Com si s'haguessin canviat els papers. La processó del Divendres Sant de Manresa va viure ahir, de les 5 de la tarda a les 9 del vespre, una situació totalment diferent al que és habitual quan es pot celebrar amb normalitat. Amb els passos que desfilen pels carrers exposats en una banda de la nau de la basílica de la Seu i amb la gent passant per davant en una processó constant. Els organitzadors no van comptar els assistents, però van ser centenars, sobretot a partir de 2/4 de 7 de la tarda.

Aquest ha estat el segon any consecutiu que no s'ha pogut celebrar la processó als carrers de Manresa com s'ha fet sempre des de l'any 2000. Mentre l'any passat la comissió organitzadora va convidar els participants a vestir-se com quan desfilen i a sortir als balcons de casa seva -hi havia el confinament-, enguany va decidir exposar els passos a la Seu per tal que la gent els pogués anar a veure, una alternativa al format de sempre que ja van posar damunt la taula a final de l'any passat. També es van barallar diversos espais, com l'Anònima i la plaça Porxada, però es van desestimar per evitar mals majors si plogués.

Un dels responsables del pas de l'Esperança Macarena explicava ahir que «tot el que ens hi hem gastat pot arribar als 30.000 euros tranquil·lament». Aquest pas va ser el primer a arribar al temple, diumenge passat. A partir de dilluns hi van anar fent cap tota la resta. El pas del Natzarè, el de la Bona Mort, el del Sant Crist, el de la Verge dels Dolors i el del Sant Sepulcre.

Entrada i sortida diferenciada

L'entrada dels assistents es va fer pel portal de Santa Maria, a la Baixada de la Seu. Just traspassada la porta, ja se sentia la música de l'acte litúrgic. En una taula hi havia gel hidroalcohòlic. Calia anar fins al fons de la nau (a la façana que dona a la Reforma) i allà hi havia exposats els passos, custodiats per set Armats, un dels quals, Ascen Tur, una dona. L'any passat l'associació cultural i recreativa ja tenia previst que desfilés alguna dona en les seves files, però la covid ho va impedir.

Una vegada fet el recorregut per davant de tots els passos, calia continuar, tot i que més d'un grup es va quedar aturat al davant, fins a sortir per la porta del temple que dona al parc de la Seu. A tot el perímetre de la nau hi havia bancs per impedir que la gent passés a l'interior i s'assegués als altres bancs, cosa que sí que es va permetre quan faltaven pocs minuts de les 7 per escoltar Encarnita Ferrete cantar les saetas al costat del Sant Crist i de l'Esperança Macarena. En va cantar tres, la primera acompanyada a la guitarra per Emilio Hinojosa. Després d'ella, va actuar a l'orgue (es va pujar el que hi ha a la cripta perquè el del temple s'està restaurant ja fa set mesos a Terol) Jordi Franch acompanyat per la seva esposa, Mercè Ricarte. Van interpretar peces de Pergolesi, de Bach i de Purcell, entre d'altres.

En alguns dels moments de més afluència, per megafonia es va haver de demanar a la gent que no s'acumulés en alguns punts del recorregut i que guardés les distàncies. També que moderés el to de la veu. Molts dels assistents van fer fotos amb el mòbil dels passos. També n'hi ha que van encendre algun dels ciris davant de les capelles.

Regió7 va parlar amb alguns visitants. La Rosa i la Meritxell, mare i filla i veïnes de Manresa, admetien que aquest format de la processó no les engrescava tant com la que es fa al carrer però que, com a mínim, els havia permès «fer alguna cosa». Lamentaven que la pandèmia «ens ha tallat les ales».

Christian Querol, que és el trompetista dels Armats i que viu a Madrid per raons de feina, va aprofitar la visita a la capital del Bages per anar a veure els passos amb la seva família. Les manresanes Pepita Ayon i Carme Cluselles admetien que «no és el mateix». Normalment, quan es fa la processó, elles la segueixen des de la sortida a la Baixada de la Seu fins a la plaça de Crist Rei. Defensaven que cal mantenir les tradicions més enllà de si s'és més o menys creient.

