La Sala Penal de l'Audiència Nacional ha confirmat la resolució amb el qual el jutge José de la Mata va proposar jutjar els membres de la família Pujol pels delictes d'organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, delicte contra la Hisenda Pública i falsedat documental, en el cas de corrupció al qual donen nom. El tribunal, que tampoc dona credibilitat a la versió familiar que la fortuna procedeix de la deixa de l'avi Florenci Pujol, declara que hi ha indicis suficients que l'organització que presumptament constituïen el matrimoni Pujol-Ferrusola i els seus set fills va aprofitar la responsabilitat del patriarca al capdavant de la Generalitat per «obtenir importants rendiments econòmics, que eren ingressats en comptes bancaris a l'estranger i sotmesos a diversos moviments i transmissions, per ocultar el seu origen il·lícit».

La Secció Tercera penal confirma íntegrament la resolució que donava per conclosa la instrucció de la causa amb dues excepcions menors: arxiva les actuacions relatives a l'empresari Carles Sumarroca, com va proposar Anticorrupció, i retira dos delictes fiscals a l'exesposa del primogènit del president de la Generalitat, Mercè Gironès. Les actuacions fetes públiques ahir eren les que esperava la fiscalia per sol·licitar l'obertura de judici oral i ajustar la seva petició de pena per a cada imputat, segons el que s'hi establís. La defensa de l'esposa de l'expresident català, Marta Ferrusola, va presentar informes per acreditar que té Alzheimer i al·lega que no pot ser jutjada. Mentre es decideix aquest punt, el tribunal confirma la competència de l'Audiència Nacional per jutjar-la a ella i la seva família, perquè els actes nuclears es van portar a terme a l'estranger, sobretot a Andorra, mitjançant el moviment de fons en efectiu de diversos comptes dels quals eren titulars ells o fundacions que controlaven. I quant a qualificar els fets com a associació il·lícita o organització criminal (delicte la denominació del qual ha canviat durant la instrucció), la sala confirma que la resolució recorreguda relata una actuació clarament concertada de tots els integrants de la família Pujol consistent en l'obertura i tancament simultani de comptes bancaris a l'estranger, així com de moviments de fons entre ells, la qual cosa indiciàriament obeeix a una estratègia orientada a ocultar el seu origen, connectat amb operacions il·lícites determinades que van tenir com a conseqüència unes certes resolucions de l'Administració catalana.

Segons el jutge, «es tracta d'una sèrie d'actuacions, prolongades en el temps», en les quals cada membre complia un paper determinat, la qual cosa ens situa «davant una associació il·lícita inicialment i una organització criminal amb posterioritat, i no davant mers partícips a títol lucratiu, com en el recurs es qualifica els restants membres de la família, respecte de l'actuació presumptament lícita de Jordi Pujol Ferrusola», que s'atribueix la gestió personal del patrimoni familiar entre 1992 i 2000, i una operació de liquidació el 2004.

El tribunal s'inclina per l'explicació que va donar De la Mata en relació amb les actuacions concertades pels Pujol «destinades a orientar en determinada direcció diverses resolucions administratives» aprofitant l'ascendent del patriarca pel seu càrrec. Quant als empresaris imputats, els magistrats diuen que mantenien relació amb membres de la família Pujol i van actuar concertadament, amb intervencions d'intensitats, freqüències i nivells diferents. Compartien que els seus rendiments econòmics es connectaven «amb la influència de la família per a orientar resolucions de l'administració catalana, rendiments que al seu torn, eren objecte d'operacions de transformació i moviments de diversa índole, per amagar la procedència il·lícita».