Absolts els cinc membres de la Sindicatura Electoral per a l'1-O

Els síndics, Jordi Matas, Marta Alsina, Marc Marsal, Tània Verge i Josep Pagès, catedràtics i lletrats vinculats al món universitari, afrontaven una pena de dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions que els atribuïa la Fiscalia, que inicialment es va querellar contra ells també per malversació de fons públics.

Els acusats van ser nomenats el 7 de setembre de 2017 pel Parlament com a membres de la Sindicatura de l'1-O, que havia d'operar com una Junta Electoral del referèndum, tot i que van cessar dels seus càrrecs als 19 dies, després que el Tribunal Constitucional (TC) els imposés una multa coercitiva de 12.000 euros diaris a cadascun. La sentència, recorrible davant l'Audiència de Barcelona, absol els cinc síndics en entendre que no està acreditat que «actuessin, es reunissin, tramitessin i realitzessin acords» per al referèndum, una vegada van tenir coneixement de l'»advertiment exprés» del TC del seu deure d'impedir qualsevol iniciativa encaminada a celebrar l'1-O. Tampoc està provat, segons la jutge, que els acusats «realitzessin actes propis de l'autoritat, atribuint-se caràcter oficial, ordenant, regulant o donant impuls a un procés electoral previst en una llei prèviament suspesa» ni que seguissin dictant resolucions o acords, constituïts com a Sindicatura Electoral.

Per a la jutge, de les proves i testimonis exposats en el judici no es desprèn com acreditat que els síndics «portessin a efecte una oposició tenaç, contumaç i rebel com exigeix la jurisprudència» per al delicte de desobediència. Segons la magistrada, els processats es van reunir en una única ocasió en el Parlament el 7 de setembre de 2017, però no van ser advertits pel TC fins a finals de setembre.

Després d'aquesta reunió en el Parlament, al que segons la jutge van entrar «sense major problema» el 7 de setembre, no hi ha proves que redactessin més acords relatius al referèndum, entre ells els documents exhibits en el judici que els síndics no van reconèixer com a seus i l'autoria dels quals no està acreditada.

Respecte a l'acord de la Sindicatura del 14 de setembre que resolia les sol·licituds d'acreditació d'organitzacions interessades a participar al referèndum, la jutge conclou que no hi ha manera de saber si va ser adoptat després de la resolució del TC i si la van publicar o els acusats van autoritzar a fer-ho. La resta d'acords atribuïts a la Sindicatura, afegeix la sentència, manquen de data especificada, sense que hi hagi «major prova de la participació dels acusats en la seva redacció i de l'autorització de la seva publicació».

Respecte al delicte d'usurpació de funcions del que també estaven acusats, la jutge creu que no està provat que els síndics «realitzessin actes d'ordenació, regulació, i impuls» d'una llei electoral que havia estat suspesa pel Constitucional, «emparant-se en un nomenament» igualment suspès. I tampoc es pot assegurar, segons la magistrada, que els síndics «realitzessin labors i s'arroguessin funcions organitzatives i disciplinàries pròpies d'un funcionari públic amb caràcter persistent».