Álvaro Manzanares va néixer fa 33 anys a Cadis i va arribar al Bages quan en tenia 5. Va viure a Balsareny i després a Sant Joan. És el gendre de Ferrete; membre del pas de l'Esperança Macarena i president de la comissió organitzadora de la processó des de fa dos anys.
Com hi entra a la Macarena.
Hi era el meu cunyat i em va animar a entrar-hi perquè hi faltava gent.
Aquí deu ser molt diferent la processó que a Cadis...
Allà porto un Crist a San Fernando. El nostre pas aquí intenta assemblar-se una mica a les nostres arrels d'Andalusia, que és el que ens tiba. Allà baix, depèn d'on surtis, hi ha costaleros, hi ha hombres de trono, hi ha cargadores...
Hi ha molt més fervor.
La diferència que hi ha allà és que ja es comença a mamar de petit. Jo a la meva filla intento inculcar-li aquests valors i que sàpiga què és formar-ne part, i que no només és la teva família la gent que et toca de sang, sinó que en una germandat també hi pots trobar familiars.
Aquí és diferent.
Sí. Hi falta això. S'ha de treballar molt amb la canalla.
Hi ha passos que han desaparegut per manca de relleu.
Sí, i el nostre va passar de sortir carregat a les espatlles a fer-ho a costal per manca de gent.
