Poc després de la investidura d’Aragonès, Carles Puigdemont va fer pública una carta als militants de Junts en la qual assumeix que el moviment independentista ha fet passos enrere, està afeblit per la desunió i reclama per això respecte, confiança i lleialtat entre independentistes al mateix temps que es reafirma contrari a la idea que l’Estat negociarà amb la Generalitat i defensa la vigència del referèndum del 1-O.

En la carta, de to personal, Puigdemont argumenta que ha mantingut silenci durant setmanes perquè les seves paraules no es malinterpretessin en un sentit contrari a la negociació entre ERC i Junts. Sense fer cap elogi al nou president, Puigdemont llança diversos laments. El primer, l’intent de «enviar l’octubre del 2017 a un racó», en relació al referèndum del 1-O i la proclamació posterior de la independència. L’expresident defensa la lleialtat del seu partit cap a les institucions d’autogovern, si bé afirma no haver-se sentit «correspost». No concreta per part de qui.

Puigdemont lamenta, fins i tot més que la situació de «repressió», la «desunió» que ha fet que el moviment vagi «cap endarrere» en els últims anys. Per això reclama respecte, confiança i lleialtat. És més, assumeix que la cadena de lleialtats durant els últims anys «s’anava afeblint fins a trencar-se» i parla sense embuts d’una «batalla sense fre que avergonyeix internament».

Puigdemont adverteix ERC, sense citar-los, que «cap acord ni cap estratègia es poden basar en l’hegemonia d’un determinat partit», i cita explícitament Junts. Si bé subratlla que el seu partit és peça fonamental. L’expresident mostra de nou la seva discrepància respecte als republicans en diverses qüestions estratègiques: reitera que hauria d’haver-hi unitat electoral per evitar una «suma de febleses» i no permetre que el moviment s’hagi «afeblit per la divisió interna». Per això insisteix a buscar l’»equilibri» entre els diferents partits independentistes. També es desmarca de l’optimisme respecte a la via negociadora amb l’Estat perquè aquest, addueix, «no té cap voluntat d’abordar amb honestedat i ganes un procés de negociació com el que s’esperaria en una democràcia».