ERC i JxCat han acordat reformar el reglament del Parlament i impulsar una llei electoral catalana com a part de les negociacions que estan mantenint de cara a la investidura del proper president de la Generalitat. Segons ha avançat el diari 'Ara' aquest diumenge, la reforma del reglament busca combatre el discurs de l'extrema dreta a la cambra i defensar "drets", tot i que de moment no han concretat com. Tampoc s'ha detallat si es modificaria l'article 25.4, que podria deixar la presidenta del Parlament, Laura Borràs, sense drets parlamentaris arran de la causa que té oberta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l'adjudicació de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

Catalunya no té una llei electoral pròpia i es regeix per la llei estatal. Segons el rotatiu, la norma que han pactat ERC i JxCat inclou la creació d'una sindicatura electoral que supervisi els comicis. Justament aquesta setmana la justícia ha absolt els síndics que es van constituir per al referèndum de l'1 d'octubre de 2017.

Tot i que no ha transcendit cap proposta concreta d'organigrama, ambdues parts assumeixen que el Govern estarà format a parts iguals per republicans i membres del partit de Carles Puigdemont. ERC ja ha avançat que vol crear una conselleria de feminismes i un departament especialitzat en medi ambient i crisi climàtica. Aquesta darrera arrabassaria competències a l'actual Departament de Territori i Sostenibilitat, ara en mans de JxCat.

El que sí s'ha abordat és el pla d'acció del futur executiu, que preveu, per exemple, un increment de recursos en salut, especialment per a mesures vinculades a la pandèmia de covid-19. No s'hi inclou l'acord ja tancat entre ERC i la CUP pel qual els anticapitalistes van votar favorablement la investidura -finalment fallida- de l'actual vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès. Al debat d'investidura, el candidat va proposar un pla de xoc de 700 milions d'euros, que sí que apareix als documents que han intercanviat els dos grans grups independentistes.

Pel que fa a l'acció política, es treballa per donar un marge a la taula de diàleg amb l'Estat fins a la meitat de la legislatura i crear un òrgan similar al sanedrí que va ajudar a organitzar el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. L''Ara' publica que ERC i JxCat podrien fer una declaració al Parlament que constati la voluntat de diàleg del Govern però que reiteri la seva aposta per l'autodeterminació de Catalunya.