La negociació ERC-JxCat avança amb lentitud i sense aclarir incerteses

Així ho van apuntar diverses fonts coneixedores de la negociació consultades per Efe, després que els últims dies ERC i JxCat hagin intensificat els seus contactes. ERC va llançar dilluns un ultimàtum a JxCat: assumint que ja no arriben a temps per tancar un acord abans de la Diada de Sant Jordi, el 23 d'abril, els republicans exigeixen no retardar-ho més enllà de l'1 de maig. Aquesta setmana els negociadors d'ambdues formacions independentistes han mantingut reunions cada dia, també aquest dimecres, encara que segons les fonts consultades ahir la trobada va ser breu i els avanços són «lents».

Els negociadors de JxCat van traslladar ahir a ERC les seves observacions a l'esborrany que van elaborar els republicans sobre els espais de coordinació per fer seguiment dels acords al llarg de la legislatura. A Junts, al seu torn, estan esperant el «retorn» d'ERC sobre la «part programàtica» del futur Govern, un esborrany que va ser traslladat als republicans fa ja uns dies. Fonts de JxCat consultades per Efe no es pronuncien sobre el límit de l'1 de maig plantejat per ERC i subratllen que «dependrà de la retorn» que facin els republicans a les seves propostes. Altres fonts de JxCat veuen possible que, si s'arriba a un acord, xoqui amb alguns dels punts acordats prèviament entre ERC i la CUP, la qual cosa podria reobrir noves incerteses entorn de la investidura de Pere Aragonès, que ha de materialitzar-se abans del 26 de maig si es vol evitar una repetició electoral. Fonts d'ERC, en canvi, es mostren crítiques amb el «ritme lent» que imposa l'equip negociador liderat pel secretari general de JxCat, Jordi Sànchez.

El Consell, punt calent

Un dels punts calents de la negociació és el paper que ha de jugar el Consell per la República, l'espai parainstitucional que encapçala des de Bèlgica l'expresident Carles Puigdemont i que JxCat vol que sigui el nucli de planificació estratègica de l'independentisme. ERC tem que JxCat, i més concretament Puigdemont, pretenguin exercir un lideratge estratègic i orientin l'actuació dels partits independentistes en les diferents institucions, sense tenir en compte que són els republicans els qui tenen més diputats tant al Parlament (33 a 32) com al Congrés (13 a 4). Aragonès, de fet, ja va advertir en el discurs de la seva investidura fallida al final de març que si és president no admetrà «tuteles» de cap tipus.

D'altra banda, el portaveu adjunt del PSC-Units al Parlament, Raúl Moreno, va avisar ahir que el Parlament ha de «començar a funcionar i a treballar ràpid», per la qual cosa els socialistes han promogut 35 propostes de resolució que ha qualificat d'urgents. Entre les propostes, que presentaran aquest dimecres a registre, figura l'aposta d'enfortir l'atenció primària; posar en marxa un pla de xoc per a reduir llistes d'espera, i reobrir CAP en ciutats en les quals s'han tancat.

Distribució de senadors

Mentrestant, el Parlament va oficialitzar ahir la distribució de senadors autonòmics per la «fórmula imperiali», i ha obert un termini de set dies, fins al 27 d'abril, perquè el PSC, ERC i JxCat proposin els seus candidats.

ERC, JxCat, la CUP i els comuns van acordar dimarts usar per primera vegada l'anomenat «mètode imperiali» per calcular quants senadors autonòmics corresponen als diferents grups al Parlament, amb l'objectiu de deixar Vox fora del repartiment. Aquest mètode de càlcul afavoreix els grups grans, de manera que els senadors seran 3 per al PSC, 3 per a ERC i 2 per a JxCat.

«Vostè no creu que en un país normal qui guanya les eleccions té dret a presentar-se a la investidura i governar? Tan diferent és Catalunya que ja no veiem ni això? Si no volen fer-ho, ells sabran. Seran ells els que hauran de donar explicacions», va argumentar Illa deixant clar que el PSC no canviarà de posició per evitar una repetició d'eleccions.