El coet xinès que orbita la Terra fora de control des de fa diversos dies col·lidirà amb l'atmosfera terrestre aquesta pròxima matinada de diumenge, moment en què previsiblement es desintegrarà gairebé en la seva totalitat, tot i que no es descarta que algunes restes puguin caure en algun lloc de la Terra.

Les dades actualitzades d'aquest consorci revelen que l'objecte porta una inclinació que suggereix en principi que les seves restes o «runa» caurien en una regió de la Terra coberta majoritàriament per l'oceà o àrees deshabitades, i que la probabilitat estadística d'un impacte en àrees poblades continua sent «baixa». Aquest consorci manté que la trajectòria que descriu ara el coet apunta que les restes que poguessin «sobreviure» a la col·lisió amb l'atmosfera terrestre caurien en algun punt del paral·lel 41, i que les probabilitats suggereixen que serà en algun lloc de l'Atlàntic, el Pacífic o l'Índic. Tot i així entre aquestes coordenades es troben, entre altres localitzacions, àrees d'Amèrica del Nord i del Sud, Àfrica i Espanya, inclosa Catalunya.

La grandària de l'objecte, que té una massa estimada d'entre 17 i 21 tones i una longitud d'aproximadament 30 metres, i la velocitat a la qual avança -uns 28.000 quilòmetres per hora- ha motivat l'activació d'alguns dels serveis de vigilància espacial més importants del món, entre els quals el Pentàgon o el Servei de Vigilància i Seguiment Espacial de la Unió Europea (EUSST).

No obstant, el Servei de Vigilància i Seguiment Espacial de la Unió Europea (EUSST) ha reduït ja la «finestra» en la qual és previsible que es produeixi la reentrada del coet a l'atmosfera terrestre, i ha fixat l'hora prevista en les 2:11 UTC (4:11 hora peninsular espanyola), tot i que amb un marge una mica superior al de sis hores (tres hores abans i tres hores després d'aquella hora).

El coet (un Long March 5B), que va ser utilitzat per la Xina la setmana passada per llançar a l'espai un dels mòduls de la seva futura estació espacial, està fora de control i descriu una òrbita cada vegada més pròxima a la Terra, malgrat que totes les previsions apunten que es desintegrarà quan col·lideixi amb l'atmosfera terrestre pràcticament en la seva totalitat.