Mijac Sagrada Família

Una altra tradició molt arrelada a la Setmana Santa són les caramelles. Malgrat les imposicions de la pandèmia, el Mijac Sagrada Família sortirà avui i demà a cantar i a ballar. Avui a la tarda visitaran la residència de la Font dels Capellans i l'Hospital de Sant Andreu, on actuaran al pati exterior del recinte. Demà, hi haurà un final de festa a les 12 del migdia al carrer Sagrada Família. L'aforament serà limitat a 85 cadires separades per tal de complir amb les normatives establertes. Per assistir-hi cal enviar un correu electrònic a mijacsafa@gmail.com o bé anar-hi el mateix dia -si hi ha lloc- facilitant el nom i les dades de contacte a l'entrada.

ELS ENTREVISTATS

Encarnita Ferrete: «Quan et poses a cantar no té cap explicació, és un sentiment que et surt»

Cantant de saetes del pas de l'Esperança Macarena

Encarnita Ferrete, nascuda fa 72 anys a El Rubio (Sevilla) i establerta a Sant Joan de Vilatorrada des que en tenia nou, canta a la processó des del primer dia.

D'on li ve la seva afició per cantar?

De la meva mare, que cantava molt bé. És una cosa que ja et surt de dins, ni escoles ni res de res.

Una de les saetes que interpretarà serà molt especial...

Hem proposat fer un parenostre per a totes les persones que van traspassar l'any passat i aquest. Hi va haver molta gent a la qual no vam poder acompanyar als funerals i tenia clavada aquesta espina.

Vostè acompanya aquest acte des del primer dia. Com va anar?

Jo no havia cantant mai saetes i l'organització em va oferir fer-ho i em van dir que n'havia de cantar tres, i la meva germana, que en sabia les lletres, tot i que no les cantava, me les va donar i a la meva manera vaig aconseguir treure-les. Després, n'he anat escoltant d'aquí i d'allà, però sempre les porto al meu terreny. Les canto com em surt de dins. No tinc professors ni res.

Què la motiva per cantar?

És una cosa difícil d'explicar. Quan et poses a cantar no té cap explicació, és un sentiment que et surt.

L'any passat on va cantar?

Hi havia el confinament i ho vaig fer en un terrat, i em van gravar.

Álvaro Manzanares: «El nostre pas aquí intenta assemblar-se una mica a les nostres arrels d'Andalusia»

President de la comissió de la processó i membre de l'Esperança Macarena

Álvaro Manzanares va néixer fa 33 anys a Cadis i va arribar al Bages quan en tenia 5. Va viure a Balsareny i després a Sant Joan. És el gendre de Ferrete; membre del pas de l'Esperança Macarena i president de la comissió organitzadora de la processó des de fa dos anys.

Com hi entra a la Macarena?

Hi era el meu cunyat i em va animar a entrar-hi perquè hi faltava gent.

Aquí deu ser molt diferent la processó que a Cadis...

Allà porto un Crist a San Fernando. El nostre pas aquí intenta assemblar-se una mica a les nostres arrels d'Andalusia, que és el que ens tiba. Allà baix, depèn d'on surtis, hi ha costaleros, hi ha hombres de trono, hi ha cargadores...

Hi ha molt més fervor.

La diferència que hi ha allà és que ja es comença a mamar de petit. Jo a la meva filla intento inculcar-li aquests valors i que sàpiga què és formar-ne part, i que no només és la teva família la gent que et toca de sang, sinó que en una germandat també hi pots trobar familiars.

Aquí és diferent.

Sí. Hi falta això. S'ha de treballar molt amb la canalla.

Hi ha passos que han desaparegut per manca de relleu?

Sí, i el nostre va passar de sortir carregat a les espatlles a fer-ho a costal per manca de gent.