L'excessiva temporalitat dels funcionaris interins a Espanya ha tornat als tribunals, però aquest cop a un jutjat d'instrucció. L'any passat, la justícia europea va censurar l'Estat per l'«abús» d'aquesta contractació i, sobretot, el fet que permeti que milers d'empleats eventuals a l'Administració hagin de passar per un procés de selecció obert a tothom per ocupar unes places que fa temps que ocupen.

Ara, aquesta situació serà investigada per la via penal. És a dir, s'intenta aclarir si alts càrrecs públics han comès un presumpte delicte de prevaricació administrativa en dictar resolucions que se suposen arbitràries i contràries a la jurisprudència europea i la legislació espanyola. Aquesta querella pot provocar un efecte en cadena a altres comunitats autònomes, ja que hi ha 925.500 empleats eventuals en institucions públiques.

La jutge d'instrucció de Barcelona Sílvia López Mejías ha admès a tràmit la querella presentada per l'Associació Plataforma d'interins/es de Catalunya (PIC) i ha citat a declarar com a investigades per al proper 21 de juny Pilar Sorribas Arenas, directora general de Funció Pública, i Annabel Marcos Vilar, secretària d'aquesta àrea dependent de la Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat. A la resolució, a la qual ha tingut accés El Periódico, del mateix grup editorial que Regió7, la magistrada sosté que els fets poden «revestir caràcter de delicte» i procedeix a incoar un procés judicial. «El procediment penal servirà per depurar les responsabilitats oportunes i per donar veu als que la Generalitat ha ignorat i menyspreat tant de temps», explica Andrés Maluenda, l'advocat que ha redactat la querella i que abans de la seva presentació va elaborar un dictamen juridicopenal sobre les conductes que es produeixen a l'Administració catalana. «La sanció de l'abús de temporalitat ha de recaure en l'Administració incomplidora, no en el treballador, i el que millor la protegeix és la fixesa», destaca Elisabeth Ramos, secretària de la PIC.

La querella relata que les dues alts càrrecs querellades han convocat una oposició (dissabte que ve es farà un examen) «aparentant amb això que pretenien solucionar l'evident problema existent sobre l'alt percentatge de treballadors interins» a la Generalitat. Amb tot, detalla, aquests concursos són contraris «a l'ordenament nacional i europeu», ja que, si bé resolen la «irregularitat» del lloc de treball, «no donen solució a l'interí que l'ocupa des de fa anys, fins i tot dècades». Aquestes convocatòries arriben amb comptagotes, estan obertes a tothom qui vulgui presentar-s'hi i no fixen mecanismes de protecció per als interins que fa anys que treballen, denuncien els empleats eventuals.

L'advocat Maluenda relata que les dues imputades «han cristal·litzat la seva conducta deixant sense contestar» els últims recursos que se'ls van remetre, «quan hi estaven obligades», i «conscients» que, si ho feien en el sentit que a elles els interessava, «incorrerien en un delicte de prevaricació administrativa». Per això, el lletrat destaca que «van optar per no respondre». La querella insisteix que les investigades eren conscients que les convocatòries que «havien dissenyat contravenien el dret europeu». En aquest sentit, l'escrit basa part del seu argument en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del19 de març de l'any 2020 que va establir que la manca de processos selectius no justifica la perpetuació dels interins, alhora que reconeixia la protecció a la qual s'ha de sotmetre aquests treballadors que ocupen durant «molts anys» un lloc de forma temporal, i als quals no s'assigna la plaça vacant i definitiva per la inexistència d'un procés de selecció.

La resolució destacava que l'ordenament jurídic espanyol «ha de tenir una altra mesura més efectiva per evitar i, si escau, sancionar la utilització abusiva de successius contractes de treball de durada determinada». Amb tot, no obligava a fer fixos aquests empleats eventuals, però sí que deixava la porta oberta al fet que els jutges espanyols determinessin com sancionen els excessos de la figura dels interins.

Espanya és un país on no hi ha plaça per a tant interí. L'abús de la temporalitat en la funció pública és un pecat criticat per la UE diferents vegades i per diferents vies. Ho han reconegut parlaments autonòmics, ho han dit micròfons mitjançant polítics que actualment s'asseuen al Consell de Ministres i hi ha gairebé 900.000 treballadors amb un contracte eventual que ho poden explicar. I malgrat que ningú s'atreveix a negar-ho, tampoc hi ha hagut fins ara un Govern que hagi pogut, volgut o sabut solucionar aquesta situació.

Mestres, administratius, bibliotecaris, personal de les oficines públiques d'ocupació..., l'eventualitat afecta el 28% dels treballadors del sector públic, segons les últimes dades de l'INE referents a l'any 2020. Una temporalitat que supera en cinc punts la registrada en el sector privat (23%). Entre les bates blanques de metges, infermers o practicants -que han estat tan aplaudides des dels balcons durant aquesta pandèmia de coronavirus- els contractes per dies o anar entrant i sortint cada poc temps són habituals; fins al punt que un de cada deu dels professionals sanitaris té un contracte de menys de tres mesos.

La temporalitat en el sector públic es concentra especialment en aquells serveis que són gestionats per les comunitats autònomes i els ajuntaments, que per part seva donen feina al 80% dels treballadors de la funció pública. Així, és en els dos grans pilars de l'Estat del Benestar, en la sanitat i en l'educació, on es concentren taxes de temporalitat molt elevades: del 41,9% i 29,1%, respectivament, segons les últimes dades de l'INE.