En poc més d'un any, la covid-19 ha arrabassat més de 21.700 vides a Catalunya. Els mapes de mortalitat per coronavirus mostren un territori totalment fragmentat per la malaltia. Les trenta ciutats catalanes més poblades acumulen més de cent morts cadascuna des que va començar la pandèmia. Deu municipis sumen fins al 47% dels morts per covid-19. Mentrestant, a només uns quilòmetres de distància, hi ha al voltant de 324 localitats que no han registrat ni un sol mort per coronavirus fins a la data, segons indica una anàlisi d'El Periódico i Diari de Girona -del mateix grup editorial que Regió7- realitzat a partir de dades obtingudes per una petició al Portal de Transparència.
La Catalunya Central és un dels territoris on els contagis han generat més defuncions. Bagà és el segon de la llista, amb el 21% de morts entre els contagiats, i entre els vint primers n'hi ha també quatre del Bages -Callús, Cardona, Navarcles i Castellgalí-, tres de l'Anoia -la Llacuna, Sant Martí i Jorba- i l'Estany, del Moianès. En tots ells ha mort el 10% o més dels contagiats de covid.
Manresa, que és la setzena ciutat catalana més poblada, és la desena en nombre total de morts, 264 fins al 12 d'abril.
El balanç global mostra que les ciutats que més morts per covid-19 acumulen des de l'inici de la pandèmia fins al 12 d'abril són Barcelona (amb 6.470 morts registrats), l'Hospitalet de Llobregat (819), Sabadell (536), Terrassa (511) i Badalona (435). Es tracta de les localitats amb més densitat de població de Catalunya en què, a més, s'ha diagnosticat més volum de casos de coronavirus al llarg d'aquests mesos. En aquests territoris, però, les xifres de morts queden emmascarades per l'ingent volum de població. A la capital, per exemple, els 6.470 morts es tradueixen a una taxa de mortalitat de 39 per cada 10.000 habitants. En xifres absolutes, els morts de Barcelona equivalen a la població total de Teià, Sant Vicenç de Montalt o Roda de Ter.
El mapa de morts per covid-19 a Catalunya es transforma radicalment en observar la xifra de letalitat; el percentatge de pacients morts sobre el total de casos detectats en un municipi. Aquest indicador apunta les majors taxes de morts a localitats relativament petites. Segons l'anàlisi realitzada, almenys 19 de les 20 ciutats catalanes amb més mortalitat per covid-19 es corresponen amb alguns dels brots més virulents detectats a residències. A Vilalba Sasserra, un municipi de tot just 753 habitants, la xifra de letalitat se situa al 21,7%, ja que, en total, es van registrar 20 morts pel virus. Aquesta és exactament la xifra de morts amb la qual, segons va revelar una investigació de Crític, es va saldar un brot detectat a la residència de la vila.
Letalitat a les residències
Tot apunta que els brots en geriàtrics han estat el factor que més ha incidit en la taxa de letalitat per covid-19 . Sobretot pel seu impacte a pobles petits. A localitats com Vilademuls, Bagà, Falset, els Pallaresos, Navarcles, Tona i Tremp aquest indicador se situa per sobre del 10%. Es tracta dels mateixos noms que en els últims mesos han saltat als titulars per brots en els seus geriàtrics. Diversos d'aquests centres, a més, destaquen entre els intervinguts per la Generalitat durant la primera i la segona onada. En diversos casos, la xifra de morts a residències es correspon exactament amb el total de morts registrats al municipi. En d'altres, és probable que els brots a residències exercissin de focus local d'infecció.
Aquest diari també ha comparat la taxa de letalitat per covid-19 a Catalunya amb els índexs de renda per càpita (IRPF) i les xifres de població major de 65 anys per municipi. L'anàlisi apunta que, almenys a nivell autonòmic, les ciutats més pobres o més envellides no són necessàriament les que han patit més morts per coronavirus. Tampoc s'observa una correlació automàtica entre morts i localitats amb major volum de casos detectats durant l'últim any (i amb major incidència acumulada) o amb les ciutats amb més nombre de places a geriàtrics.
El mapa suggereix una certa concentració de focus tot al llarg de l'Eix del Llobregat, des de Sant Cugat fins a Bagà passant per Sant Cugat, Terrassa i Manresa. El factor mobilitat, doncs, podria haver jugat un paper important en la dinàmica de contagis i morts per covid.
Esperança de vida perduda
L'últim balanç de la Conselleria de Salut sobre morts per covid-19 estableix que, fins ara, s'han comptabilitzat més de 21.724 decessos per coronavirus: 13.786 a hospitals, 4.563 a residències, 1.168 a domicilis i 2.207 no classificables. El sis de març, el Departament de Salut va informar del primer mort per covid-19 a Catalunya. En aquella època, només es parlava d'una cinquantena de casos i vuit morts pel virus a tot Espanya. Una setmana i mitja més tard, just el dia en què es va declarar l'estat d'alarma, Catalunya sumava ja 1.815 casos diagnosticats i 121 morts pel virus.
El pitjor dia de la pandèmia a Catalunya va ser el 30 de març, quan es van registrar 417 defuncions en una sola jornada. El pic de morts de la primera onada es va produir entre el 23 de març i el 19 d'abril, deixant un balanç de més de 200 morts diàries per covid-19. El segon diumenge d'abril, les residències catalanes van notificar 206 morts. El seu rècord més tràgic. Immersos en una crisi sense precedents, els geriàtrics van registrar més de cent morts diàries entre el 27 de març i el 21 d'abril de l'any 2020.
La crisi sanitària ha enfonsat dràsticament els índexs d'esperança de vida. Segons apunta un recent estudi de Centre d'Estudis Demogràfics (CED), el coronavirus ha fet que Barcelona perdi al voltant de dos anys d'esperança de vida. Això suposa un retrocés als nivells de fa quinze anys. L'última vegada que es va detectar una caiguda d'aquesta magnitud va ser durant la guerra civil.
