Durant 20 anys, la Secretaria d'Estat del Vaticà, dirigida pel número tres de la institució, el cardenal Angelo Becciu, va ser accionista de les indústries farmacèutiques Sandoz i Roche, que produïen les pastilles anticonceptives d'emergència conegudes com la píndola de l'endemà. Així ho va revelar al programa Report de la cadena tres de la Rai (la radiotelevisió pública italiana) l'alt executiu Libero Milone, nomenat el 2015 pel papa Francesc com a «revisor independent».

Segons va revelar Milone, el Vaticà va invertir almenys 20 milions d'euros que va acabar retirant el 2016 en assumir que havien comès un immens «error» durant dues dècades. «No tindràs límits per actuar», li va dir Francesc a Milone després nomenar-lo en parlar-li sobre els objectius del seu càrrec. Pel cap d'aquest exdirectiu de Deloite Itàlia devia passar aquella frase del Quixot, «amb l'Església hem topat, amic Sancho». L'ombra del ja conegut Vaticà paral·lel, la trama econòmica financera que manejava el cardenal Becciu, destituït per Bergoglio fa un any i va sorprendre molts catòlics. Els motius per apartar-lo van emergir estirant els fils de l'opacitat vaticana. A més de la inversió farmacèutica destapada ara, havia perdut 300 milions d'euros en la compravenda de l'edifici Harrod's de Londres, segons va reflectir el fiscal investigador.

Les incursions financeres ocultes del Vaticà han estat nombroses al llarg de la història. No és res nou, ve de quan els papes van perdre els Estat Pontificis (1870) i, desapareixet l'economia real (fàbriques, molins, etc.), el Vaticà va entrar al món de les finances perquè els ingressos produiïssin beneficis. Atès que hi havia pocs clergues que entenguessin de finances, els papes van confiar els ingressos, donatius i lloguers, a financers externs, encantats pels diners en metàl·lic que els arribaven.