Una taxa d’atur del 7% i una jornada setmanal de 35 hores. Aquestes són dos dels objectius que figuren en el document «Espanya 2050: Fonaments i propostes per a una estratègia Nacional de Llarg Termini» que va presentar ahir el president del Govern, Pedro Sánchez, i que pretén ser una guia «apartidista» per a afrontar els reptes de la societat i l’economia espanyola dels pròxims 30 anys. Aquestes són algunes de les propostes que planteja l’executiu de coalició.

«L’Espanya que volem ser», en paraules de Sánchez, inclou passar d’una taxa d’atur actual a l’entorn del 16% (en el primer trimestre del 2021) a una altra del 12% el 2030; del 10% el 2040 i del 7% el 2050. En aquest horitzó, la taxa d’ocupació de les dones hauria d’elevar-se del 57% actual al 82% i l’atur juvenil hauria de descendir des de les taxes actuals del 40% al 14%. Els objectius inclouen elevar del 51% al 68% la taxa d’ocupació dels treballadors amb edats entre 55 i 64 anys i rebaixar la taxa de temporalitat del 26% al 15%. Per al treball parcial involuntari es marca com a meta baixar del 9% al 3% d’ells i retallar les hores treballades a la setmana des de les 37,7 d’ara a l’entorn de les 35.

Per fer front al desafiament mediambiental, el document inclou l’objectiu conegut d’elevar al 100% la producció d’energia generada mitjançant fonts renovables, així com el de reduir en un 90%, fins a 29 milions les tones de CO2 emeses.

Per disminuir l’impacte mediambiental del transport aeri, es proposa la introducció de la taxa de viatger freqüent o l’establiment d’impostos sobre els bitllets d’avió segons la proximitat de la destinació. Així mateix, en el document del Govern «es recomana prohibir els vols en aquells trajectes que puguin realitzar-se amb tren en menys de 2,5 hores».

En la societat que albiren els experts que han participat en la redacció del document, la despesa en I+D augmentaria des de l’1,2% del PIB al 3,5% al 2050. El d’educació, passaria del 4,3% al 5,5% del PIB. El de salut, del 5,7% al 7%. El de cures de llarga durada, del 0,8% al 2,5% del PIB i el destinat a protecció social, passaria del 17% al 20% el PIB. En aquest últim bloc s’inclou la despesa pública en pensions, les prestacions per desocupació, les polítiques actives d’ocupació (incloent, polítiques de formació i orientació) i altres ajudes socials.

Des del punt de vista del document, aquesta major despesa es podria finançar amb «l’únic increment de la recaptació fiscal que planteja aquesta Estratègia (fruit tant dels canvis normatius suggerits com de la reducció de l’economia submergida i la lluita contra el frau fiscal)». En particular, l’informe es marca com a objectiu reduir a la meitat el pes de l’economia submergida sobre el PIB, del 20% al 10%. Les tendències en les reformes fiscals que aborda el document es fixen en dos horitzons: el 2030 i el 2050.

Per al 2030 es preveu ampliar les bases dels impostos, reduint els beneficis fiscals i posant fi al règim de mòduls pel qual els autònoms tributen en l’IRPF.