05 de abril de 2021
05.04.2021
Regió7

Les centrals nuclears es blinden per evitar un altre accident com el de Fukushima

Deu anys després del terrible sinistre a la central japonesa, les plantes de tot el món han anat reforçant els seus mecanismes de prevenció i control per evitar accidents

04.04.2021 | 21:56
La central nuclear d'Ascó, a Tarragona, acull un dels set reactors actius que hi ha a Espanya

La història de l'accident nuclear de Fukushima es va produir per una sèrie de catastròfiques desgràcies. El dia 11 de març de l'any 2011, un terratrèmol de magnitud 9,0 va sacsejar la costa del Japó. Poc després, un tsunami d'aproximadament 15 metres d'altura va desbordar el litoral asiàtic. D'un moment a l'altre, la central nuclear de Fukushima es va veure desbordada pel terratrèmol i el tsunami més importants de la història del país.

Un tall en el subministrament elèctric va posar en risc els sistemes de refrigeració de la planta, mentre l'onatge va aconseguir sobrepassar els murs de contenció que separaven la central de l'oceà. Els sistemes de seguretat van resistir al terratrèmol però no al tsunami.

Hores més tard, i davant la por a la fusió del nucli de la central, les autoritats locals van llançar un avís per emergència nuclear, que va comportar l'evacuació de milers de ciutadans als voltants de la central.

Deu anys després d'aquest accident, diversos experts expliquen com les centrals nuclears de tot el món han reforçat els seus protocols de seguretat perquè un accident així no torni a passar i com, malgrat tot, la por a un possible desastre nuclear persisteix en l'imaginari col·lectiu.

Més seguretat i més vigilància

Després de l'accident de Fukushima, els organismes reguladors de tot el món van iniciar un programa per posar a prova tant la seguretat com els protocols d'emergència de totes les centrals nuclears del món. Carolina Ahnert Iglesias, catedràtica emèrita d'Enginyeria Nuclear de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), explica que la Comunitat Europea va posar en marxa «proves d'estrès» per analitzar la vulnerabilitat de totes les centrals nuclears de la zona. En aquest procés es van posar a prova els dos punts crítics de l'accident japonès; les fonts de subministrament elèctric i la protecció de les plantes davant de les inundacions, ja sigui per estar a la costa, prop d'un pantà o per eventuals crescudes d'aigua.

«Després de Fukushima han augmentat les inversions per reforçar la seguretat de les centrals nuclears i s'han creat protocols específics per evitar que tornin a produir-se els mateixos errors que a la planta japonesa», relata Carmen Muñoz, del Consell de Seguretat Nuclear.

Les instal·lacions actuals ja disposen de generadors elèctrics portàtils per suplir un eventual tall de llum i de fonts d'aigua externes per utilitzar en cas d'emergència. A Espanya, explica Ahnert, aquest procés es va traduir en el «reforç de la protecció d'alguns grups de dièsel d'emergència».

«És altament improbable que a Espanya passi un accident nuclear com el de Fukushima», resumeix Muñoz. Primer, perquè el territori peninsular ni és altament sísmic ni està exposat a tsunamis de gran importància. I, segon, perquè els protocols de seguretat s'han intensificat de manera exponencial. «El sistema de seguretat és molt robust. Hi ha inspectors a totes les plantes. I es realitzen inspeccions contínuament», afegeix l'experta. «Si les centrals nuclears no fossin segures, no estarien obertes», afegeix.

Frenada en l'aposta

L'accident de Fukushima també va suposar una «petita frenada en la instal·lació de centrals nuclears a tot el món», relata Francisco Calviño, investigador en energia nuclear i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). «La implantació de l'energia nuclear no només està relacionada amb qüestions científiques i polítiques, també depèn de l'opinió pública. Als països nòrdics, per exemple, s'ha fet molta pedagogia sobre avantatges i inconvenients d'aquestes plantes, de manera que la població està més informada i més disposada a la construcció d'aquest tipus d'instal·lacions», explica l'expert.

Actualment, segons l'últim balanç de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), hi ha 450 reactors nuclears actius a tot el món, 166 aturats o en fase de desmantellament i 55 en procés de construcció. S'estima que els 183 reactors actius a la Unió Europea produeixen al voltant d'un terç de l'electricitat consumida pels Vint-i-set. A França, el país amb més plantes en funcionament, es calcula que fins al 70% de l'electricitat generada és d'origen nuclear.

Espanya disposa de set reactors nuclears actius (dos a Almarat, dos a Ascó, un a Cofrentes, un a Trillo i un a Vandellòs); una planta desconnectada (Garoña) i dos més en procés de desmantellament (Vandellòs i José Cabrera-Zorita).

L'últim balanç de Red Eléctrica de España (REE) conclou que el 2020 l'energia nuclear va aportar el 22,18% de l'electricitat utilitzada a Espanya. El Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (Pniec) aposta per una combinació d'energia nuclear i renovable en el camí cap a la transició ecològica, mentre planteja un tancament escalonat dels reactors nuclears entre els anys 2027 i 2035.

«L'objectiu és que algun dia tot funcioni amb energies renovables. La pregunta és com podem arribar a aquest escenari generant més electricitat (perquè el món en necessita cada vegada més) però sense causar més danys a l'entorn», resumeix Calviño.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook