Tres dècades i mitja després del pitjor accident nuclear de la història, la catàstrofe de Txernòbil perviu en les consciències col·lectives dividida entre el record simbòlic i els efectes reals que encara es perceben en una regió -el nord d'Ucraïna, molt a prop de la frontera amb Bielorússia- on l'any passat un incendi provocat en els boscos de la zona va provocar un repunt de radiació fins a setze vegades per sobre dels nivells normals.
En tot cas, un estudi publicat a la revista Science dóna un resultat relativament tranquil·litzador per als descendents de la catàstrofe de Txernòbil - i per extensió, als de Fukushima-. No hi ha proves que els pares que van estar exposats a la radiació transmetessin qualsevol excés de mutacions als nens concebuts després de l'exposició, segons la investigació, una de les més importants mai realitzades en aquest àmbit.
«Si bé el document no pot excloure totalment que aquests efectes puguin succeir, d'aquest estudi es desprèn clarament que els riscos són substancialment menors del que es creia», opina a National Geographic Robert Ullrich, vicepresident de la Radiation Effects Research Foundation.
Un altre estudi de l'equip examina la relació entre la pluja de Txernòbil i centenars de casos de càncer de tiroides entre les persones que van estar exposades. En aquest sentit, els investigadors també van descobrir que els càncers causats per la radiació no tenen «biomarcadors» únics que els distingeixin.
L'impacte en el sòl és més greu. A finals de l'any passat, un informe de la Universitat d'Exeter i l'Institut de Radiologia Agricultural d'Ucraïna concloïa que les collites de les zones properes a Txernòbil encara exhibien indicis de contaminació.
Després de l'anàlisi de grans de blat, sègol, civada i ordi, es van trobar concentracions d'isòtops radioactius (estronci 90 i cesi 137) per sobre dels límits de seguretat oficials d'Ucraïna en gairebé la meitat de les mostres. Tres quartes parts de les mostres de fusta analitzades contenien concentracions d'estronci 90 per sobre dels límits màxims definits pel Govern ucraïnès.
En un estudi anterior, els investigadors van trobar que la llet a parts d'Ucraïna tenia nivells de radioactivitat fins a cinc vegades superiors al límit de seguretat oficial d'aquest país.
Tots aquests resultats posen de manifest que Txernòbil, 35 anys després, segueix sent una realitat evident. «Va ser un esdeveniment nuclear a escala global abans que el món fos global», com va apuntar el director general de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica, Rafael Grossi, durant la conferència de Seguretat Nuclear i Seguretat en el Centre Belfer de l'Escola Kennedy de Harvard.
Txernòbil va impulsar un nou marc normatiu internacional - inclosa la Convenció sobre Seguretat Nuclear o la Convenció sobre la Ràpida Notificació d'Accidents Nuclears -, que van tenir ple efecte durant la catàstrofe de Fukushima.
