Persones i famílies amb malalties minoritàries reclamen que se les vacuni de la covid-19 de forma urgent. El risc de patir complicacions en cas de contagiar-se els ha fet limitar molt més que la resta de ciutadans el contacte social, però també tasques quotidianes com anar al supermercat.
És el cas d'Eva Celebrovsky, que pateix displàsia geleofísica, l'únic cas a l'Estat espanyol. També és mare d'un nen de 3 anys que va néixer amb una altra malaltia de tipus metabòlic. «Som un grup oblidat per les institucions», diu.
El pla estatal fixa grups prioritaris per vacunar però moltes persones amb malalties minoritàries no hi entren. Salut defensa que n'ha fet la «lectura més àmplia possible», però reconeix que no pot arribar a tothom.
Les malalties minoritàries són un gran calaix de sastre de patologies molt diverses, n'hi ha més de 7.000, i el que tenen en comú és que afecten menys de 5 persones de cada 10.000. En total, però, afecten entre el 5% i el 7% de la població.
La majoria tenen causes genètiques i es manifesten durant la infància, tot i que cada vegada se'n diagnostiquen més a l'edat adulta. Moltes d'aquestes malalties són cròniques i multisistèmiques, és a dir, afecten més d'un òrgan o un aspecte de la salut.
Aquesta heterogeneïtat fa que moltes persones hagin quedat fora dels plans de vacunació tot i trobar-se en una situació de salut fràgil.
