«Sembla que venguis pa», va exclamar una clienta de la Rubiralta de Manresa observant la propietària mentre despatxava llibres sense parar. Durant la setmana prèvia de Sant Jordi, amb un crescendo que desbordava totes les previsions, les llibreries van anar incrementant dia a dia el número de compradors, la llargària de les cues i finalment, ahir, la diada va recuperar les constants vitals aniquilades fa dotze mesos per culpa de la pandèmia i el confinament. Catalunya va tornar a gaudir de la seva festa més estimada i a Manresa la ciutadania va sortir massivament al carrer, comprant llibres i roses aliena a un debat que els professionals dels dos gremis han posat sobre la taula per a propers 23 d'abril: agrupar tots els estands d'aquests sectors en un espai concret en comptes de repetir la bigarrada barreja habitual amb les parades d'esplais, instituts i entitats de tota mena i condició.

Després de la suspensió del 23 d'abril de l'any passat, amb la població enclaustrada, i de l'experiment del 23 de juliol, en que es va idear la Diada del Llibre i de la Rosa que a Manresa va tenir una notable participació amb 5000 visitants al recinte perimetrat del Passeig, on es van ubicar les parades, el Sant Jordi 2021 va repetir la fórmula estiuenca i va muntar dues zones d'accés controlat per evitar aglomeracions. Segons les dades facilitades per la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa, ens organitzador de l'activitat als espais delimitats, van passar 5.000 persones per la zona del Passeig Pere III (davant del Casino) i 5.100 per la de Sant Domènec.

Més enllà de les xifres, la fotografia de la jornada va ser la munió de gent que va ocupar el centre de la ciutat, símptoma que «hi havia ganes de tocar, remenar i veure's», va afirmar Cristina Blesa, de Llibreria Rubiralta, que va muntar una concorreguda parada a l'exterior de l'establiment. Una sensació que també va experimentar una llibretera novella, Aina Torné, que va obrir la feminista Ca la Figa el passat mes de desembre. «Es nota que la gent té ganes de carrer», va afirmar: «nosaltres tenim molts títols alternatius, i molta gent que ve els coneix».

L'altra imatge del dia van ser les cues. Si a primera hora del matí ja n'hi havia davant de les floristeries repartides per la ciutat -algunes, a la tarda, anunciaven que no els quedava ni una rosa-, per entrar a les dues àrees perimetrades calia esperar una estoneta. I per damunt de totes les cues, la del Viver Serra, que per la seva extensió va obligar els organitzadors a canviar l'ordre d'entrada a l'espai perquè la fila no es formés dins del recinte sinó fora.

Com a exemple: a les 7 de la tarda, la cua tenia 150 persones. I no totes esperaven torn per comprar una flor, motiu pel qual un membre de l'organització avisava els qui esperaven que l'accés al recinte per passejar entre les parades estava lliure. «Hi ha gent que no entrava en veure les cues, i això ens ha perjudicat», va manifestar Miquel Sanchis, de la Llibreria Papasseit fent-se ressò d'un sentiment que també van expressar des de l'editorial Tigre de paper, que tenien parada a Sant Domènec i es van mostrar crítics amb l'UBIC.

«Qui ha de liderar i organitzar el Sant Jordi, una festa popular que es fa a la via pública, és l'Ajuntament», va apuntar l'editor Marc Garcés, que va denunciar «l'externalització» de la diada a càrrec de la UBIC. «Si paguem per tenir una parada, hauríem de tenir uns serveis garantits, i amb la gestió de les cues, que han perjudicat la venda de llibres, no s'ha reaccionat bé», va afegir: «fins el dimecres no vem saber on ens tocaria estar, no s'ha fet cap reunió, no s'ha divulgat la iniciativa, ...».

Garcés va anotar, a més, que «si cada any hi ha un munt de parades d'entitats, escoles, caus, ... que venen roses, i de cop i volta no hi són, és evident que les floristeries no donaran a l'abast. S'hauria pogut descentralitzar la jornada i deixar que les entitats es poguessin situar en altres llocs cèntrics i també als barris».

Tot i que reconèixer que «algunes coses es poden millorar», des de l'UBIC no es compartien alguns aspectes de la queixa. «L'Ajuntament no ha d'organitzar res, només ha de donar el permís», va indicar Antoni Daura, llibreter i un dels principals responsables de l'organització: «els que fem el negoci som nosaltres», va reblar. I va posar com a exemple altres festes ciutadanes que munta l'entitat, com la Fira de Sant Andreu.

D'altra banda, el col·lectiu Arran va posar una parada a l'inici del Passeig Pere III. Alertats per una denúncia telefònica, efectius de la Policia Local van acudir a l'indret i van constatar que no tenien permís per dur a terme l'activitat. En no deposar la seva actitud, els agents van aixecar acta per denunciar els fets.