Telèfons sonant per fer reserves, taules plenes (sobretot a les terrasses) i ganes per part de la clientela de retrobar-se amb el restaurant on no havia pogut anar a sopar des del 21 desembre passat per les restriccions a causa de la pandèmia de la covid-19. Fa 140 dies. Aquest és l’ambient que s’ha viscut aquest cap de setmana al sector de la restauració de Manresa. El primer divendres i dissabte que han pogut obrir a la nit. Treballadors i responsables d’alguns establiments amb els quals ha parlat Regió7 celebraven el moviment, tot i que el fet d’haver de tancar a les 11 els impedeix poder doblar els sopars, es queixaven, i que el pic de feina quedi excessivament concentrat.

A la cuina de la Crêperie Bretonne no van parar de fer creps | Gemma Camps

Diego Sánchez, propietari de Diesa –que té diversos restaurants a Manresa– i president del Gremi d’Hostaleria i Turisme del Bages, celebrava ahir que tant la nit del divendres com la d’ahir –tenint en compte les reserves– «s’ha treballat molt bé, sobretot a les terrasses». Admetia que «a l’interior encara costa». Com altres professionals del sector, augurava que si a partir d’ara poden treballar a aquest ritme, amb l’animació extra que aportarà l’estiu, es podran recuperar del daltabaix que els ha causat la pandèmia.

Vicenta Arena servint una taula a la terrassa del Glaç, que es va omplir |

Iris Vila-Masana, cambrera del restaurant Kursaal de Manresa, al Passeig de Pere III, explicava que «vam obrir dijous per primer cop a la nit i vam tenir molts clients de la casa que tenien ganes de tornar, i de cara a la setmana vinent ens plantejarem obrir totes les nits». Al migdia celebrava que fa dos mesos que ho tenen molt ple i que «el servei a domicili està funcionant molt bé».

Iris Vila-Masana preparant taules amb reserva al restaurant Kursaal |

L’oferta de portar menjar a domicili, que molts restaurants han incorporat forçats per les circumstàncies, és una de les parts positives, per dir-ho d’alguna manera, que els ha generat la pandèmia. Ho corroborava Pilar García, del restaurant Las Vegas, a la plaça de Sant Domènec. «Ho seguim mantenint perquè és un complement que durant una època ens ha anat molt bé i és l’únic que teníem». Apuntava que els ha portat una clientela nova que «és molt constant. Si els encaixa el que els ofereixes, són fidels».

Sense temps per fer dos torns

Per a García, però, encara hi ha moltes passes a fer i no gosava aventurar-se a dir si amb el nou ritme de treball podran recuperar-se aviat. «Hem tingut pèrdues considerables, tot i que hem tingut ajudes. Tot és molt incert, molt insegur». Divendres, al seu restaurant les cambreres no tenien respir. La terrassa estava plena i encara anava entrant clientela per demanar taula. A dins, però, per la restricció del 30%, hi havia poca de gent sopant. «Si abans fèiem 50 o 60 taules, ara en són 20 o 25, i no tens temps per fer dos torns perquè la gent ve a les 9».

Vila-Masana situava en mig any o ben bé un any el temps que necessitaran per recuperar-se. «Hem patit molt i costa remuntar, però en el nostre cas no ens podem queixar perquè hem tingut molta feina».

A la cocteleria Glaç, al carrer de l’Arquitecte Oms, també han tingut unes nits del cap de setmana en què el telèfon han tret fum. Dilluns ja van començar a fer horari fins a les 11 de la nit. «Des del minut zero ja vam tenir reserves i ha estat una setmana molt divertida», explicava Vicenta Arena, cambrera del local, en una breu aturada de la seva activitat frenètica preparant i servint taules. Malgrat mostrar-se molt optimista, pel que fa a recuperar-se de tots aquests mesos de restriccions diverses, vaticinava que, ni que l’estiu sigui especialment animat, trigaran bastant temps. «Compta que portem un any que les copes no les tenim i això és una cocteleria. El nostre horari habitual és fins a les 3 de la matinada i ens han tret una part de la nostra economia».

Una recuperació ràpida

A la Crêperie Bretonne Annaíck, al Passeig de Pere III, aquest cap de setmana tampoc no han donat a l’abast amb els sopars. Gent esperant-se per entrar, ple a dins –amb l’aforament permès– i ple a les taules de fora, com en els anteriors establiments consultats. Una de les cambreres, Aida Sánchez, explicava que en el seu cas, amb l’ampliació dels horari, el tema de portar menjar a casa els ha baixat. «La gent aprofita que es pot sortir». Pel que fa a la recuperar-se del sotrac, ella valorava que trigaran «poc. La gent té moltes ganes de sortir i aquí cada dia treballem moltíssim. Abans de l’estiu segur que ho recuperarem».

El fet que als establiments encara no hi hagi tot el personal perquè estan amb ERTO no els posa fàcils les coses. García, de Las Vegas, admetia que «anem molt justos de personal. Ens en falta de cuina». A la creperia, Sánchez afirmava que havien hagut de dir que no a algun client justament perquè amb el personal que són no donen a l’abast.

Dissabte de la setmana passada, després de 196 dies, es va acabar el toc de queda nocturn a Catalunya, de manera que es va poder sortir a partir de les 12 de la nit. Paral·lelament, es van ampliar els horaris de la restauració, que des de diumenge passat pot tancar a les 11 de la nit. A partir del 24 de maig els bars i restaurants podran obrir a 6 de la matinada. Un altre pas endavant cap a la desitjada normalitat.

Dels 200 associats al gremi, només un continua tancat

Gerard Badia, gerent del Gremi de Restauració del Bages, destacava ahir que el fet que la restauració de la comarca no depengui del turisme com passa en altres ciutats, en aquest cas ha estat positiu. Dels 200 negocis associats, només un, l’Aligué, continua tancat per la covid, mentre que l’Hostal Soler de Sant Joan ja ha obert la cafeteria després d’estar tancat un temps. Per a Badia, el que és bàsic ara és guanyar aforament a l’interior i poder allargar la nit i que obri l’oci nocturn, «ni que sigui amb restriccions», perquè que no hi hagi toc de queda fa que «la gent que acaba de sopar quedi en terra de ningú».