El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha fitxat com a cap de seguretat del club blaugrana el comissari dels Mossos d'Esquadra Ferran López, que va dirigir la policia autonòmica en l'etapa del 155 i que actualment tornava a exercir com a número 2 a la cúpula del major Josep Lluís Trapero.

Segons va avançar La Vanguardia i van confirmar a Efe fonts properes a l'operació, López, que en la seva joventut va ser futbolista i va arribar a jugar a Tercera Divisió, s'incorporarà els propers dies com a nou responsable de seguretat del FC Barcelona, després d'acceptar la proposta de Laporta, que el va sondejar fa setmanes, com va revelar llavors el digital El Món.

López, que va ingressar a la policia catalana el 1990 i amb el temps es va erigir en un dels comissaris de la màxima confiança de Trapero, va assumir la prefectura dels Mossos l'octubre del 2017, després de la destitució del major, i va estar al capdavant del cos en l'etapa del 155, que li va valer crítiques de l'independentisme. De fet, el comissari va dimitir com a cap dels Mossos el juny del 2018, quan Miquel Buch va ser nomenat conseller d'Interior, argumentant que havia assumit el comandament de forma «temporal i limitada».

Diverses fonts consultades per Efe han destacat el paper clau de López per evitar que la prefectura dels Mossos quedés durant el 155 en mans alienes a la policia autonòmica, en acceptar l'encàrrec de rellevar Trapero després de la seva destitució. El paper de López també va ser determinant per apuntalar al Tribunal Suprem i a l'Audiència Nacional la versió de Trapero, que va ser absolt i restituït, que els Mossos havien demanat a l'expresident Carles Puigdemont que desconvoqués l'1-O i li havien deixat clar que sempre acatarien la Constitució, i que a més van dissenyar un dispositiu per detenir el Govern després de la DUI.

Diplomat en Ciències de l'Educació i amb un postgrau en direcció i gestió de la seguretat pública, López, de perfil dialogant, va progressar en l'escalafó intern de la policia catalana de forma gradual i sense estridències. Després d'exercir com a cap del Grup Especial d'Intervenció fins al 1999, va ser nomenat sotscap de la regió policial de Ponent, a Lleida, fins al 2003, i posteriorment el 2006 va ascendir a cap de la Regió Policial Metropolitana Sud.

Amb la irrupció de Trapero al capdavant dels Mossos, López es va mantenir com a número dos, al principi com a cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central i després com a responsable de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial.

En ple pols entre la Generalitat i el Govern per la convocatòria del referèndum de l'1-O, Trapero va recórrer a López perquè fos ell qui assistís a les reunions de coordinació del dispositiu policial per impedir la votació, que estaven dirigides pel llavors alt càrrec del ministeri d'Interior Diego Pérez de los Cobos.

Durant tot el procés judicial per l'1-O, López, que també va ser imputat per un jutge de Cornellà -encara que la seva causa va acabar sent arxivada recentment-, es va mantenir sempre al costat de Trapero,com un altre dels seus comissaris de confiança, Joan Carles Molinero, actualment portaveu uniformat del cos.

Després de l'absolució de Trapero i la seva restitució, el 12 de novembre passat, al capdavant dels Mossos d'Esquadra, el major va tornar a situar com a número dos del cos López, que s'havia mantingut en la cúpula en els breus mandats del seu successor, Miquel Esquius, així com en l'etapa d'Eduard Sallent com a comissari en cap.

La marxa de López dels Mossos d'Esquadra comportarà ara que, amb tota probabilitat, Trapero hagi de remodelar la seva cúpula per nomenar el substitut del seu comissari més fidel.