La bandera espanyola ha deixat d’onejar aquest dimecres a Kabul en un acte d’homenatge celebrat per l’OTAN a les tropes espanyoles, que finalitzen així, després de 19 anys, la missió més llarga amb el replegament dels seus últims 24 militars, que seran rebuts aquest dijous pel rei a Madrid.

En l’acte d’arriada de la bandera, celebrat a l’aeroport Hamid Karzai, ha participat el comandant de l’Exèrcit nord-americà i de la coalició internacional a l’Afganistan, general Austin «Scott» Miller, així com el vicealmirall cap d’Estat Major del Comandament d’Operacions espanyol, Ignacio de la Puente Mora-Fogueroa, i el general del Comandament Conjunt d’Operacions Especials, Ángel Ramón Herrezuelo.

Amb ell s’ha donat per finalitzada la missió més llarga de l’Exèrcit espanyol, 19 anys en què, segons ha expressat Defensa en el seu compte de Twitter, «s’ha treballat per la pau i la seguretat de tots». Els últims 24 militars destinats a l’Afganistan, acompanyats per dos intèrprets locals, han embarcat després en un avió rumb a Espanya i aquest dijous els rebrà el rei Felip VI a la base aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid).

Està previst que el rei, acompanyat per la ministra de Defensa, Margarita Robles, els rebin a les set de la tarda i retin, a més, homenatge als caiguts, en un acte que tanca una missió en la qual han participat entorn de 27.000 efectius espanyols i n’han mort un centenar.

Des de l’11-S

El germen de la missió es remunta als atemptats de l’11 de setembre del 2001, després que els Estats Units van posar en marxa l’operació Llibertat Duradora a l’Afganistan per lluitar contra Al-Qaida i els talibans, a la qual es va afegir la Força Internacional d’Assistència a la Seguretat (ISAF) aprovada per l’ONU.

La participació d’Espanya es va aprovar en el Consell de Ministres del 27 de desembre del 2001, amb un màxim de 485 militars i per un període de tres mesos, però es va anar prorrogant fins a l’actualitat.

El gener del 2002 van arribar els primers 350 espanyols a Kabul, l’agost del 2003 l’OTAN va assumir el comandament de l’ISAF i dos anys després Espanya es va fer càrrec de la base de la localitat d’Herat, a l’oest del país, i de l’equip de reconstrucció provincial en la pròxima Qala-i-Naw, on va establir una base. L’aportació més gran d’Espanya a l’ISAF es va aconseguir el 2010, després de l’aprovació pel Congrés d’un desplegament màxim de 1.549 efectius. El 2011, l’OTAN va començar a traspassar la seguretat del país a les forces afganeses

L’ISAF va finalitzar el 31 de desembre del 2015 i un dia després es va establir una nova missió de l’Aliança Atlàntica, Resolute Support (Recolzament Decidit), enfocada a l’ensinistrament i assessorament de les forces afganeses.

La majoria va marxar el 2015

El gruix de les tropes espanyoles va sortir del país l’última setmana del mes d’octubre del 2015 i es van mantenir 95 militars, que van reduir el seu número a 24 durant la pandèmia. Aquests efectius estaven des del 2018 sota el Comandament d’Operacions Especials i es dedicaven a ensinistrar els afganesos en aquest tipus d’operacions i a prestar protecció i seguretat al personal desplegat.

Al llarg dels 19 anys de missió, 100 militars (entre els quals dos guàrdies civils), dos policies nacionals i dos intèrprets que treballaven per als efectius espanyols han mort al país asiàtic. La de l’Afganistan és així l’operació que més vides ha costat a les Forces Armades espanyoles, entorn de 180 militars morts en operacions internacionals, seguida de la de Bòsnia i Hercegovina, amb 23 morts.

S’hi compten els 62 morts en el sinistre més gran de la història de les Forces Armades, el de l’avió Iàkovlev-42, que es va estavellar a Turquia amb ells a bord tornant de l’Afganistan. El 2005 en van morir 17 més a prop d’Herat en estavellar-se l’helicòpter en el qual viatjaven.

Les forces espanyoles han patit al llarg d’aquests anys almenys 79 atacs i incidents armats (el primer el 2006 i l’últim el 2013), segons la base de dades d’Efe, i molts dels morts ho van ser per explosions d’artefactes i mines al pas de combois.

La sortida de l’Afganistan s’emmarca dins de la retirada total del país asiàtic anunciada pels Estats Units, l’última fase de la qual ha començat aquest 1 de maig i es completarà el pròxim 11 de setembre, amb motiu del 20 aniversari dels atemptats d’Al-Qaida. Les tropes es retiraran, no obstant això, del país sense haver evitat que l’organització terrorista suposi una amenaça i tant el Govern afganès com la comunitat internacional han advertit que el grup gihadista podria augmentar la seva presència quan els Estats Units i els seus aliats surtin.

La violència segueix present al país, on dissabte passat van morir 85 persones, majoritàriament nenes, en un atac terrorista sense reivindicar contra una escola femenina de Kabul.