Íñigo E. A., l'home que suposadament va enviar una carta amb una navalla ensangonada a la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, fa entre 20 i 30 anys que envia missives a diverses personalitats, no totes elles amenaçadores, i és una persona inofensiva, coneguda al seu municipi, i amb problemes de salut mental.

Segons fonts jurídiques, aquest home, que va posar el seu nom i adreça a la carta embuatada que va enviar a Maroto, té 65 anys, viu sol a El Escorial i ha remès, entre d'altres, una carta a l'ambaixada de Turquia a Madrid a l'atenció del president d'aquest país, Recep Tayyip Erdogan. Les mateixes fonts han explicat que en aquesta missiva l'autor ha inclòs papers i un llibre de segona mà, subratllat i amb dibuixos que fa ell mateix.

Ahir, Íñigo E. A., que segons les fonts no té cap motivació política quan envia aquestes cartes i que no està emparentat amb cap dirigent de cap força política, va declarar davant la Policia i va reconèixer que havia remès el sobre a Maroto i que fa entre 20 i 30 anys que envia missives. També va explicar que ho fa amb la intenció d'ajudar, perquè es considera un analista de la informació, van afegir les fonts després d'assegurar que els investigadors ja el coneixien i de reiterar que és «totalment inofensiu».

Aquest home, que no ha estat detingut en cap moment, té obertes dues diligències per part de la Policia Nacional per la carta a Maroto i de la Guàrdia Civil per l'enviament a l'ambaixada turca.

Davant dels agents, Íñigo E. A. va veure el contingut del sobre i va donar explicacions incoherents, a més de poc comprensibles, perquè està operat de càncer de gola i no pot parlar amb claredat. Es tracta d'una persona en situació d'exclusió social, sense parella ni fills i amb germans que no se'n fan càrrec. Necessita medicació, que no s'administra com hauria de fer, i encara no s'ha vacunat. Durant la seva compareixença davant els agents de les forces de seguretat es va mostrar espantat i va demanar perdó.

La portaveu del Govern va confirmar així la tesi que cal aïllar Vox d'una manera similar al que s'imposa als partits d'ultradreta als països europeus i va retreure al PP la seva actitud d'arribar a acords amb la formació de Santiago Abascal, que incita «a l'odi i a l'exclusió».