El motor de la Unió Europea (UE) per població i puixança econòmica, Alemanya, està disposada a fer el pas que fins ara només havien gosat fer països d'Europa de l'Est com Hongria, República Txeca o Eslovàquia: negociar bilateralment amb Moscou l'adquisició de la vacuna russa Sputnik V, al marge del sistema de compres conjuntes dissenyat per la Comissió Europea (CE). «És el cas d'Hongria. No és la fi de l'estratègia europea», va dir ahir el portaveu cap de l'Executiu comunitari, Eric Mamer, per defensar el mecanisme d'adquisició comuna i repartiment proporcional entre els Vint-i-set de les dosis a la UE.
La decisió de Berlín es coneix mentre persisteixen els dubtes sobre el fàrmac d'AstraZeneca (AZ), malgrat l'opinió favorable de l'Agència Europea del Medicament (EMA). L'organisme considera que els pocs casos de trombes vinculats a la vacuna del laboratori anglosuec no justifiquen que se'n qüestioni l'eficàcia i seguretat i no troba necessari restringir-ne l'administració.
L'eurocomissària de Sanitat, Stella Kyriakides, ha demanat que es respecti el criteri de l'EMA, però els ministres de Salut dels estats membres han optat per sol·licitar més estudis i, mentrestant, actuar cadascun pel seu compte, reflex d'una falta de concert que també s'ha vist en l'àmbit domèstic en diversos països.
Dinamarca no distribueix el fàrmac d'AZ. Bèlgica el limitarà a majors de 56 anys i França de 55. Itàlia concedirà ús preferencial a partir dels 60 i Espanya el reservarà a persones d'entre 60 i 65 anys. «Les decisions sobre vacunació d'un estat membre poden afectar-ne altres», reconeix la CE.
El president d'Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, de 65 anys, s'ha vacunat aquesta setmana amb AZ i s'espera que aviat segueixi els seus passos la cancellera, Angela Merkel, de 66. Un gest per insuflar confiança social en el fàrmac que porta de cap la UE i, en particular, la CE que presideix l'exministra germànica de Defensa, Ursula von der Leyen, primer per incomplir els lliuraments signats i després pels vincles amb uns quants casos fatals de trombes. Però, en paral·lel, Berlín també està disposat a comprar en solitari al mercat rus, sempre que l'EMA aprovi la Sputnik V, basada, com l'AZ, en l'adenovirus i actualment en fase de revisió a l'EMA.
La Sputnik V, la compra de la qual no negocia Brussel·les però que Hongria ja administra per decisió pròpia, està en el mateix estat d'anàlisi a l'EMA que els fàrmacs de l'alemanya CureVac i de l'estatunidenca Novavax, que a diferència del rus sí que formen part del portafolis de vacunes preadquirides per la CE. I a l'Eurocambra sorgeixen veus que demanen a la CE que obri negociacions amb Moscou, com la del conservador Peter Liese, del mateix país i mateixa família política que Merkel i Von der Leyen.
