La dada més luctuosa de la pandèmia és la de víctimes mortals que ha anat deixant al seu pas. A Manresa, l'any passat van morir un terç més de persones que en els dos anteriors.

Si l'any 2018 es van comptabilitzar a la ciutat 684 defuncions i el 2019 n'hi va haver 697, el 2020 es van superar les 900.

Això vol dir que la pandèmia va deixar l'any passat prop de dos-cents cinquanta decessos més dels que s'haurien produït sense el coronavirus.

Amb les dades del 2020 encara no tancades del tot -la del desembre, com es pot apreciar, és més baixa perquè és provisional- hi hauria hagut 905 baixes, una xifra que arribaria a 940 si es compta una quantitat similar a la dels anys anteriors.

Això dona un percentatge d'increment d'entre el 31% i el 36%, que podria ser superior si, finalment, la xifra de defuncions el desembre del 2020 fos més gran que la dels anys precedents.

Sigui com sigui, és més d'un terç d'increment de la xifra de morts a la ciutat.

Aquesta és la lectura global que, si s'analitza mes a mes, mostra com el mes de gener de l'any passat les defuncions van ser lleugerament superiors a les del mateix més del 2018, però inferiors a les del 2019.

El gener va ser un mes normal. El febrer es van comptabilitzar més morts que els dos anys anteriors, però la diferència no va ser gaire elevada: hi va haver 54 defuncions el 2018, 56 el 2019 i 64 l'any passat.

El març va ser quan les tornes van canviar i es van produir el doble de baixes per defunció que en anys anteriors.

Així, si el març del 2018 hi va haver 54 defuncions i el mateix mes del 2019 en van ser 58, l'any passat la xifra va ascendir fins a 115. L'abril va ser encara pitjor. Si el març l'afectació de l'epidèmia es va centrar en la segona quinzena del mes, durant tot l'abril les dades es van més que triplicar.

Va ser el mes de màxima afectació mortal de l'epidèmia i, tal com mostra la gràfica que il·lustra aquesta pàgina, es van viure els moments més crítics amb els centres sanitaris al límit.

L'abril de l'any passat van perdre la vida 180 manresans, un volum que no té res a veure amb els 52 de l'any 2018 ni els 59 del 2019.

Hi va haver més morts que els dos anys anteriors els mesos de maig, juny i juliol, però la diferència va ser força menys pronunciada que el març o l'abril.

A l'agost i el setembre fins i tot hi va haver menys defuncions que en anys precedents. A l''octubre i el novembre un altre cop es van haver de comptabilitzar més defuncions que el 2018 i el 2019. Pel que fa al desembre, les dades disponibles en el moment d'elaborar aquest recompte, com s'ha comentat anteriorment, estaven pendents de tancament.

Aquesta informació constata anàlisis fets per aquest diari en base al recompte de les necrològiques publicades.

Les necrològiques publicades de Manresa es van triplicar la darrera quinzena del mes de març i durant l'abril amb relació a anys anteriors.

Les defuncions van tornar el mes de maig a Manresa a les xifres habituals i així es van mantenir en mesos posteriors fins a l'inici de la segona onada, a l'octubre.

Recompte de necrològiques

El mateix exercici realitzat no només amb relació a Manresa, sinó tenint en compte el total de necrològiques que afecten l'àmbit de cobertura del diari (Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès, Cerdanya, Alt Urgell, Anoia i Baix Llobregat Nord), va oferir la xifra més esfereïdora: 785 defuncions l'abril, amb relació a les 217 del 2019 i les 225 del 2018.

Els darrers quinze dies del mes de març de l'any 2019, Regió7 va publicar 23 necrològiques de manresans. Durant el mateix període de l'any 2018 hi va haver una xifra similar: 21. L'any passat n'hi va haver 66, gairebé el triple que l'any anterior (187%) i més del triple que el 2018 (214%).

Si s'analitza el total del mes de març, el diari va publicar 93 necrològiques de manresans, que són el 48% més que les comptabilitzades el mes de març del 2019 i el 94% més (gairebé el doble) que les registrades el març del 2018.

En tot l'àmbit de cobertura de la publicació n'hi va haver 349 el març, el 37% més que el 2019 i el 50,4% més que el 2018.