15 de abril de 2021
15.04.2021
Regió7

Nostàlgia de República a Manresa

Una gran bandera republicana acaba desplegada al balcó principal de l'edifici de l'Ajuntament en l'acte institucional de la commemoració dels 90 anys de la proclamació de la República

14.04.2021 | 22:44
La celebració es va fer seguint les mesures anticovid i deixant distància entre els presents

Manresa va commemorar ahir els 90 anys de la proclamació de la República, el 14 d'abril del 1931, amb un espectacle a la plaça Major que va generar nostàlgia en uns i esperança d'un nou futur en altres, i que va voler posar de manifest que els principals valors republicans com la llibertat o la justícia social són més vigents que mai.

Dissenyat pel grup de teatre dels Carlins amb l'assessorament de l'Associació Memòria i Història de Manresa, la plaça es va convertir en un mosaic de veus de testimonis de l'època, àudios i imatges d'aquell moment històric. L'edifici de l'Ajuntament va acabar amb una gran bandera de l'Espanya republicana desplegada al balcó principal. A l'acte institucional hi van intervenir l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i el conseller de Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé.

Set actors repartits per diferents balcons i finestres de l'edifici de l'Ajuntament van ser els encarregats de posar veu als protagonistes i testimonis de la proclamació de la República. L'espectacle va començar amb la lectura de la crònica que el periodista manresà Josep Maria Planas va escriure de l'ambient als carrers de Barcelona. A partir d'aquí l'acció es va desplaçar a Manresa. La simulació d'una retransmissió radiofònica va traslladar tots els presents a la mateixa plaça Major i als carrers de la ciutat però 90 anys enrere. Els actors van posar veu a testimonis de l'època com Emilià Martínez, el darrer alcalde de la ciutat abans de l'entrada dels nacionals, o l'escriptor Joaquim Amat-Piniella. Entremig es va evocar el so de la gramola amb peces com el Cant del Poble que l'Orfeó Català va interpretar el 1931, La Marsellesa o la Santa Espina.

El llegat

Durant l'espectacle es van desplegar als balcons de l'Ajuntament de quatre grans imatges en les quals es podia veure una visita de Francesc Macià a Manresa; una imatge dels alcaldes republicans de la ciutat -Joan Selves i Carner, Lluís Prunés i Francesc Marcet; Lluís Companys a la inauguració de l'escola Renaixença i una caricatura sobre la caiguda de la monarquia.

En acabat es va evocar el llegat que va deixar la República a Manresa com és el cas l'Escola Renaixença, les piscines municipals de Manresa o l'inici de les obres del Torrent de Sant Ignasi. Al marge dels avenços socials que va suposar la República i que la Guerra Civil van estroncar, també hi va haver períodes de convulsió. «Jo vinc d'un silenci», de Raimon va posar punt i final a la commemoració.

La primavera republicana

L'acte va començar amb la interpretació del Cant dels Ocells a càrrec del col·lectiu Música per la Llibertat, com fan cada dia a les 7 de la tarda als porxos de l'Ajuntament des de fa més de 1.200 dies.

Després l'alcalde Marc Aloy va intervenir i va afirmar que amb la República es va obrir una nova era. «S'acabava amb la manca de llibertats, amb una monarquia corrupta i amb un estat en decadència. Potser ens sona». Manresa no va quedar al marge de la transformació que va suposar «aquella primavera republicana». Va acabar dient que «no és un dia per a la nostàlgia, sinó d'energia» per continuar «el procés transformador», i que l'aniversari «ens ha d'esperonar per un futur millor».

El conseller Solé també va prendre la paraula i la remarcar que el 90à aniversari «és una data per renovar el compromís amb els valors republicans» i el «compromís per totes les llibertats, les individuals i col·lectives, les del nostre país i les de tot el món». Va afirmar que no només cal simbolisme sinó posar en pràctica polítiques republicanes, i va assegurar que el país «està patint», i avui més que «mai ens hem de conjurar per avançar».

L'acte es va celebrar amb mesures anticovid: distància, seguretat i control d'entrada. Hi van assistir representats de tots els grups municipals tret de Ciutadans. La regidora Anna Crespo anava amb pantalons vermells, un jersei lila i un abric groc, com la bandera republicana.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va anunciar ahir que proposarà a la Mesa i als grups que es consideri la legislatura republicana del 1932 com la primera en comptes de la del 1980. D'aquesta manera, ara no s'hauria començat la tretzena legislatura sinó la catorzena. Ho va anunciar en l'acte institucional d'homenatge als represaliats pel franquisme el dia del 90è aniversari de la proclamació de la Segona República. Segons Borràs, es tracta de recuperar els «actes de sobirania» i va apel·lar a la «continuïtat històrica». Borràs va defensar que la Generalitat és la que dona «traça de continuïtat històrica» i va afegir que està formada per la presidència de la Generalitat, el Govern de la Generalitat i el Parlament. Va recordar que el 1932 es va recuperar el Parlament de Catalunya i va anunciar que recollint també el testimoni de la Comissió per la Dignitat, farà una proposta per considerar la del 1932 com la primera legislatura.

Per a Borràs, la proclamació de la Segona República va ser un «acte de sobirania» per part del poble català que es va produir després d'unes eleccions i, per tant, va començar «per la força de les urnes».

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va afirmar ahir que el PSOE «té por de qüestionar la monarquia» encara que veu que la institució no se sosté i ha conclòs que és «qüestió de temps» que acabi caient. En una entrevista a Catalunya Ràdio amb motiu del 90è aniversari de la Segona República, Colau va assegurar que la institució està «més deslegitimada» que mai i que veu la societat espanyola preparada per obrir aquest debat.


La capital del Bages, de les primeres ciutats a fer la proclamació
 

Manresa va ser una de les primeres ciutats de Catalunya en proclamar la República. Una comissió de republicans i catalanistes va entrar a l'Ajuntament, van hissar la senyera i la bandera republicana i es van fer càrrec de la ciutat. Joan Selves i Carner, que seria alcalde, va proclamar la República. A la imatge, gent de festa a la plaça Major, l'endemà.


Compartir a Twitter
Compartir a Facebook