Tot i que un dels efectes socials de la pandèmia ha estat que moltes persones han optat per desplaçar-se a indrets més rurals i allunyats de les aglomeracions urbanes, en l'àmbit sanitari la tendència continua sent la mateixa que abans de la covid-19: l'escassetat de recursos segueix aflorant en les àrees menys poblades del país.

Però també hi ha una part positiva. El contacte amb el pacient és molt més estret i familiar, i en alguns casos, el metge es converteix en un veí més amb el qual pots fer-li una petita consulta en contextos més informals com ara si te'l trobes casualment pel carrer.

Joan Pujol és metge de família de Saldes, Gósol i Vallcebre. En tota l'àrea bàsica de salut de l'Alt Berguedà -una zona amb molt poca població on la majoria de municipis tenen menys de 500 habitants- tan sols hi ha el Centre d'Atenció Primària de Guardiola de Berguedà i uns quatre metges i mig.

La resta de poblacions tan sols disposen d'un consultori, que està obert tots els dies al matí a Bagà i La Pobla de Lillet, i només un o dos dies a la setmana en el cas de Saldes, Gósol, Vallcebre, Sant Julià de Cerdanyola i Castellar de n'Hug. A més, Gisclareny -el municipi més petit de Catalunya amb 27 habitants- no té ni consultori.

Els dies d'assistència a les diferents poblacions es va reduir després d'una última remodelació l'any passat. Tot i això, Pujol explica que quan no visita en els municipis abans esmentats, ha de realitzar d'altres serveis al CAP de Guardiola. «Acabes fent de tot, i llavors també rebo d'altres trucades d'urgències o consultes. Moltes coses poden esperar, però són gent que ja coneixes i a vegades amb una trucada ho arreglo», afegeix Pujol.

Fa deu anys que Joan Pujol és metge de la zona. Anteriorment exercia la professió a l'àrea metropolitana. En aquest sentit, el metge de família admet que hi ha molta diferència en el tracte amb la gent en un indret i l'altre. «Aquí és molt més familiar». Fins i tot, Pujol assegura que, abans de la irrupció de la pandèmia del coronavirus, «visitaves molta gent al carrer i intentaves arreglar el què els hi passava en aquell moment».

Ara bé, el professional recorda que en alguns casos concrets també es depèn d'especialistes de l'Hospital Sant Bernabé o d'Althaia.En aquest sentit, però, Pujol admet que parteix amb avantatge perquè ha estat molts anys al Servei d'Emergències Mèdiques (SEM).

Mala cobertura a l'estiu

Tot i que la població de la zona s'incrementa notablement durant l'estiu amb les persones que disposen d'una segona residència, i que el volum d'emergències també acostuma a ser més alt a causa dels rescats i accidents a la muntanya, la cobertura mèdica és molt pitjor. Els necessaris períodes de vacances dels professionals i la dificultat per trobar substituts comporta que, en ocasions, tota l'àrea bàsica de salut quedi sota les espatlles d'un únic metge.

Haver de traslladar la família, buscar una nova casa, els costos dels desplaçaments per tota l'àrea; són algunes de les raons per les quals molts professionals eviten canviar de lloc de treball i instal·lar-se a l'Alt Berguedà. «El lloc és molt maco, pots perdre més temps en alguna persona i també hi ha històries més boniques, però la gent no vol venir» relata Pujol.

Efectes de la covid

Una de les principals conseqüències de la pandèmia del coronavirus ha estat el menor contacte físic entre metge i pacient, atesos els equips de protecció que porten els professionals sanitaris. «A vegades ni et coneixen», reconeix Pujol en referència als seus pacients. A més, també han augmentat considerablement el nombre de consultes telefòniques. Precisament, el metge destaca la gran capacitat d'adaptació de la població rural al nou context generat per la covid-19.D'altra banda, Pujol destaca que aquesta realitat ha contribuït a millorar el filtratge de cada cas. «Hem canviat el vici d'anar al metge per qualsevol cosa. Per renovar una recepta, no fa falta al metge. Es pot arreglar des del mostrador en un o dos minuts, i això també ens permet dedicar més temps a d'altres consultes», detalla.

Durant el confinament domiciliari de la primavera del 2020, tots els consultoris estaven tancats i tota l'atenció -només de forma telemàtica excepte en els casos més greus que es permetien visites al domicili - es centralitzava al CAP de Guardiola.

Pujol expressa la frustració de no poder visitar pacients amb patologies cròniques. «Veies que les coses se t'escapaven de les mans. Passaven els dies, les setmanes i els mesos, i només podies trucar-los», lamenta el metge. A més, assenyala que hi havien ordres i protocols contradictoris constantment.

«Hi havia pacients que se'ls hi havia agreujat la patologia i patologies noves que arribaven molt més greus que en una altra època». diu Pujol. Segons el metge, molts pacients renunciaven a desplaçar-se a l'hospital per por d'agafar la covid-19. «A vegades els trucaves per un altre tema, però a ells només els preocupava el coronavirus. La resta era secundari», assegura. El professional també destaca que s'han hagut de tractar diversos casos de persones amb problemes psicològics arran del confinament.

Diferències amb el món urbà

Joan Pujol, que ha estat metge a l'àrea metropolitana, comenta que una de les particularitats del tracte amb el pacient, a part de ser més proper, és que la gent pregunta més l'opinió del professional. «Aquí em pregunten què li sembla això? Vénen a visitar el metge, no a exigir. «Allà molta gent em venia a la consulta a demanar unes proves segons el que havien llegit per Internet», explica el metge.

Tot i això, Pujol considera que la gent que s'instal·la en les zones rurals procedents de l'entorn urbà s'anirà adaptant progressivament a la manera de tractar amb el metge. «No només ho veig jo, sinó també la gent del poble», emfatitza.

Preocupació amb la vacuna

Finalment, Pujol comenta que una de les principals preocupacions dels pacients darrerament és sobre la vacuna. En aquest sentit, lamenta les informacions «poc clares» sobre els possibles casos de trombosis en persones vacunades amb AstraZeneca, ja que incrementa els dubtes dels pacients sobre el procés de vacunació i el vaccí en concret que reben.