«Seré monitora de colònies fins que pugui ajudar»

Va començar a ser monitora de colònies de molt jove, als 15 anys. Què li va impulsar?

Vaig fer un curs de monitors, dels primers que es van fer a Catalunya, i vaig fer les pràctiques a Colònies a Borredà al 1978, i feia dos anys que s'havien creat. La meva germana gran era directora de la Coral Infantil i l'ajudava, i com que m'agradava estar amb els nens vaig fer el curs. L'escola de Borredà havia tancat i vam començar les colònies en aquelles instal·lacions. Llavors el camp del lleure era un camp per descobrir, tot i que encara ho és ara, i val la pena perquè hi pots treballar molts aspectes de la joventut.

I ho va convertir en una passió.

A mi m'agradaria viure de les colònies, però no es pot i menys en aquell moment, ja que fer de monitors era un voluntariat, i encara ho faig a nivell de voluntariat. A part, la meva feina està vinculada a la joventut, ja que sóc tècnica de Joventut del Consell Comarcal. He vist créixer els nens i molts ara són pares de monitors o de quitxalla que ara venen amb nosaltres. És un engranatge en el que van passant diferents generacions. Jo seré monitora de colònies fins que pugui ajudar.

Com eren els primers anys de Colònies a Borredà?

Els primers anys havies de notificar les activitats de les colònies al ministeri del govern espanyol. Ens hi havíem d'adreçar en castellà i ens tornaven la resposta en el mateix idioma. A la casa de colònies hi vam posar una senyera i teníem molt clar que ningú ens la faria treure, i a part les cançons eren en català. Això que a vegades ara es canta en castellà i anglès, i jo pregunto, on anem? Hem de cantar les cançons de colònies en català.

Suposo que la fi de la dictadura va obrir un nou context i hi havia ganes de fer totes aquestes activitat en català.

Sí. En aquell moment, també a Borredà hi havia un campament de la OJE, que eren les inicials de Organización Juvenil Española, i sempre els veies uniformats de color caqui, com els militars. També pujaven i abaixaven la bandera. Per a nosaltres, col·locar la senyera a la casa de colònies era important i el fet de cantar en català també. Anteriorment ja hi havia tradició de fer activitats per a joves amb cançons catalanes. Jo mateixa de petita anava a la Coral Infantil, i les eren cançons en català, i a nivell de colònies. A part, quan jo era petita, sempre havia anat a l'Escola Sant Joan de Berga i, malgrat que els llibres de text eren en castellà i havíem de memoritzar coses en la mateixa llengua, el dia a dia de les classes era en català.

Imagino que a l'hora d'organitzar les activitats també era molt diferent al moment actual.

Els primers anys fèiem les activitat sobre la marxa i és una de les grans diferències respecte al moment actual. No és que fóssim uns desorganitzats, sinó que abans tot era molt més senzill. Però la base de les colònies són els valors que transmets, com l'amistat i la companyonia.

Com es nota que un nen ha passat per colònies?

Un professor de Berga que ja està jubilat em va dir un cop que es nota quan un nen ha anat a colònies perquè quan han de parlar a classe aixequen la mà i escolten els altres. Els nens saben parlar i no es trepitgen els uns els altres quan han de dialogar entre tots si des de petits els ensenyes a respectar el torn de paraula dels altres.

Després de 44 anys fent de monitora a Colònies a Borredà, encara no se n'ha cansat?

No, perquè m'importa. A la vida optes per coses, i malgrat es nota que m'ho passo molt bé fent de monitora hi ha gent que em pregunta si mai no desconnecto, ja que a les colònies treballo molt i ho faig en el meu període de vacances. Però és que per a mi anar a Colònies a Borredà és desconnectar i un descans perquè mentalment només faig això i prou, i durant els dies de Colònies, malgrat no parar durant tot el dia i resoldre problemes, encara ho gaudeixo, i hi continuo aprenent. Sóc la monitora que porta més anys, però no és que en sàpiga més sinó que he tingut temps de viure més coses. Però jo aprenc dels monitors d'ara i, fins i tot, dels nens.

Què aprèn de nou ara?

Sovint em diuen que anem al mateix lloc, doncs sempre descobrim indrets nous que fins ara no els havíem vist. Tota aquesta zona del Berguedà dona mot de si i hi ha emplaçaments magnífics en els que encara no hi hem anat. Mai no manca la il·lusió. L'any passat, amb la pandèmia, vam decidir que no faríem les colònies, i vaig sentir una gran buidor interior. Jo, i els nens també. Aquest any, precisament, enlloc de fer quatre tandes en farem sis per esponjar els grups i poder acollir més nens.

En aquestes quatre dècades, com ha canviat el fet de ser nen?

El nen sempre és nen, el que ha canviat és l'entorn i el que l'embolcalla. Però l'essència del que és ser nen o jove es manté intacte amb el pas del temps, i el que més m'agrada és que sigui així. N'hi ha que volen créixer abans d'hora, perquè a vegades sempre n'hi ha que tenen pressa i fan unes rucades que no treuen cap enlloc.

Què vol dir que ha canviat l'embolcall del nen?

Avui dia tenim nens de cotó fluix, tothom els ha volgut protegir massa. Aquests nens no s'espavilen, hi ha moments que diries que són com analfabets de la vida quotidiana. Hi ha nens que ajuden a casa, però no toquen mai l'escombra ni el rentaplats, i a la casa hi viu tothom i, per tant, els nens també de contribuir en les tasques de la llar. Es percep bé quin el nen que està acostumat a fer feina i e no espavila.

Va ser set anys al capdavant de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d'Esplai. Què li va aportar estar al capdavant de l'entitat?

Va ser una època que em va agradar i vaig tenir l'oportunitat de jugar a una altra lliga, però sense perdre mai de vista la base i, fins i tot llavors, vaig continuant exercint de monitora. Vaig aprendre que els tarannàs de la gent dels diferents territoris de Catalunya són molt diferents, i vaig pensar què em podria aportar aquesta experiència perquè crec de es pot aprendre a cada moment. Així que vaig tenir molt contacte amb entitats de lleure i em vaig haver de desplaçar a molts llocs. Sempre he estat envoltada de gent que coneixia molt aquest món. I és que ja a l'any 1989 vaig començar a treballar, professionalment, en l'àmbit de la joventut. Primer a través de la Direcció General de Joventut a la comarca del Berguedà i cinc anys més tard vam passar al Consell Comarcal. Ja fa 33 anys que la meva feina es basa en la joventut, i l'àmbit del lleure té un pes considerable.

Cada any s'organitzen unes 300 activitats de grups de lleure per a joves al Berguedà. Per què la comarca és capdavantera en aquest àmbit?

L'any passat, en plena pandèmia, n'hi va haver unes 150. I és que la comarca dona moltes oportunitats de fer coses als grups que hi fan estades. No és una comarca que estigui molt lluny de la zona metropolitana i, a més, hi ha serveis. Els pobles no estan allunyats d'altres nuclis veïns. Hi tenim un hospital, i a tot arreu hi ha farmàcies i Centres d'Atenció Primària. Tot la comarca és molt maca a nivell de paisatge i, a més, l'alt Berguedà és fantàstic i ofereix moltes possibilitats de fer activitats de tot tipus. A part, hi trobem tot d'instal·lacions juvenils, com cases de colònies, albergs i camps d'acampada per grups d'esplai. Són actius que han ajudat a posicionar el Berguedà com un dels indrets preferits dels grups d'esplai.