16 de abril de 2021
16.04.2021
Regió7

Absolts els cinc membres de la Sindicatura Electoral per a l'1-O

La jutgessa no considera provat que continuessin exercint després de l'advertiment del Constitucional

15.04.2021 | 23:12
Roger Torrent, amb els síndics, el 2018

El jutjat penal número 11 de Barcelona ha absolt els cinc membres de la Sindicatura Electoral que el Parlament va nomenar per l'1-O, en entendre que no està provat que seguissin exercint després que el Tribunal Constitucional els advertís del seu deure impedir el referèndum.

Els síndics, Jordi Matas, Marta Alsina, Marc Marsal, Tània Verge i Josep Pagès, catedràtics i lletrats vinculats al món universitari, afrontaven una pena de dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions que els atribuïa la Fiscalia, que inicialment es va querellar contra ells també per malversació de fons públics.

Els acusats van ser nomenats el 7 de setembre de 2017 pel Parlament com a membres de la Sindicatura de l'1-O, que havia d'operar com una Junta Electoral del referèndum, tot i que van cessar dels seus càrrecs als 19 dies, després que el Tribunal Constitucional (TC) els imposés una multa coercitiva de 12.000 euros diaris a cadascun. La sentència, recorrible davant l'Audiència de Barcelona, absol els cinc síndics en entendre que no està acreditat que «actuessin, es reunissin, tramitessin i realitzessin acords» per al referèndum, una vegada van tenir coneixement de l'»advertiment exprés» del TC del seu deure d'impedir qualsevol iniciativa encaminada a celebrar l'1-O. Tampoc està provat, segons la jutge, que els acusats «realitzessin actes propis de l'autoritat, atribuint-se caràcter oficial, ordenant, regulant o donant impuls a un procés electoral previst en una llei prèviament suspesa» ni que seguissin dictant resolucions o acords, constituïts com a Sindicatura Electoral.

Per a la jutge, de les proves i testimonis exposats en el judici no es desprèn com acreditat que els síndics «portessin a efecte una oposició tenaç, contumaç i rebel com exigeix la jurisprudència» per al delicte de desobediència. Segons la magistrada, els processats es van reunir en una única ocasió en el Parlament el 7 de setembre de 2017, però no van ser advertits pel TC fins a finals de setembre.

Després d'aquesta reunió en el Parlament, al que segons la jutge van entrar «sense major problema» el 7 de setembre, no hi ha proves que redactessin més acords relatius al referèndum, entre ells els documents exhibits en el judici que els síndics no van reconèixer com a seus i l'autoria dels quals no està acreditada.

Respecte a l'acord de la Sindicatura del 14 de setembre que resolia les sol·licituds d'acreditació d'organitzacions interessades a participar al referèndum, la jutge conclou que no hi ha manera de saber si va ser adoptat després de la resolució del TC i si la van publicar o els acusats van autoritzar a fer-ho. La resta d'acords atribuïts a la Sindicatura, afegeix la sentència, manquen de data especificada, sense que hi hagi «major prova de la participació dels acusats en la seva redacció i de l'autorització de la seva publicació».

Respecte al delicte d'usurpació de funcions del que també estaven acusats, la jutge creu que no està provat que els síndics «realitzessin actes d'ordenació, regulació, i impuls» d'una llei electoral que havia estat suspesa pel Constitucional, «emparant-se en un nomenament» igualment suspès. I tampoc es pot assegurar, segons la magistrada, que els síndics «realitzessin labors i s'arroguessin funcions organitzatives i disciplinàries pròpies d'un funcionari públic amb caràcter persistent».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook