L’alto el foc a Gaza entre Israel i Hamas que va començar la matinada d’ahir és fill de molts pares, entre ells del papa Francesc, que en els últims 12 dies ha portat a terme una intensa activitat diplomàtica, gràcies a les bones relacions religioses i humanes que des que va ser elegit (2013) ha establert amb els actors relacionats amb el conflicte.

El prestigi i les diferents circumstàncies històriques han permès que els papes, alguns almenys, fossin escoltats i buscats com a mediadors per nombrosos països davant de conflictes que semblava que havien de ser resolts amb una guerra. De vegades amb èxit i en altres, amb fracàs, com en la guerra de les Malvines i els dos conflictes del Golf.

Davant de l’escalada entre Israel i Hamas, el pontífex argentí Jorge Bergoglio ha manifestat repetidament la seva contrarietat principalment pels anomenats danys col·laterals del conflicte, la població civil.

Dilluns passat va parlar amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, i a les poques hores rebia al Vaticà el ministre d’Exteriors de l’Iran, Javad Zarif, els principals protectors de Gaza: el primer amb finançaments i sosteniment polític i el segon amb suport tecnològic i bèl·lic. Sobre el tercer, Qatar, més que pròdig amb els palestins, no hi ha informacions oficials o oficioses que Francesc hagi intervingut. Però tots ells formen part de l’Organització per a la Cooperació Islàmica (OIC), que constitueix un punt de referència per als 1.600 milions de musulmans al món i el secretari de la qual ha visitat el Papa al Vaticà. Francesc és considerat un amic des que el 2018 van signar la ja cèlebre Declaració d’Abu Dhabi sobre la «germanor humana».

Aquest any i en plena pandèmia, Bergoglio va viatjar a l’Iraq, on es va reunir amb el Gran Aiatol·là Ali Al-Sistani, de confessió xiïta. Al llarg dels anys, Francesc ha establert un diàleg tant amb els sunnites com els xiïtes, que es combaten com en altre temps ho van fer catòlics i protestants.

Paral·lelament, en aquests dies de la crisi a Gaza, el Papa ha rebut al Vaticà John Kerry, enviat especial del president nord-americà, Joe Biden, a qui va lliurar un missatge per al seu superior. Per a una part del seu país i la UE, el missatge reflectia indecisió entre el vistiplau al dret d’Israel a la seva defensa i la «imposició» d’un alto el foc o una treva. Al mateix temps, s’han mobilitzat tots els patriarques -una mena de bisbes catòlics orientals-, principalment Pierbattista Pizziballa, patriarca llatí de Jerusalem, que aquests dies ha mantingut contactes permanents amb la Secretaria d’Estat vaticana.

El granet de sorra, probablement més gran del que es pugui pensar, és l’últim d’una cadena de mediacions que els països han demanat als papes. Com la disputa entre Xile i l’Argentina (1978) per les illes del canal de Beagle, en què va intervenir Joan Pau II. El 2015, Bolívia va demanar la mediació del Pontífex per la sortida al mar del país que Xile li impedeix, a canvi de la retirada dels míssils a Cuba: la idea havia estat de Joan XXIII, exnunci (ambaixador) del Vaticà a Turquia.

Israel i Hamas silencien les armes per respectar la treva pactada

Onze dies de bombardejos i coets han causat 243 morts a Gaza, 66 d’ells nens, i 13 a Israel

Després d’onze dies de dura ofensiva, l’alto el foc és una realitat sobre el terreny. Ja no cauen bombes a Gaza. Ja no arriben coets a Israel. Hamas i Benjamin Netanyahu ho celebren victoriosos. Mentrestant, els ciutadans segueixen recuperant cadàvers sota les runes i miren amb resignació el futur. Onze dies de conflicte deixen un balanç d’almenys 243 morts a Gaza, 66 dels quals són nens, i 13 víctimes mortals a Israel, dues d’elles menors.

A la matinada d’ahir van deixar de sonar les alarmes antiaèries a les comunitats israelianes confrontants amb la Franja i no hi va haver bombardejos israelians a Gaza. Palestins de la Franja, de Cisjordània i de Jerusalem Est van celebrar als carrers l’alto el foc, que van valorar com una victòria contra Israel. Per part seva, Netanyahu va declarar que s’ha igualat l’equació amb Hamas. L’Exèrcit israelià considera que «gairebé ha esgotat la llista d’objectius» de les milícies palestines.

La proposta de treva, negociada per Egipte, va ser acceptada per les dues parts com un acord «mutu i simultani», tot i que encara no es coneixen els termes. El Gabinet de Seguretat israelià va aprovar acceptar el cessament d’hostilitats «bilateral i sense condicions» i Hamas va anunciar poc després que «tenia garanties per fer-ho».

Ahir, la Unió Europea va celebrar l’alto al foc. En un comunicat, l’Alt Representant de la UE, Josep Borrell, va felicitar Egipte, Qatar, els Estats Units i Nacions Unides per haver «facilitat» l’aturada dels enfrontaments. Borrell va assegurar que reactivarà els esforços diplomàtics amb els EUA i altres actors de la regió per buscar «una solució política» al conflicte.