Manresa, amb un valor de 92,1, se situa com la tercera població de més de 50.000 habitants del país amb l'indicador socieconòmic més baix, només per darrera de Santa Coloma de Gramenet (81,5) i l'Hospitalet de Llobregat (87,5). Així ho revela una nova estadística elaborada per l'Idescat, que, amb dades corresponents a l'any 2018, ofereix un índex sintètic que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències dins de Catalunya. L'índex socioeconòmic territorial (IST) s'elabora a partir de sis indicadors: població ocupada, treballadors de baixa qualificació, població amb estudis baixos, població jove sense estudis postobligatoris, estrangers de països de renda baixa o mitjana i renda mitjana per persona.

En la categoria «mitjà-baix»

La capital del Bages se situa per sota del valor mitjà de Catalunya, 100, en la categoria del nivell «mitjà baix», segons l'estadística de l'Idescat, que correspon als valors que oscil·len entre el 90 i el 100. Amb tot, la majoria de poblacions de més de 50.000 habitants se situen en aquesta franja, tret, per sota, de Santa Coloma i l'Hospitalet, i, per dalt, de Girona, Vilanova i la Geltrú, Viladecans, Barcelona, Cerdanyola del Vallès (dins la categoria de «mitjà-alt», entre 100 i 110), Castelldefels (alt) i Sant Cugat del Vallès (molt alt, amb un valor de 124,3).

Per indicadors particulars, Manresa se situa com la cinquena població gran amb menys renda (amb un valor de 96,9 i un valor absolut de 12.389 euros), la vuitena amb més estrangers procedents de països de renda baixa o mitjana (amb un valor de 108.3, per sobre del 100, que és el valor del conjunt de Catalunya), la setena quant a població jove sense estudis postobligatoris (110,4). A més, presenta un valor de 106,3 en població amb estudis baixos, de 105,4 quant a treballadors de baixa qualificació, i de 93,4 quant a població ocupada, amb el 60,9% en percentatge.

Agrupacions censals

En l'estudi de l'Idescat, els resultats de l'IST es proporcionen també per agrupacions censals, una divisió de Catalunya en 853 unitats territorials de similar grandària poblacional (unes 9.000 persones de mitjana). Cada agrupació censal té entre 5.000 i 20.000 habitants i està constituïda per un conjunt de seccions censals territorialment contigües i amb semblança socioeconòmica.

Per agrupacions censals, la capital del Bages presenta grans diferències. La zona de carretera Santpedor és l'única de la ciutat que supera el 100, amb un 102,6. Per sota, i per ordre, en la categoria de «mitjà-baix», queden Passeig i Rodalies (99), Poble Nou, Mion-Puigberenger i Miralpeix (97,5), Saldes-Plaça Catalunya (93,8) i La Font dels Capellans-Viladordis (91,1). Per sota, en la franja de «baix», figuren , Valldaura (87,4), Escodines-Balconada-Cal Gravat-Sant Pau (87,3) i Vic Remei-el Guix-Pujada Roja (85,4). En la categoria de «molt baix» se situa el Barri Antic i el districte censal 6, al sud-oest de la ciutat, amb 73.

Del llistat de 853 unitats censals, la primera en aparèixer de la capital del Bages, la carretera Santpedor, ocupa la posició 395. Per sota, el Barri Antic és la posició 801, entre el mig centenar llarg de pitjors zones del país quant a l'índex socieoconòmic. Del conjunt del territori central, l'única zona amb pitjor índex que el Barri Antic és el centre-sud de Martorell, que ocupa la posició 831, amb un índex de 67,4.

Les cinc agrupacions censals amb nivell socioeconòmic més alt de Catalunya són, en l'estadística de l'Idescat, Barcelona les Tres Torres (138,6), Barcelona Can Castelló, Modolell i Can Ballescar (136,5), Parc Central - el Colomer - Pla de la Pagesa - Can Majó de Sant Cugat del Vallès (135,6), el Turó Parc de Barcelona (134,6) i Can Ràbia i Nena Casas també de la capital catalana (133,6). A l'altre extrem, les 5 agrupacions censals amb el nivell socioeconòmic més baix de Catalunya són el nuci urbà i el nord-oest de Salt (37,1), Fondo Alt de Santa Coloma de Gramenet (50,6), Sant Roc Oest-sector Plaça de Camarón de la Isla de Badalona (51,8), el nucli urbà oest-nucli antic de Balaguer (56,6) i la Font de la Pólvora-Vila-roja de Girona (57,4). En el llista d'agrupacions censals, la primera en aparèixer de la Catalunya central és el centre-nord i nord-est d'Igualada (115), seguit de Sant Esteve Sesrovires (113,3). Molt a prop apareix la zona censal de Santpedor (112,4), en la posició 169 del llistat.

Contrastos ciutadans

Entre els municipis de més de 50.000 habitants, on viuen 4 milions de persones i que apleguen 475 agrupacions censals, Barcelona és el que presenta contrastos més grans entre les seves zones censals. L'any 2018, el nivell socioeconòmic més baix a la capital catalana era a la Riereta (64,9) i el més alt a Barcelona les Tres Torres (138,6), amb una diferència de 73,7 punts. La seguia Badalona, amb contrast entre la zona de Sant Roc Oest (51,8) i el centre (123,1), amb una diferència de 71,3 punts, i Girona, amb diferències entre la Font de la Pólvora i Vila-roja (57,4) i la zona de Montjuïc (126,1), que suposa 68,7 punts de diferència.

Entre aquest mateix grup de poblacions, la menys desigual és Rubí, amb 16,5 punts de diferència entre la zona amb un valor més alt i la del menor valor, seguida de Viladecans, amb 17,1 punts de diferència, i Vilanova i la Geltrú, amb una diferència de 19,8 punts.

Manresa, en la zona mitjana

Manresa se situa en la zona mitjana de les ciutats grans quant a diferència entre sectors censals, amb 29,6 punts de diferència, que és similar a la de municipis com Cerdanyola del Vallès, Castelldefels, el Prat de Llobregat, Mollet o Sant Boi de Llobregat.

Amb tot, en el conjunt d'aquestes poblacions amb una diferència socieconòmica similar, Manresa és la segona que té l'índex mínim més baix, només per darrera del Prat de Llobregat, on la zona Sant Cosme-la Granja té un IST de 72,9, una dècima menys que el Barri Antic de la capital del Bages. Alhora, també és la que té l'índex màxim més baix de totes les ciutats de més de 50.000 habitants, només per sota de Santa Coloma de Gramenet.