Pere Aragonès va ser investit ahir al migdia nou president de la Generalitat amb els 74 vots d’ERC, JxCat i la CUP, la qual cosa posa fi a vuit mesos d’interinitat des de la inhabilitació de Quim Torra i retorna a ERC el comandament del Govern per primera vegada des dels temps de la Segona República.

Des del restabliment de la democràcia, ERC havia format part del Govern en quatre legislatures -dues en aliança amb el PSC i ICV-EUiA i dues més al costat de l’espai que abans representava l’antiga CDC i ara ocupa JxCat- però no havia ostentat la presidència fins ahir.

El fins ara vicepresident del Govern en funcions, que ahir va rebre el suport dels tres grups independentistes davant dels 61 vots en contra de PSC, Vox, En Comú Podem, Ciutadans i PPC, prendrà possessió dilluns que ve i formarà coalició, repartida al 50 per cent -set departaments per a cadascun- entre ERC i JxCat.

Aragonès recuperarà el despatx de la presidència de la Generalitat i tornarà a ocupar així la sala que el seu predecessor, Quim Torra, no va voler ocupar per deferència amb Carles Puigdemont, a Bèlgica des de l’octubre de 2017.

Al final de la sessió, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va signar el nomenament d’Aragonès perquè pugui ser publicat al DOGC i va explicar que ho comunicarà «a les autoritats competents», en referència al rei, a qui no té intenció de demanar audiència.

Després de ser proclamat, Aragonès es va apropar a saludar els presidents dels grups independentistes -Albert Batet (JxCat), Josep Maria Jové (ERC) i Dolors Sabater (CUP)-, el líder del PSC, Salvador Illa, i la cap dels comuns, Jéssica Albiach, abans de pronunciar el seu primer discurs com a president, que no van escoltar els diputats de Vox perquè van abandonar l’hemicicle.

Acompanyat des del Parlament pel president d’ERC, Oriol Junqueras, que va aprofitar un permís penitenciari per assistir a la investidura, Aragonès va prendre la paraula després de ser triat, per assegurar que governarà «amb humilitat però amb ambició» i «sempre al servei de tota la ciutadania de Catalunya». El 132è president va fer esment a dues persones importants en la seva trajectòria política: Junqueras i un regidor d’Esquerra al seu municipi de Pineda de Mar que ja ha mort, Pere Horta. «Visca Catalunya lliure», va sentenciar Aragonès, investit després de dues votacions fallides a final de març, quan els 32 diputats de JxCat es van abstenir.

L’acord anunciat per ERC i JxCat dilluns li ha permès convertir-se en el primer president de la Generalitat amb carnet d’ERC des de la Segona República. Després de la presidència de Francesc Macià i de Lluís Companys, afusellat pel règim franquista el 1940, Josep Irla es va fer càrrec de la Generalitat a l’exili i, posteriorment, Josep Tarradellas, també d’ERC, va prendre el relleu, fins a aconseguir el restabliment de l’autogovern i cedir el testimoni a Jordi Pujol en 1980.

La rèplica de l’oposició

Després de la primera sessió del debat d’investidura dijous a la tarda, en la qual van intervenir Salvador Illa i Albert Batet, ahir va ser el torn de Vox, la CUP, En Comú Podem, Ciutadans i PPC.

El líder de Vox al Parlament, Ignacio Garriga, va reivindicar que la seva formació serà la «principal oposició» al futur Govern. Des de les files de la CUP, Dolors Sabater va advertir que els seus vots per investir Aragonès no seran «un xec en blanc» i va instar ERC a complir amb els seus compromisos. La líder d’En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, va afirmar que el proper Govern serà una espècie de «pròrroga» d’un executiu «zombie» i «fracassat» en el qual JxCat guanya en termes socials i econòmics. Per part de Cs, Carlos Carrizosa va demanar al PSC que no es «deixi enganyar per ERC», perquè «ofereix la taula de diàleg» mentre pacta un «embat antidemocràtic» amb l’Estat. El president del PPC, Alejandro Fernández, va reclamar al nou Govern independentista que si volen optar per la «via escocesa» facin com a Escòcia i «respectin la llei».

Des de Madrid, El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va felicitat Aragonès, en una piulada en què l’insta a treballar plegats. «La vacunació, la recuperació sense deixar ningú enrere i el retrobament entre catalans, i entre catalans i la resta d’espanyols, són tasques en les quals treballar junts», va dir.