ERC va llançar ahir un ultimàtum a JxCat per tancar abans de l'1 de maig un acord per investir Pere Aragonès sense esgotar el termini límit del 26 de maig, que conduiria a la convocatòria automàtica de noves eleccions a Catalunya.

Després de dues investidures fallides -per l'abstenció de JxCat- i veient que tampoc serà possible investir Aragonès abans de la simbòlica data de la Diada de Sant Jordi, el 23 d'abril, ERC va voler escenificar ahir la gravetat del moment. Excepcionalment, van comparèixdr en roda de premsa els quatre membres del seu equip negociador -Sergi Sabrià, Marta Vilalta, Josep Maria Jové i labagenca Laura Vilagrà- per apressar JxCat. «El país no pot esperar més, aquest bloqueig no pot continuar. Si avui no hi ha acord ni tampoc hi ha Govern no és per ERC, les excuses s'han d'acabar. La gent d'aquest país no pot seguir esperant en funció de debats i desavinences que ni són del país ni són d'ERC, són internes de partit», va advertir Sabrià, en un to contundent inèdit en les últimes setmanes de negociacions.

Segons Sabrià, «no hi ha esculls» que impedeixin pactar, per això ERC «no entendria que entre Sant Jordi i l'1 de maig aquest acord no es materialitzés» sense més «excuses ni dilacions», perquè «la paciència de la gent està al límit». Sabrià va instar JxCat a «assumir la seva responsabilitat» i a «posar data al ple d'investidura» d'Aragonès, perquè «la gent no vol noves eleccions, de fet no ho entendria ningú, i si algú vol eleccions ho haurà d'explicar molt bé».

La urgència que mostra ERC per investir al més aviat possible Aragonès, més de dos mesos després de les eleccions del 14F, està xocant amb el ritme negociador que imposa JxCat, que exigeix un acord el més detallat possible.

Va replicar a Sabrià la vicepresidenta i portaveu de JxCat, Elsa Artadi, que va demanar a ERC «més feina i menys declaracions», perquè encara hi ha «serrells no menors» per tancar. Artadi va exigir a ERC «prudència» i «respecte» i va al·ludir als «serrells» que afecten l'àmbit de la coordinació independentista, temes «programàtics» i aspectes relatius al disseny del Govern. «Volem més detall, saber què ha de fer el Govern en cadascun dels àmbits que són importants, des de l'habitatge fins a la seguretat, abans de tancar cap a on anem. Perquè quan fas una investidura li dones confiança a la persona que es presenta i també al seu pla de govern», va explicar.

Entre l'»aproximació més generalista» de l'acord que planteja ERC i el major detall que exigeix Junts, Artadi aposta per trobar un «punt mitjà» en les properes reunions, la freqüència de les quals ha demanat augmentar.

Un element que pot entorpir les negociacions d'investidura és el protocol difós pels Mossos d'Esquadra per a l'ús dels projectils de precisió o foam, que obliga a apuntar per sota de l'abdomen, sense avís previ davant situacions violentes i sense autorització del comandament policial en casos de «perill molt greu». La CUP exigeix la «prohibició immediata» de les bales de foam i demana «responsabilitats» al conseller d'Interior, Miquel Sàmper (JxCat), per publicar el protocol (vegeu aquesta mateixa pàgina).

Mentrestant, la portaveu del PSC, Eva Granados, va avisar que la dilació en les negociacions posa en perill l'aprovació d'uns pressupostos de la Generalitat per al 2021, que en la seva opinió són més necessaris que mai per fer front a la crisi de la Covid-19. Després de la reunió de la direcció dels socialistes, Granados va recordar que els últims comptes catalans «van néixer morts», en plena pandèmia, després de tres anys en pròrroga, per això «és molt important que el 2021 hi hagi pressuposats».

Per la seva banda, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, va titllar d'«escàndol» les ajudes per 2,6 milions d'euros per a la promoció industrial que la Generalitat ha concedit als gimnasos DIR, companyia «vinculada» a JxCat, i considera «raonable» pensar que hi ha hagut «tracte de favor». El president de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, va advertir dels efectes per a l'economia catalana de la «paràlisi» que viu la Generalitat en estar amb un Govern en funcions i que paralitzaria, entre altres assumptes, la gestió dels fons europeus.