya Ràdio. Actualment segueix en mans de Junts, a l'espera que s'executi el pacte de l'anterior legislatura perquè canviï de mans.

Junts confirma que s'ha entrat en matèria. Però avisa que el repte és titànic. ERC els critica que hagin centrat massa la negociació en el Consell per la República i en el full de ruta. Però Junts té una composició heterogènia en què hi ha dirigents que exigeixen que ERC es comprometi amb la unilateralitat, amb un pla per quan el diàleg amb el Govern s'esgoti. Un pla que inclogui la preparació d'un nou embat des d'ara mateix.

ERC, convençuda de l'acord

Contra el que s'esperaria, el veto a Aragonès no ha creat desassossec al grup republicà. «Estem convençuts i tranquils», va dir una veu clau del partit que remarcava com el candidat havia mantingut, en el segon debat, la fermesa mostrada a Junts de divendres. Que els postconvergents s'esgargamellin negant que busquen la repetició electoral ha ajudat els republicans a ser pacients i esperar. «Necessiten el Govern, perquè a diferència de CDC no se sustenten sobre un extens poder local, que ara se'l reparteixen amb el PDeCAT, per sobreviure una travessia al desert», assenyala un republicà. Junts, en efecte, no vol ser qualificat de culpable del desacord i de portar Catalunya a les urnes en plena pandèmia, de nou

El líder de Cs, Carlos Carrizosa, va assegurar ahir que l'»animadversió» de la CUP per l'activitat econòmica pot posar en risc la recuperació després de la pandèmica.

En declaracions des de Sitges, on es va reunir amb empresaris, Carrizosa va reclamar un Govern que «no sigui hostatge» dels antisistema per poder resoldre els problemes de la gent amb polítiques concretes. «Al ple d'investidura d'ahir vam veure com Eulàlia Reguant feia escollir Pere Aragonès entre les empreses i la gent amb els perills que això comporta», va afegir.

També va alertar que a la dependència de la CUP, s'hi sumen les lluites de poder entre ERC i JxCat. «S'estan enredant a parlar d'un fantasmal Consell per la República per no decidir res», va lamentar.